Resultats de la cerca
Es mostren 779 resultats
Síndrome nefròtica
Patologia humana
Definició És anomenat síndrome nefròtica un trastorn de la funció renal que pot ésser causat per diverses afeccions del ronyó i que es caracteritza per l’aparició d’un conjunt d’alteracions, entre les quals destaquen els edemes , o la formació d’acumulacions de líquid per sota de la pell, la proteïnúria massiva , o l’eliminació massiva de proteïnes amb l’orina, i la hipoproteïnèmia , o la davallada del nivell de proteïnes en la sang Causes i tipus L’origen íntim de la síndrome nefròtica consisteix en la producció d’una alteració de la permeabilitat del glomèrul renal, la qual…
Afganistan 2012
Estat
Els drets de les dones afganeses continuen essent molt precaris, perquè la Llei d'eliminació de la violència contra les dones, aprovada el 2009, encara no s'aplica © Organització de les Nacions Unides / Martine Perret Hamid Karzai, president del país, va realitzar una gira europea al mes de gener, acompanyat pel ministre d'Afers Estrangers, Zalmai Rassul, i el ministre de Mines, Wahidullà Xahrani, per a l'establiment d'acords de cooperació bilaterals amb Itàlia, França i el Regne Unit, compromisos que seran efectius després del 2014, data de la retirada de les forces de la…
fora de temps
Esport
En les curses ciclistes per etapes, situació dels corredors que arriben a la fita quan ja ha estat tancat el control d’arribada, fet que en produeix l’eliminació de la cursa.
policondensació
Química
Reacció de polimerització que transcorre mitjançant la interacció de grups funcionals pertanyents a monòmers polifuncionals amb eliminació repetida d’una molècula petita, com l’aigua, l’amoníac o el clorur d’hidrogen.
Les policondensacions transcorren per passos, i n'és un exemple característic l’esterificació de glicols amb àcids dibàsics per formar polièsters
poliaddició
Química
Reacció de polimerització que procedeix mitjançant la interacció de grups funcionals de distintes molècules de monòmer sense eliminació de cap molècula petita, per diferenciar-la de les polimeritzacions per condensació o policondensacions.
Són exemples característics de poliaddició la reacció entre glicols i diïsocianats per formar poliuretans i les polimeritzacions amb obertura d’anell, com la transformació de l’òxid d’etilè en polietilenglicol i la de la caprolactama en poliamida niló-6
-aminil
Química
Sufix que, quan reemplaça la terminació -amina en el nom de les amines, serveix per a designar els radicals lliures formats a partir d’aquestes per eliminació d’un àtom d’hidrogen.
Exemple dimetilaminil CH 3 2
digestió
Alimentació
Biologia
Procés complex, mecànic i enzimàtic, que té com a finalitat primordial de sotmetre els aliments a unes determinades transformacions perquè puguin ésser absorbits per la mucosa intestinal i incorporats a la matèria viva.
Segons la classe d’aliment o les condicions nutritives nutrició s’incorporen a la matèria viva per a ésser utilitzats amb funció plàstica reposició de matèria o energètica D’una manera general, hom pot dir que els enzims utilitzats pels animals són proteases, específiques per a les proteïnes, lipases, que degraden els greixos, i carbohidrases, que hidrolitzen els sucres Aquests enzims degraden les proteïnes a aminoàcids, els lípids a àcids grassos i alcohol, i els sucres de cadena llarga a disacàrids o monosacàrids En els animals celomats la digestió abraça tres sectors clarament definits…
codi penal
Dret
Dret penal
Text de dret positiu que estableix els delictes i les penes.
La majoria dels codis penals es basen en el francès, del 1810 Als països anglosaxons, el dret penal és menys codificat i, com el codi civil, es regeix sobretot per la common law , tot i que els delictes i les penes puguin estar codificats parcialment Com a expressió directa del poder coercitiu de l’Estat, els codis penals són objecte de constants modificacions i reformes, i s'adeqüen a noves formes de criminalitat i de delicte, sorgides arran dels canvis tecnològics, de les relacions socials, dels hàbits i costums, etc, com també als grans canvis en la mentalitat general pel que fa als…
coberta
coberta modernista, a base de voltes catalanes, de la Masia Freixe, obra de Lluís Muncunill, al parc de Sant Jordi de Terrassa
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Artifici que, col·locat damunt un edifici, el protegeix de les inclemències del temps, especialment, de la pluja i de la neu.
Per a això cal que tingui superfícies en pendent per on l’aigua o la neu s’escorrin cap a l’exterior de l’edifici El pendent cal que sigui més fort a les localitats on l’acumulació de neu podria representar un excés de pes, i pot ésser més suau quan hom preveu només l’eliminació d’aigua Els materials emprats han d’ésser impermeables i molt resistents als agents atmosfèrics per tal que conservin, al llarg del temps, llurs propietats Els materials que hom empra o ha emprat amb aquesta finalitat són de moltes menes i, durant molts segles, variaven sobretot d’acord amb l’emplaçament…
arxivística
Arxivística i biblioteconomia
Ciència que estudia la naturalesa dels arxius, els principis de la seva conservació i organització i els mitjans per a la seva utilització.
Modernament, els arxius són considerats no pas com a dipòsits o museus, sinó com a instruments de treball Els principis bàsics de l’arxivística són salvar els documents quan són considerats caducats en l’administració que els ha produïts i fer que puguin ésser consultats fàcilment la tria tècnica d’aquells documents que poden ésser destruïts la installació adequada la conservació contra els perills de la llum solar, la humitat, el foc, els insectes o els furts la reconstrucció dels fons originaris, i la publicació de guies, inventaris i d’altres sistemes de divulgació Tenen…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina