Resultats de la cerca
Es mostren 11302 resultats
missionologia
Conjunt d’estudis que fan referència a l’activitat missionera.
batxillerat
Educació
A l’Estat espanyol, cicle d’estudis d’ ensenyament
secundari.
Des de la reforma educativa del 1990, hom designa amb aquest nom els dos cursos realitzats pels estudiants generalment entre els 16 i els 18 anys d’edat que hagin superat l’ensenyament secundari obligatori Aquest cicle substituí el Batxillerat Unificat Polivalent BUP establert el 1970
Thalassa
Vaixell oceanogràfic polivalent per a estudis oceanogràfics i de pesca.
Té el port base a Nantes França, i fou construït gràcies a la collaboració de l’Institut Espanyol d’Oceanografia IEO i l’Institut Français de Recherche pour l’Exploitation de la Mer IFREMER Té una eslora de 74,5 m, una mànega de 14,9 m i capacitat per a 25 científics, més 25 tripulants
estadístic | estadística
Persona que s’ocupa de fer estudis o treballs estadístics.
Unió Internacional de Ciència i Tecnologia dels Aliments
Organisme internacional que agrupa associacions de recerca i estudis bromatològics.
Patrocina els congressos internacionals de ciència i tecnologia dels aliments, el primer dels quals se celebrà a Londres el 1962 L’Estat espanyol hi és representat per l’Instituto Nacional de Ciencia y Tecnología de Alimentos INCYTA, que agrupa diversos centres, entre els quals hi ha l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia dels Aliments de València
Ramon Codina i Langlin

Ramon Codina i Langlin
© Fototeca.cat
Química
Químic i farmacèutic, dedicat principalment als estudis de química analítica.
Fou professor del Laboratori de Medicina Legal de Barcelona, director del Boletín de la Societat Farmacèutica Espanyola i membre de diverses entitats científiques, entre les quals l’Acadèmia de Medicina, l’Acadèmia de Ciències i Arts i l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques Entre els seus nombrosos escrits es destaquen els dedicats a l’estudi analític de diferents fonts d’aigües
Carlos Chagas
Medicina
Metge brasiler, autor d’estudis bàsics sobre les malalties tropicals.
Descobrí el Tripanosoma cruzi 1909, agent causant de la tripanosomiasi americana malaltia de Chagas freqüent a l’Amèrica Central i del Sud, transmesa per la picada de certs insectes, especialment de Triatoma megista N'hi ha formes agudes i cròniques Les formes agudes afecten primordialment els infants i es caracteritzen per un quadre febril, un edema palpebral, una conjuntivitis i alguns infarts ganglionars Les formes cròniques es caracteritzen principalment perquè afecten el cor, en forma d’asistòlia crònica
Urgellia
Historiografia catalana
Revista d’història editada des de l’any 1978 pel bisbat d’Urgell i la Societat Cultural Urgellitana, i que porta el subtítol d’Anuari d’estudis històrics dels antics comtats de Cerdanya, Urgell i Pallars, d’Andorra i la Vall d’Aran.
Aquest anuari, publicat en llengua catalana, vol fer conèixer la història religiosa, cultural, artística i institucional de les comarques que formen part del bisbat d’Urgell i de les que li pertanyien en el passat fins a la seva incorporació a d’altres diòcesis Els volums publicats són d’una extensió aproximada de 500 pàgines, i comprenen estudis monogràfics, documents, inventaris de manuscrits, incunables o llibres rars, i catàlegs de museus, esglésies, monuments i obres d’art El director d’ Urgellia és Cebrià Baraut, i entre els seus redactors i collaboradors més destacats cal esmentar…
Sharq al-Andalus: Estudios Árabes
Historiografia catalana
Revista d’estudis àrabs i d’historia de la regió del Sarq al-Andalus, és a dir, de la part est d’Al-Andalus, que comprèn actualment València i Múrcia.
La revista fou una publicació de la Division de Estudios Árabes e Islámicos de la Universitat d’Alacant Aparegué el 1984 i, després de deu volums, es deixà de publicar el 1994 En fou el director Mikel Epalza i la secretària, María Jesús Rubiera Mata Hi aparegueren sovint articles dels professors i estudiants de la universitat La revista reflectí la intensa activitat investigadora del País Valencià, particularment en els camps de l’arqueologia i la toponímia, estimulats per la hipòtesi de Pierre Guichard sobre l’organització social dels assentaments rurals especialment, el paper dels castells…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina