Resultats de la cerca
Es mostren 671 resultats
pebrassa vermella
Pebrassa vermella
Bobzimmer (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 4 a 12 cm d’amplària, d’un vermell viu, convex o estès, estriat al marge; de làmines blanques i espaiades, i de cama blanca i esvelta.
Fa olor de coco ratllat i té un gust molt acre És comú en boscs, sobretot en terrenys àcids És lleugerament tòxic
companyol d’om
Companyol d’om
Susan Elliott iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de capell blanquinós o de color crema, de 10 a 20 cm de diàmetre, cama excèntrica, més ampla a la base, làmines gruixudes i carn acídula, amb olor de farina.
Creix sobre branques i troncs d’om, trencats o ferits, i també sobre pollancres, etc No té interès culinari
cogomassa
cogomassa
BioLib.cz (CC BY-NC 3.0)
Micologia
Bolet de capell blanc o amb el centre una mica ocraci, de la família de les amanitàcies, de 5 a 11 cm de diàmetre; les làmines són amples, i la cama, esvelta i bulbosa, amb volva membranosa.
És semblant a la farinera borda i, com aquesta, és tòxica i mortal Viu sobretot en sòls calcaris, assolellats però humits S’ha de vigilar de confondre amb els camperols, especialment els camperols anisats Agaricus arvensis i A sylvicola
xampinyó
Conreu de xampinyons
© Fototeca.cat
Micologia
Alimentació
Bolet de la família de les agaricàcies, de 5 a 10 cm d’alt, de capell carnós, bombat, blanquinós, amb làmines primerament rosades i finalment d’un bru fosc, i de cama curta, amb un anell membranós.
Fa una olor agradable i característica És gairebé l’únic bolet cultivable Hom el conrea en caves, sobre fems La composició dels xampinyons per cada 100 g és de 4 g de proteïnes, 0,15-0,25 g de lípids i 2,8-3,3 g de glúcids 0,8-1 de fibra, i produeixen 26 calories Contenen vitamines i minerals Hom els consumeix frescs, secs o en conserva, generalment per a acompanyar ous, peix, pollastre, carn, etc
cera estampada
Apicultura
Làmines de cera obtingudes per procediments mecànics que reprodueixen l’envà de separació de la bresca amb el començament de les parets de les cel·les, que hom introdueix al rusc per facilitar la construcció de la bresca.
Informes catalans sobre Àsia-Pacífic. 1843-1909
Al segle de les revolucions liberals europees i americanes, existí un interès català –i europeu– per les altres societats, i, en especial, per les velles civilitzacions de l’Extrem Orient, és a dir, pels espais i les societats de l’Àsia del Pacífic la Xina, el Japó i les Filipines Els analistes catalans d’aquestes societats seguien sense estat ni institucions pròpies, i tenien dificultats per a comunicar els resultats dels seus treballs Informes sobre Àsia-Pacífic Però, així i tot, en general continuaven pensant que la societat catalana també havia de rebre els resultats de la seva feina Els…
Les Balears
Historiografia catalana
Obra de l’arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg-Lorena publicada a Leipzig (1869-91) amb el subtítol Descrites per la paraula i la imatge.
Desenvolupament enciclopèdic Escrita en alemany Die Balearen In Wort und Bild geschildert , aparegué de manera anònima en set volums després de la primera visita de l’autor a les Illes 1867 S’estructura en quatre llibres –dedicats a Eivissa, Formentera, Mallorca i Menorca– dividits en dues parts la primera fa una descripció de caràcter general, i la segona, més específica, analitza els nuclis urbans i les zones rurals De caràcter enciclopèdic, tracta amb gran detall els aspectes geogràfics, demogràfics, econòmics, socials i culturals de cada illa, i també la situació administrativa i…
Les parts centrals del sector català de la Conca de l’Ebre: l’Oligocè
Les etapes de deposició des del Priabonià superior al Catià terminal i els elements principals de control sobre la sedimentació, en seccions idealitzades del sector oriental de la conca d’avantpaís de l’Ebre El diferent gruix de sediments acumulat en els depocentres lacustres de les etapes evolutives l a V indica que els successius sistemes lacustres tingueren una taxa de subsidència més petita, a causa tant de les variacions de l’evolució estructural de la zona com també de l’allunyament gradual dels depocentres lacustres respecte de les zones de màxima subsidència Biopunt, original de P…
fusta laminada encolada
Construcció i obres públiques
Tecnologia moderna de la fusta estructural basada en la formació de bigues o altres elements lineals mitjançant l’encolat d’un cert nombre de làmines de fusta, disposades sempre paral·leles i segons la direcció principal de l’element.
La fusta laminada encolada permet de construir elements amb una gran diversitat de formes i dimensions per exemple, peces de secció variable i de gran llum sense que la grandària del tronc de l’arbre constitueixi una limitació
fil·lotràquea
Anatomia animal
Aracnologia
Cadascun dels òrgans respiratoris dels aràcnids, constituïts per una cavitat ventral de l’abdomen en què hi ha unes làmines per les quals circula la sang i a través de les quals té lloc l’intercanvi de gasos.
També són anomenats impròpiament pulmons