Resultats de la cerca

Té diverses tribus i una subtribu, la dels popoloques Els mixes són actualment uns 30 000 individus

És un desert de sorra limitat a l’W pel riu Helmand, que el separa del Dasht-e Mārgou, i al N per l’Arghandāb

Comprèn les cinc ries més grans de Galícia Corcubión, Muros e Noia, Arousa, Pontevedra i Vigo Constituïda per materials paleozoics, presenta un litoral molt fragmentat El clima és oceànic i presenta una vegetació de caducifòlies i pinars Al llarg de les ries hi ha situats importants nuclis urbans, on han estat establertes indústries derivades de la pesca i drassanes

Situació i presentació Limita al N amb Viladamat Alt Empordà, al NE amb Albons, a l’E amb Bellcaire d’Empordà, al SE amb Ullà, al S amb Fontanilles, al SW amb Serra de Daró, a l’W amb Verges i al NW amb Garrigoles Comprèn, a part el cap de municipi, els pobles de Canet de Verges o de la Tallada, Marenyà i Tor El terme s’estén per la plana alluvial de l’esquerra del Ter, que és el seu límit meridional, i ocupa al NW una part de la serra de l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià de formes arrodonides i elevacions inferiors a 100 m dins el municipi, és coneguda amb el nom de serra de Sant Grau…

S'estén a la falda d’un turó, a 4,5 km de la línia de costa actual Destruït en part per les extraccions de calcàries, ha estat excavat a partir del 1975 per Arturo Oliver i Francesc Gusi, que n'han publicat la monografia Ocupat des dels segles VIII-VII aC bronze final per grups ramaders semisedentaris amb influències culturals dels camps d’urnes, durant el ferro antic s’hi construïren les primeres cases de planta rectangular i s’hi detecta l’influx del comerç fenici del sud peninsular A la meitat del segle V aC, època de màxima esplendor, l’assentament fou remodelat completament i s’…

Juntament amb l’illa de Tobago forma l’estat de Trinidad iTobago És recorreguda al N per una serralada que s’estén en direcció E-W, parallela a la costa, alta i rocallosa, que culmina a l’Aripe 940 m i que és coberta de bosc dens La part centromeridional és formada per una plana interrompuda per turons coberts de bosc, i les costes són baixes i pantanoses El clima és equatorial, amb temperatures suavitzades per la influència marítima mitjana de 27,4° C, i amb pluges de juny a desembre 1758…

S'estén de SW a NE al llarg de 60 km l’amplada va de 1270 m a 7400, i la fondària màxima és de 100 m Juntament amb la mar de Màrmara i l’estret del Bòsfor, facilita la comunicació entre la Mediterrània i la mar Negra el conjunt rep el nom d' Els Estrets S'hi manifesten forts corrents, un de superficial de la mar de Màrmara cap a l’Egea, i un altre, d’aigües més salades, el qual, a més profunditat, presenta un sentit contrari Les costes són poc accidentades i no faciliten la installació de ports Canalitza un tràfic comercial molt actiu A les seves riberes sorgiren ciutats importants, com…

Formen la primera cresta el pic d’Aneto, el coll de Corones 3 173 m alt —vora el qual hi ha el petit estany glaçat de Corones —, el pic de Corones 3 310 m alt —que Henry Russell ascendí per primera vegada el 1864—, el coll del Mig, la punta d’Astorg i el pic Maleït, i la segona, el pic Maleït i el pic d’Aragüells Adossada a aquesta línia de crestes s’estén la galera de Corones , sota la qual hi ha els estanys de Corones l' estany gran de Corones és a 2 560 m alt, l’emissari dels quals, el barranc de Corones , després de passar per l’estany d’Aragüells, aflueix al riu de Vallhiverna, per la…

La clímax hi és, en general, el bosc de planocaducifolis rouredes de roure pènol i de roure reboll, bosc mixts amb freixes, avellaners, bedolls, trèmols, etc a muntanya, sovint, fagedes Quant l’home destrueix el bosc, el sòl s’acidifica fàcilment, tendeix a ésser cobert ràpidament per landes de brucs i de falgueres o de bruguerola, i per pasturatges, la qual cosa explica la intensa verdor característica del paisatge S'estén del sud de Noruega al centre de Portugal i al vessant septentrional dels Pirineus la baixa Vall d’Aran és típicament atlàntica Una part de la vegetació de la…

Les lleis regulen diferents tipus d’actes, amb diverses formalitats per a cada una d’elles Així, han de constar en acta els acords i les deliberacions dels organismes públics parlament, consell de ministres, consell municipal, entitats públiques, etc i dels privats societat mercantil, associació, jurat per a atorgar un premi, tribunal d’oposicions, consell de família, etc hom estén també acta dels fets transcendents per a l’estat civil de les persones naixement, matrimoni, emancipació, defunció, etc consten també en acta el pagament de la indemnització causada per una expropiació, les…