Informes catalans sobre Àsia-Pacífic. 1843-1909

Al segle de les revolucions liberals europees i americanes, existí un interès català –i europeu– per les altres societats, i, en especial, per les velles civilitzacions de l’Extrem Orient, és a dir, pels espais i les societats de l’Àsia del Pacífic: la Xina, el Japó i les Filipines. Els analistes catalans d’aquestes societats seguien sense estat ni institucions pròpies, i tenien dificultats per a comunicar els resultats dels seus treballs.

Informes sobre Àsia-Pacífic

Però, així i tot, en general continuaven pensant que la societat catalana també havia de rebre els resultats de la seva feina. Els informes més destacats van ser els de Sinibald de Mas, diplomàtic que publicà obres en francès, castellà i portuguès a Macau, París, Madrid i Lisboa; els d’Eduard Toda i Güell, cònsol del regne d’Espanya, que l’any 1884 publicà L’agricultura a la Xina i edità informes en quatre llengües; els de Frederic Faura, Josep M. Algué i Ricard Cirera, de la Companyia de Jesús, experts meteoròlegs del Servei Meteorològic de les Filipines; i els de Manuel Sales i Ferré, de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques i de la Universitat Complutense.

La Xina

Sinibald de Mas i Sans, fill del director de l’Escola Nàutica de Barcelona, maldà perquè el govern espanyol li encarregués una missió diplomàtica a la Xina i a les Filipines. Així i tot, els recursos foren escassos i, per un temps, va obtenir-ne amb l’ús d’una nova tecnologia, la fotografia. Mas visità, a més dels ports de la costa, l’interior de la Xina. Fou un dels primers estrangers autoritzat a entrar-hi. El seu objectiu era el coneixement polític i econòmic de l’imperi central. Les seves anàlisis, les publicà a París, com el seu admirat Domènec Badia, conegut pel nom d’Alí Bei: L’Angleterre, la Chine et l’Inde (1858) i La Chine et les puissances chrétiennes (2 vol., 1861). Preveient la possibilitat que l’imperi Xinès esdevingués una gran potència mundial, va arribar a proposar la seva transformació en una federació d’estats independents, integrada dins el que anomenà Federació Asiàtica.

A partir del 1872, Eduard Toda i Güell fou cònsol espanyol a Macau, Hong-Kong, Canton i Xangai, on publicà Annam and its minor currency (1882). D’altra banda, l’editorial La Renaixença li edità L’agricultura a Xina. Notes sobre el cultiu de les terres i la producció de te (Barcelona, 1884), un excel·lent estudi detallat, de primera mà, dels conreus xinesos: te, arròs, bambú, cànem, cotó, canya de sucre, morera i taronger. De les formes de propietat, assenyalà que hi havia “la institució dels hereus sense l’existència de pubilles”. L’objectiu era pràctic: “donar alguna idea nova i útil als pagesos catalans”. Sobre la Xina, Toda publicà, també, dos volums amb làmines: La vida en el Celeste Imperio (Madrid, 1887) i Historia de la China (Madrid, 1893).

El Japó

La pregunta que es feu Manuel Sales i Ferré en La transformación del Japón (Madrid, 1909) és molt pertinent: com una societat tan militaritzada, tan tancada i tan rígidament immòbil com la japonesa va poder, a partir de la revolució política del 1867, fer una transformació tan radical i en tan poc temps? Com va poder assimilar una cultura i una tecnologia tan allunyades de les seves (i no únicament per raons geogràfiques) com les europees i les americanes? La resposta que hi donà és molt matisada, però sobretot paradoxal: la societat japonesa, per seguir essent ella mateixa, havia de canviar de dalt a baix.

Les Filipines

Els jesuïtes catalans –en concret, Frederic Faura i el seu successor Josep Algué– van fundar i van dirigir el primer observatori meteorològic d’Àsia a la ciutat de Manila, amb l’administració espanyola primer, fins el 1898, i tot seguit amb l’administració nord-americana. L’observatori funcionà amb una xarxa de vuit subestacions a l’arxipèlag de les Filipines, connectades entre elles i amb el continent mitjançant cables telegràfics. A partir del 1879, i gràcies a importants innovacions científiques i tècniques, l’observatori podia subministrar als navegants del mar de la Xina informació avançada i precisa sobre l’aparició sobtada, irregular i perillosa de tifons, ciclons, huracans o baguíos que havien causat, històricament, problemes greus. L’observatori repartí les 7 107 illes de l’arxipèlag en quatre grans àrees rectangulars d’estudi.

L’estació central se situà a Manila i, les subestacions, a: Aparri (Luzon), Cabo Bolinao, Daet, Albay, Iloilo (Panay), Bacolod (Negros), Cebu, Zamboanga (Mindanao). A part, cal incloure-hi les estacions sísmiques a l’illa de Luzon, especialment les de l’entorn de Manila, a Carranglan, Cabanotuan, Dagupan, Lingayen, Balanza, Cavite, Ragay, Libmanan. I a Tacloban (Leyte), Tabisayan i Tagaboan (font: Josep Algué, ed.: Atlas of the Philippine Islands. Washington, United States Coast and Geodetic Survey / Government Printing Office, 1900).