Resultats de la cerca

Fill gran de Xavier de Borbó-Parma S’establí a Espanya el 1957, participà en les concentracions anuals de Montejurra i els anys seixanta refundà el carlisme , al qual donà un caràcter democràtic, socialista i federalista Expulsat per les autoritats franquistes el 1968 a causa de la seva activitat política, el 1975 rebé la successió dinàstica del seu pare El 1976 el seu germà Sixt de Borbó-Parma Pau, Gascunya,  22 de juliol de 1940, cap de la facció integrista i franquista del carlisme, li’n disputà el lideratge i, amb el suport d’elements d’ultradreta i dels serveis secrets del franquisme, s…

A quatre anys començà a estudiar violoncel amb el seu pare, estudis que continuà amb Janos Scholz Quan només tenia vuit anys feu la primera aparició com a solista, a la televisió americana, en un concert dirigit per Leonard Bernstein El 1962 es matriculà a la Juilliard School de Nova York, on fou alumne de Leonard Rose El 1978 fou guardonat amb l’Avery Fischer Prize Des de llavors ha desenvolupat una carrera molt important de solista amb aparicions freqüents en concerts a Europa i als Estats Units, tocant sovint música de cambra al costat del pianista Emmanuel Ax El 1995 interpretà les Suites…

Es formà a Harvard, i a vint-i-cinc anys ja era director artístic de la Boston Shakespeare Company un any després dirigí l’American National Theatre del Kennedy Centre Mundialment conegut pel tractament innovador que fa de peces del repertori clàssic, del 1988 al 1996 dirigí el Festival de Los Angeles Se li encomanà la direcció artística del Festival d’Adelaida del 2002, però per desavinences amb la direcció, que no acceptà la seva proposta innovadora, renuncià el càrrec pel novembre del 2001 És professor a la Universitat de Califòrnia-Los Angeles UCLA Entre les seves produccions…

Rebé les primeres lliçons de música de la seva mare Es diplomà a la Universitat de Harvard el 1931 i posteriorment es traslladà a París per a perfeccionar-se amb Wanda Landowska i Nadia Boulanger, i a Haslemere Anglaterra, on fou deixeble d’Arnold Dolmetsch En 1933-34 fou professor del Mozarteum de Salzburg Becat l’any 1937 per la Fundació John Simon Guggenheim Memorial, s’endinsà en el terreny de la recerca musicològica, cosa que li permeté descobrir a la Península Ibèrica obres desconegudes de Domenico Scarlatti Elaborà una nova catalogació de la producció d’aquest compositor i…

Graduat 1975 i doctorat 1978 per la Universitat de Bonn amb una tesi sobre radioastronomia, en 1978-80 dugué a terme estudis postdoctorals al Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics de Cambridge, Massachusetts Estats Units Els anys 1980-82 feu recerca sobre espectroscòpia remota d’infrarojos a la Universitat de Califòrnia Berkeley, on exercí la docència fins el 1986, quan fou nomenat director de l’Institut Max Planck de Física Extraterrestre MPE de Garching Baviera, Alemanya El 1998 fou nomenat professor honorari de la Universitat Ludwig-Maximilian de Munic, i des d’aquest any fins al…

Es graduà en literatura a la Universitat de Harvard 1961, on el 1963 obtingué un màster d’arquitectura El 1965 s’establí a la Gran Bretanya i el 1970 es doctorà en arquitectura per la University College de Londres La seva tesi doctoral, Modern Movements in Architecture 1973, fou el punt de partida d’una destacada producció teòrica i es convertí en un dels principals proponents del postmodernisme arquitectònic amb títols com The Language of Post-Modern Architecture 1977, What is Post-Modernism 1986 o Post-Modernism The New Classicism in Art and Architecture 1988 També fou conegut…

Estudià biofísica a la Universitat de Rochester, i es graduà el 1943, i posteriorment en medicina a la Universitat de Harvard el 1946 Després d’uns anys de recerca amb Linus Pauling , Max Delbrück i John Enders , durant el servei militar 1950 descobrí l’origen de la mortalitat associada a una febre hemorràgica entre els soldats dels EUA a Corea del Sud Fins a mitjan anys cinquanta treballà per al Centers for Disease Control CDC, i posteriorment amb F Macfarlane Burnet al Walter and Eliza Hall Institute of Medical Research de Melbourne El 1957 fou enviat a Nova Guinea a investigar…

Graduada a la Brown University 1967, es doctorà a la Universitat de Harvard 1971, on fou professora assistent fins l’any 1976 Després d’un any com a economista a la Reserva Federal 1977-78, impartí la docència durant dos anys a la London School of Economics i, posteriorment, a la Universitat de Califòrnia, Berkeley 1980-94 Membre del consell de governadors de la Reserva Federal 1994-97, en 1997-99 presidí el consell d’assessors econòmics de la Casa Blanca i en 2004-10 el banc de la Reserva Federal de San Francisco Aquest any fou nomenada vicepresidenta de la Reserva Federal , i a l’octubre…

Llicenciat en història i ciència per la Universitat de Harvard 1960, i màster en àrab per la Universitat de Columbia 1963, el 1968 es doctorà en història a la Universitat de Harvard Aplicà als estudis d’història de la ciència i de la tècnica el mètode comparatiu desenvolupat per l’antropologia cultural nord-americana d’inspiració funcionalista L’eix conductor de les seves recerques ha estat sempre la difusió diferencial dels coneixements científics i tecnològics, i la seva relació amb el canvi social i cultural Tres temes han centrat el seu treball la difusió de les…

Graduat a la Universitat de Harvard 1942, combaté en la Segona Guerra Mundial Després de la guerra, fundà un diari que tancà dos anys més tard, i després de tres anys com a reporter del The Washington Post , en 1948-54 fou agregat de premsa a l’ambaixada dels EUA a París Retornà al periodisme com a corresponsal de la revista  Newsweek a Europa En ser adquirida per The Washington Post 1961, passà a formar part de la direcció del diari, i n’esdevingué cap executiu el 1968, càrrec que ocupà fins el 1991 Proper al president John Fitzgerald Kennedy , durant aquests anys situà aquesta…