Resultats de la cerca

Als anys trenta i quaranta collaborà regularment al diari La Stampa i publicà a la revista La Fiera Letteraria  Posteriorment s’incorporà a l’editorial Mondadori, per a la qual traduí un gran nombre d’obres de l’anglès, el francès, el castellà i altres llengües, entre les quals el català Publicà també contes Realtà dei burattini 1925, assaigs històrics L’affare d’Enghien 1939, La fina di Luigi XVI e di Maria Antonietta 1943, Il processo Pétain 1947, Il Risorgimento italiano 1796-1861 1958, i biografies Vita di Napoleone 1947, Colombo 1966, Victor Hugo 1967 i  Richelieu 1967 Com a…

El 1928 ingressà a l’orde i el 1935 fou ordenat de sacerdot Destinat a Amèrica, anà a la casa religiosa dels caputxins de l’Amazònia colombiana, on desenvolupà el seu treball pastoral i prestà distints serveis a Colón, Puerto Asís, La Chorrera, Puerto Nariño i altres llocs Amb qualitats de govern en el medi eclesiàstic, fou nomenat secretari de la prefectura apostólica de Leticia Fou responsable de la publicació periòdica Amanecer Amazónico Leticia Afeccionat a escriure, redactà i publicà, a l’informatiu De Tot Vent , nombrosos articles sobre diversos aspectes històrics de la…

Llicenciat en dret civil i en dret canònic 1862 De jove fundà i dirigí El Manresano , periòdic conservador Conreà la novella històrica El crit de l’ànima 1869, on criticà la Revolució de Setembre,  Les òrfenes de mare 1872, premiada amb un accèssit als Jocs Florals de Barcelona, i  La guerra 1877, episodis històrics de la tercera guerra Carlina Publicà contes de costums catalans en Lo Gai Saber , Lo Calendari català , La Renaixença , etc Es manifestà en diversos opuscles a l’entorn del proteccionisme i publicà treballs jurídics Escriví un article sobre “La caza bajo el punto de…

Des de les primeres teoritzacions de Quatremère de Quincy, Viollet-le Duc o Ruskin, en les quals hom reduïa el concepte patrimonial als edificis aïllats, fins a la declaració d’Amsterdam del 1975, les recomanacions del Consell d’Europa o el conveni de Granada dels ministres de cultura europeus del 1985, la problemàtica de la conservació dels centres històrics ha anat adoptant un caràcter més comprensiu i més flexible segons els casos Llocs com Carcassona, Assís, Toledo o Santiago de Compostella poden exemplificar el concepte de ciutat monument, enfront d’altres conceptes en els…

Comprèn el Rosselló, el Conflent, el Vallespir, l’Alta i la Baixa Cerdanya i zones limítrofes de l’Alt Urgell, del Ripollès, de la Garrotxa i de l’Alt Empordà, la Fenolleda, el Perapertusès, part del Termenès i del Narbonès, el Donasà, el País de Saut i el Sabartès Fou dirigit per Enric Guiter, el qual, amb un equip, feu les enquestes entre el 1943 i el 1951 i publicà l’obra el 1966, que forma part del Nouvel Atlas Linguistique de la France par regions És el més dens dels atles lingüístics catalans 382 localitats, mentre que el qüestionari és dels més breus L’obra presenta uns mapes…

Els cinc primers volums aparegueren a nom de Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo , per la persecució política que sofria l’autor  És una obra d’un gran interès per als estudis històrics, codicològics, literaris i filològics, que es refereix exclusivament als Països Catalans els volums I-IV al País Valencià, els volums V-XX al Principat i els volums XXI i XXII a Mallorca Totes les dades esmentades són de primera mà, i inclouen un gran nombre d’informacions, inscripcions i referències d’antiguitats, monuments i llibres que posteriorment s’han perdut Hom n’ha fet freqüents…

Estudià filosofia i dret a la Universitat de València i fou jurisconsult a la casa del duc d’Alba Fou empresonat a València 1823 durant 26 mesos per les seves idees liberals, i hagué d’abandonar la seva casa 1836 quan les tropes carlines de Cabrera envaïren Llíria La seva afecció als estudis històrics sobre el català el portà a considerar necessari un diccionari valencià-castellà L’any 1840 inicià la redacció de la seva obra més important, el Diccionario Valenciano-Castellano , conclòs deu anys després i publicat 1851 sota els auspicis de la Reial Societat Econòmica d’Amics del…

El 1812 s’uní a la guerrilla d’Ascensi Nebot, El Frare , i poetitzà les onze anades dels francesos a Benassal Acabada la guerra continuà els estudis, abandonats per causa d’aquesta, a la Universitat de València, on es llicencià en teologia Residí a Benassal, d’on fou mossèn i professor de gramàtica i altres disciplines a l’Aula benassalenca El seu radicalisme liberal li ocasionà conflictes amb les autoritats conservadores, amb els carlins –la seva casa fou saquejada i la biblioteca, arrasada– i amb els seus conveïns A l’última etapa de la seva vida, desencantat de la política, escorcollà…

Vida i obra Fill d’una família de terratinents, estudià la carrera d’enginyer agrícola i es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Presidí el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, i formà part d’entitats del país i internacionals d’història, heràldica i genealogia Aprofundí en el coneixement de la història local i publicà nombrosos treballs d’investigació arxivística sobre les terres de la Garrotxa Alguns són aplegats en una Miscellània històrica d’Olot i comarca 1983 Molts altres es localitzen en revistes com Pyrene , Misión , La Garrotxa , Revista de Girona ,…

Fou doctor en teologia, beneficiat de la seu de Mallorca, secretari del seu capítol i postulador de la causa de beatificació de Pere Borguny El 1815 li oferiren el càrrec de cronista oficial del regne, però el refusà per problemes de salut, i el 1820 exercí de revisor dels llibres prohibits per l’Església Escriví, en castellà, les vides de sor Clara Andreu 1807 i de Pere Borguny 1820 amplià i anotà la Vida de la beata Catalina Tomás 1816, escrita pel cardenal Despuig, i feu un elogi d’aquest darrer 1813 Mantingué relació amb Jovellanos i amb Jaume Villanueva, als quals donà materials per a…