Resultats de la cerca

D’aquesta capella, que era al costat de Can Pelegrí, desapareguda al segle XVIII, es tenen molt poques notícies, però se sap que era molt antiga La primera referència la trobem el 1073, que Llobató vengué per 10 unces d’or a Ermengol, el seu fill, tot l’alou que posseïa a Vila Alba, a les parròquies de Santa Maria i Santa Agnès Aquest alou consistia en l’església de Sant Vicenç, cases, terres, etc…, i confrontava a tramuntana amb la serra damunt l’església de Sant Salvador El 1088 Truitgarda llegà una peça de terra sobre l’estrada, prop de Sant Salvador a Sant Vicenç de Vila Alba…

Aquesta església fou la capella del castell de Peralba, que era dependent de la de Santa Magdalena de Peralba, i vinculada al priorat de Santa Maria de Meià El lloc de Peralba es documenta a partir de l’any 1040 en la donació de béns que Company i Guilla feren al monestir de Santa Maria de Meià, entre els quals hi havia els delmes de Peralba També l’església de Sant Sadurní, com la de Santa Magdalena, formà part de la dotació inicial del monestir de Santa Maria de Meià, fundat per Guillem de Meià abans de l’any 1040, si bé, com ja és sabut, la relació de les esglésies que formaren part de la…

La vila del Campell és situada en un petit planell, separada de Tamarit de Llitera per la serra de la Gessa L’indret és documentat des del 1098, any en què el comte d’Urgell, Ermengol V, i el vescomte de Cabrera, Guerau II Ponç, conqueriren aquesta població juntament amb altres llocs de la comarca Tot i que no han estat localitzades referències documentals directes, és de suposar que poc després de la conquesta es bastí una església, que fou la predecessora de l’actual temple parroquial dedicat a Santa Margarida Molt possiblement, la raó per la qual hi ha una considerable manca…

A la mort del seu pare el govern passà a mans de la comtessa Goldregot i, vers el 963, a les dels seus fills grans Ramon III i Borrell I, amb els quals Sunyer cogovernà des del 966 Dels tres germans, Ramon ocupà una posició preferent, però tant ell com Borrell traspassaren poc després del 995 El comandament del clan familiar passà aleshores a Sunyer, que governà primer amb el seu nebot Ermengol I, fill de Borrell, i després amb els seus propis fills Confirmà la donació del Burgal a la Grassa 1006, assistí a la restauració de la canònica urgellenca i en confirmà la dotació 1010 i…

El primer esment del lloc de Malpartit és de l’any 1174, moment en què el comte d’Urgell Ermengol VII i el rei Alfons I endegaren la tasca de nova repoblació d’aquest sector integrat aleshores a l’àrea de la Llitera i atorgaren conjuntament una acta de població a Castellblanc de Llitera, que més endavant rebria el nom de Malpartit Al segle XIII, el castell, la vila i el territori de Malpartit consten com a domini dels templers de Gardeny Cal suposar que la construcció de l’església parroquial del lloc es va fer en un moment proper a la carta de poblament del 1174 Tot i això, la…

La primera menció documental d’aquest temple apareix en l’ Ordinatio de l’església de Lleida de l’any 1168, on consta que depenia de la pabordia o prepositura de Santa Maria Magdalena Fou l’església d’un dels ravals de la ciutat, que es formà arran de la conquesta entorn d’un mercat extramurs de la parròquia de Santa Maria Magdalena en direcció a Corbins Aquest raval, amb el seu mercat, és esmentat per primera vegada el 1179, en una donació a Santes Creus feta pel comte d’Urgell Ermengol VII L’any 1189 Pere Flaviol deixava en el seu testament un cens de 2 sous a l’església de…

El seu regnat es caracteritzà pel desig d’expansió territorial S'emparà de la petita taifa de Tortosa 1059 Després fou atacat a ponent per Ferran I de Lleó i més tard per Sanç II de Castella, i hagué de pagar-los paries, tot i que intentà de desentendre-se'n 1069 i 1065 Ajudat per Rodrigo Díaz, el futur Cid, i tropes castellanes, vencé Ramir I d’Aragó a Graus 1063 Recuperà Barbastre, defensat per Ermengol III d’Urgell, el qual morí en la lluita 1065 Les desavinences amb el seu germà Yūsuf al-Mudaffar, senyor de Lleida, el portaren a lluitar contra Muǧahid, rei de Dénia i de les Balears, a qui…

Situació Vista aèria del nucli de Calassanç, als peus del penyal on es dreça el castell ECSA - J Todó Les ruïnes de l’antic castell de Calassanç coronen una gran penya, a la falda de la qual hi ha la vila de Calassanç, situada a la riba dreta de la Sosa de Peralta Es tracta d’una fortificació important, ja que juntament amb Montmagastre controlava la vall de la Sosa Mapa 31-12 288 Situació 31TBG828557 L’única via de comunicació per a arribar a Calassanç és la carretera local que l’uneix amb Peralta de la Sal Un camí puja al castell fent ziga-zaga pel sud, des del carrer del Castell Actualment…

Situació Important vila que centra la plana del matix nom, al nord de la Segarra ECSA-Arxiu Ajuntament de Guissona La vila de Guissona, al nord de la comarca, centra la plana del mateix nom Els vestigis de les antigues muralles de la població són al sector nord del nucli antic Mapa 34-14 361 Situació 31TCG579275 Per a arribar a Guissona des de Cervera, cal prendre la carretera L-311 en direcció nord CPO Història Els orígens de la vila de Guissona s’han de relacionar amb l’antiga ciutat romana de Iesso , fundada en un indret on ja havia existit un poblament ibèric Es creu que la ciutat de…

Situació i presentació Tot ell són terres planes que davallen suaument des del peu de la serra d’Almenara, que queda al N Situat a l’extrem NE del Pla d’Urgell, és constituït per dos sectors de dimensions molt igualades Per una banda, el terme rural de Tornabous és un rectangle estirat en direcció NE-SW, envoltat pels termes de Puigverd d’Agramunt, l’enclavament d’Aguilella Barbens, Anglesola i Tàrrega L’altre sector és l’enclavament de Tarròs, que comprèn els termes rurals de la Guàrdia d’Urgell i del Tarròs, i constitueix una llenca allargada que s’estira en la mateixa direcció, entre els…