Resultats de la cerca
Es mostren 6674 resultats
Lenià
Geologia
Tercer estatge (i edat) del Cambrià inferior, que jeu damunt l’Atdabanià i sota l’Elanià.
Languià
Geologia
Primer estatge (i edat) del Miocè mitjà marí, situat damunt el Burdigalià i sota el Serraval·lià.
Kinderscoutià
Geologia
Estatge (i edat) del Namurià B d’Anglaterra, situat damunt l’Alportià i sota el Marsdenià.
Acxotecatl
Història
Fill d’un cacic d’Atlihuetza que es feu cristià a l’edat de 12 anys.
Per aquest motiu el propi pare li donà la mort És considerat el protomàrtir del cristianisme a Amèrica
Sinemurià
Geologia
Segon estatge (i edat) del Liàsic (Juràssic inferior), situat damunt el Hetlangià i sota el Pliensbaquià.
L’estratotip és a Semur-en-Auxois Borgonya
Serraval·lià
Geologia
Segon estatge (i edat) del Miocè mitjà marí, situat damunt el Languià i sota el Tortonià.
L’estratotip és a Serravallo Piemont, Itàlia
Aalenià
Geologia
Primer estatge (i edat) del Dogger (i Juràssic mitjà), comprès entre el Toarcià i el Bajocià.
L’estratotip és a Aalen
Ilerdià
Geologia
Primer estatge (i edat) de l’Eocè inferior marí, situat entre el Tanetià i el Cuisià.
L’estratotip és a la conca de Tremp
cel·la
Història
Durant l’alta edat mitjana, petit monestir independent, lligat només al bisbe o senyor del lloc.
Consistia en una petita església, que tenia adossada una habitació per al monjo, construïda a vegades en un pis superior Als comtats catalans sembla que n'hi hagué a la zona d’Urgell Balestui, el 823, al Pallars Sobirà, a la Cerdanya cella comtal de Sant Esteve i Sant Hilari d’Umfret, el 815, a la vall de la Molina A Barcelona i a Manresa sembla que hom l’anomenà també monistrol monasteriolum A partir de l’època carolíngia la cella passà a dependre d’un monestir com a residència d’un o més monjos, als quals era sovint confiada la collita dels fruits i rèdits de les terres propietat del…
quadrivi
Educació
A l’edat mitjana, el conjunt de les quatre arts liberals: aritmètica, música, geometria i astronomia.
El mot apareix per primera vegada en Boeci, i el seu ensenyament, juntament amb el trivi, es difongué des del segle IX, quan les arts liberals foren considerades la base de l’ensenyament escolàstic Escolàstica