Resultats de la cerca

Es mostren 1146 resultats

Filogènia i sistemàtica dels espermatòfits

Ens hem referit sovint, en les pàgines precedents, a les gimnospermes i a les angiospermes, els dos grups que clàssicament hom distingeix dins les plantes superiors Les diferències entre les unes i les altres són molt nombroses i transcendentals, de manera que la separació és prou justificada Recordem, entre les característiques de les angiospermes, els primordis seminals tancats dins d’un recipient, el pistil, format per les fulles carpellars l’ovari, de vegades acompanyat d’altres parts de la flor, que es converteix després de la fecundació en un fruit que guarda les llavors la «doble»…
Història natural dels Països Catalans

parènquima en palissada

Botànica
Part superior del mesofil·le de la fulla, constituïda per cèl·lules parenquimàtiques llargues i primes juntes i amb molts cloroplasts.
Gran enciclopèdia catalana

morro d’ovella

Botànica
Herba, de la família de les plantaginàcies, semblant al plantatge de fulla estreta, però amb les inflorescències molt tomentoses.
És pròpia de la terra baixa
Gran enciclopèdia catalana

imparipinnat | imparipinnada

Botànica
Dit de la fulla pinnaticomposta que termina en un folíol i que té, doncs, un nombre senar de folíols.
Gran enciclopèdia catalana

paripinnat | paripinnada

Botànica
Dit de la fulla pinnaticomposta que termina en dos folíols, i que té, doncs, un nombre parell de folíols.
Gran enciclopèdia catalana

abruptinervi | abruptinèrvia

Botànica
Dit d’una fulla, d’un sèpal, etc, quan els nervis acaben bruscament, en lloc d’atenuar-se insensiblement.
Gran enciclopèdia catalana

emarginat | emarginada

Botànica
Dit de la fulla o altre òrgan vegetal que presenta a l’àpex una osca o esmotxadura poc profunda.
Gran enciclopèdia catalana

palmatisecte | palmatisectea

Botànica
Dit de la fulla palmatinèrvia amb divisions que arriben fins al punt d’inserció del limbe amb el pecíol.
Gran enciclopèdia catalana

El picot garser mitjà

El picot garser mitjà Dendrocopos medius , de 20-22 cm de longitud, es distingeix fàcilment dels altres picots garsers picots de disseny blanc i negre, que recorda el d’una garsa perquè té la cara ben blanca, desproveïda de la bigotera negra El capell és totalment vermell, sense gens de negre els altres picots en tenen poc o molt, d’un color més viu en el mascle També en destaquen els flancs, finament ratllats, i el ventre i les calces, d’un vermell rosat, que grogueja en difuminar-se en direcció al pit Javier Valladares El picot garser mitjà Dendrocopos medius és una espècie originària d’…
Història natural dels Països Catalans

Les rosàcies

Rosacies, I. 1 Rosa agrestis, una de les gavarreres més freqüents: a brot florit, de fulles estipulades i folíols estrets i glandulosos (x 0,5); b fruit immatur (x 0,5); c fruit madur, o cinoròdon, tallat al llarg, mostrant els aquenis que conté (x 1). 2 Esbarzer (Rubus ulmifolius).’ a flor tallada longitudinalment, amb nombrosos carpels lliures i estams (x 1); b fruit madur, o móra, compost de nombroses drupetes (x 1). 3 Maduixera (Fragaria vesca): a brot en fruit (x 0,5); b secció longitudinal d’una maduixa, en la qual s’aprecia el voluminós receptacle carnós i els diminuts aquenis que el cobreixen (x 1). 4 Aspecte general de Potentilla neumanniana, de fulles palmatisectes i floretes actinomorfes grogues (x 0,5). 5 Alchemilla alpina, que duu nombrosos glomèruls de floretes gens vistents (x 0,5). 6 Pimpinel·la (Sanguisorba minor), de típiques fulles pinnaticompostes i capítols globosos de floretes anemòfiles (x 0,5). 7 Cirerer de santa Llúcia (Prunus mahaleb): a brot fruitat (x 0,5); b raïm de floretes (x 0,5); c fruit en drupa, tallat longitudinalment (x 1).

Eugeni Sierra

Essent una de les famílies més importants per diversos aspectes, les rosàcies presenten més de 3000 espècies, particularment ben representades a les regions temperades boreals, bé que, en conjunt, viuen a tot el món Moltes són herbes, fins i tot molt menudes, com algunes potentilles pirinenques que no solen fer més de 2 o 3 cm sovintegen els arbusts, de vegades més o menys lianoides, com els rosers, i bastants cops punxents alguns altres són arbres, fins i tot de grans dimensions, com el cirerer o la cervera Duen fulles esparses, simples o compostes —a les formes llenyoses, generalment…
Història natural dels Països Catalans