Resultats de la cerca
Es mostren 1205 resultats
zig-
Forma prefixada del mot grec zygós, que significa 'jou', 'parell' (ex.: zigosi, zigoma, zigoplast, zigòcit)
clofolla
Botànica
Embolcall de certs fruits. Ex: clofolles d’avellana, de cacauet, de pinyó, de blat, etc.
esquiz-
Forma prefixada del mot grec skhízō, que significa 'partir', 'dividir' (ex.: esquizoide, esquizocarp, esquizofrènia, esquizogènesi).
fibr-
Forma prefixada del mot llatí fibra, que significa 'fibra, filament' (ex.: fibroma, fibroide, fibrovascular, fibrocartílag).
dors-
Forma prefixada del mot llatí dorsum, que significa 'dors', 'esquena' (ex.: dorsal, dorsibranqui, dorsígrad, dorsiventral).
dips-
Forma prefixada del mot grec dípsa, que significa 'set', 'necessitat de beure' (ex.: dipsomania, dipsosi).
limni-
Forma prefixada del mot grec λίμνε, que significa 'llac', 'pantà' (ex.: limnologia, limnòfil, limnígraf, limnímetre)
convertidor d’imatge
Electrònica i informàtica
Física
Tub electrònic que converteix una radiació no visible (p ex, infraroja) en una imatge visible.
Consta d’un fotocàtode que, en ésser sotmès a una radiació no visible, emet un flux d’electrons que són focalitzats per unes lents electròniques i projectats sobre una pantalla fluorescent ànode, on produeixen una imatge visible Són utilitzats com a intensificadors d’imatge pels sistemes de raigs X, per les cambres fotogràfiques o els telescopis infraroigs, pels microscopis, els visors nocturns, etc
embolcall pupal
Entomologia
Cobertura que realitzen alguns insectes, p ex força papallones nocturnes, per a protegir la crisàlide
.
És format per fil de seda i/o per materials diversos com són fulles seques, sorra, branquillons i d’altres
allisatge
Matemàtiques
Conjunt de mètodes per al tractament de dades estadístiques de tipus cronològic o sèries temporals, que tenen per objecte fer previsions a curt termini basades en les dades anteriors.
Hom tracta de separar la fluctuació aleatòria de la llei subjacent del fenomen, allisant els valors històrics anteriors La més emprada és la tècnica anomenada de les mitjanes mòbils , que pren com a previsió la mitjana aritmètica de les N darreres dades Hom pot veure fàcilment que S t +1 = S t + X t — X t-N /N Si es tracta, p ex, de preveure les vendes d’un producte per al més següent t+ 1, hom pren la mitjana dels darrers dotze mesos, amb la qual cosa hom suposa que s’eliminaran les variacions aleatòries El mètode de l' allisatge exponencial representa una elaboració de l’…