Resultats de la cerca
Es mostren 504 resultats
Camp de les Corts

Camp de les Corts
Enciclopèdia Catalana / Arxiu Cuyàs
Futbol
Estadi de futbol de Barcelona, on jugà el Futbol Club Barcelona entre els anys 1922 i 1957.
Era situat on actualment hi ha l’illa delimitada pels carrers Numància, travessera de les Corts, Vallespir i Marquès de Sentmenat Abans que s’hi construís, la zona corresponia a les finques de Can Guerra i Can Ribot, a les Corts El procés de construcció El camp on jugava el FC Barcelona, al carrer de la Indústria, quedà petit davant dels èxits de l’equip El 1919 s’havia iniciat la denominada Edat d’Or del club i el 27 de juny de 1920 se celebrà una assemblea en què el president, Ricard Graells, exposà per primera vegada la idea de comprar un terreny per edificar-hi un camp propietat de l’…
Salvador Giner i Vidal
Música
Compositor i pedagog.
Rebé les primeres lliçons de la seva mare, la pianista Vicenta Vidal Puchades, i del seu pare, el violinista Manuel Giner Rosetti posteriorment estudià amb el mestre de banda militar Josep Cameno i amb l’organista de la catedral de València, Pasqual Pérez i Gascón, que li donà lliçons d’harmonia, contrapunt i composició A més del violí, el seu instrument principal, tocava la flauta, el clarinet i el trombó A divuit anys començà a compondre música religiosa, i es donà a conèixer amb la Missa en re 1850 per a quatre veus i gran orquestra A València estrenà altres obres, com ara la Missa de…
Homer
Literatura
Poeta grec, suposat autor de la Ilíada i de l’Odissea, i encara d’una sèrie d’obres a vegades conegudes com a Homer menor.
Ja des de l’antiguitat existiren dubtes sobre l’atribució d’aquests dos llargs poemes a un mateix autor, i a partir del segle XVIII es convertiren en un problema per als investigadors, conegut com a qüestió homèrica L’estudi de l’èpica com a poesia oral, l’evidència d’un influx oriental sobre tots dos llibres, el desxiframent del micènic i les hipòtesis plausibles sobre els seus exponents literaris apunten la possibilitat que es tractés del cap d’una escola poètica és coneguda l’existència d’uns homèrides a Quios, un dels llocs que les fonts esmenten com a lloc de la seva naixença, el qual…
Joan Maragall i Gorina

Joan Maragall i Gorina
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
A catorze anys, acabat el batxillerat, el seu pare volgué incorporar-lo a la indústria tèxtil familiar, però topà amb la seva resistència, i, finalment, li permeté d’ingressar, el 1879, a la facultat de dret Aquest enfrontament amb el pare, fabricant, marcà profundament, segons ell mateix explicà en unes Notes autobiogràfiques 1885, la seva concepció de la literatura com a passió total i com a activitat rebel i socialment marginada L’any 1881, influït per Goethe, guanyà el seu primer premi literari amb el poema Dins sa cambra , que posteriorment encapçalà el poemari Les disperses 1904 L’…
, ,
literatura txeca
Literatura
Literatura conreada en txec.
La missió evangelitzadora dels monjos germans Ciril de Tessalònica i Metodi a l’estat de la Gran Moràvia donà origen a una literatura escrita en eslavònic llegendes sobre aquests sants, sobre sant Ludmila, sant Venceslau, etc Quan el centre de l’estat es traslladà a Bohèmia s’encreuaren allí les cultures eslavònica i llatina llegendes, la Chronica Bohemorum , de Cosme de Praga, 1074-1125 L’himne més antic compost en eslavònic i txec, Hospodine pomiluj ny ‘Senyor, tingueu pietat de nosaltres’, és del segle XI, mentre que el primer cant txec a sant Venceslau data del segle XII A…
Jacques-Fromental Halévy
Música
Compositor francès.
Vida La seva família era d’origen jueu Estudià al Conservatori de París sota el mestratge de HM Berton, EN Méhul i L Cherubini, el qual l’influí decisivament i fou també amic seu Guanyà el Premi de Roma l’any 1819 S’abocà a la composició lírica, el gènere dominant al seu temps, i, després d’alguns desencerts, el 1828 obtingué el primer èxit de ressò amb Clari , una obra escrita per a M Malibran quan ell era mestre de cant al Théâtre Italien de París La seguí Le dilettante d’Avignon , també ben acollida La collaboració que establí amb el llibretista E Scribe fou profitosa el 1835…
Joaquim Zamacois i Soler
Música
Compositor i teòric català.
Vida Fill de pare basc i mare catalana, de ben petit anà a viure amb la seva família a Barcelona, on estudià música al Conservatori del Liceu amb mestres com V Costa i Nogueras piano i F de Paula Sánchez i Gavagnach composició El 1914 fou nomenat professor d’aquest centre Entre el 1945 i el 1963 fou professor d’harmonia i composició i director del Conservatori de Música de Barcelona Autor d’arrels nacionalistes, sempre feu ús de melodies i harmonies populars catalanes en la música que escriví, tot i que en algunes obres s’aprecia un toc impressionista Algunes de les composicions més…
música de l’Argentina
Música
Música desenvolupada a l’Argentina.
Música culta Durant els segles XVI, XVII i part del XVIII, els jesuïtes utilitzaren la música en la seva missió evangelitzadora dels indígenes La música sacra, tant el cant pla com la polifonia, va predominar per sobre de la profana, i el principal centre musical fou, durant molt de temps, Córdoba Els indígenes i els esclaus negres foren instruïts en música i en la fabricació d’instruments, activitats en les quals sembla que arribaren a altíssims nivells de qualitat, especialment en els cors i els grups instrumentals La primera escola de música fou fundada pel pare Pedro Comental 1595-1665, i…
lírica
Literatura
Poesia en la qual predominen l’element i el to afectiu, sentimental i emotiu, en contra dels elements històrics, èpics, realistes, didascàlics i moralitzadors.
En la literatura grega, fou una poesia destinada a ésser cantada i, sovint, ballada amb acompanyament de la lira Al llarg de la seva història presenta dos tipus diversos la lírica coral , destinada al cant d’un cor Terpandre, Alcman, Íbic, Estesícor, Simònides, Baquílides i Píndar, i la monòdica , cantada a una sola veu La primera tingué una diversitat de formes l’encomi, γρhνοι “plany”, l’epinici, l’epitalami i l’himeneu, l’himne, l’hiporqueme, el parteni, el pean i també el nomos i el ditirambe aquest darrer, més dramàtic, es troba probablement en l’origen de la tragèdia La lírica monòdica…
l’Hora Catalana
Nom genèric de les emissions radiofòniques fetes pels diversos grups de catalans residents en els països americans, en el quals van destacar l’Argentina, Xile, Uruguai, Méxic, Veneçuela, Brasil i Cuba.
Aquestes emissions tenien el suport econòmic de comerciants i industrials catalans residents i també, però de manera secundària, es nodrien d’aportacions econòmiques dels oients L’emissió pionera fou la de Buenos Aires, el 4 de novembre de 1928, a ràdio Prieto, adreçada a l’audiència catalana, promoguda per Joan Ferrer i Bigatà fou una de les primeres audicions de la radiofonia argentina En convertir-se en un programa setmanal, emetia els diumenges al migdia, sempre amb música i cançons catalanes Dirigida també per Miró Cairol, Solé Jornada i Antoni Domènech Inicià un declivi, després d’anys…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina