Resultats de la cerca
Es mostren 11465 resultats
aresta
Trosset llarg i prim, especialment de fusta, comparable per la seva grandària i forma a una aresta de blat.
maresma
Geomorfologia
Hidrografia
Terreny planer pantanós, localitzat al llarg del litoral, darrere una fletxa o qualsevol entrant costaner (golf, badia o estuari).
Les maresmes actuals s’originaren durant la transgressió flamenca, quan una bona part de les terres baixes litorals foren envaïdes per la mar Les formen sediments fins —llim i sorra en general— aportats per la mar o pels rius que sovint les travessen i dipositats en llocs d’aigües tranquilles En una primera fase de la seva evolució —no consolidada— la maresma pot aparèixer com un sector complex, on l’aigua marina o fluvial ocupa una bona part de la superfície meandres divagants, braços morts del riu, llacs i llacunes temporeres Gradualment, però, els sediments es consoliden —fase més avançada…
remunta
Altres esports de pilota o bola
Modalitat de pilota basca masculina practicada amb una remunta en frontó llarg, en partits per parelles de 40 punts.
Ziguinchor
Ciutat
Capital de la regió homònima, Senegal, situada prop de les fonts del riu homònim, al llarg del riu Casamance.
Lippstadt
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanys, al llarg del riu Lippe, a la selva de Teutoburg.
Rahimyār Khān
Ciutat
Ciutat de la província del Panjab, Pakistan, situada a la plana al·luvial al llarg dels rius Panjnad i Indus.
Maroua
Ciutat
Ciutat del N del Camerun, situada a la base de les muntanyes Mandara, al llarg del riu Mayo Kaliao.
caràcter adquirit
Biologia
Caràcter morfològic o fisiològic adquirit per un organisme al llarg de la seva vida per acció de l’ambient.
Les doctrines lamarckianes postulen que pot ésser transmès a la descendència
caure
Abaixar-se, un embolcall aplicat a una part del cos o a una cosa qualsevol, al llarg d’aquesta.
greu
Fonètica i fonologia
Segons Jakobson, dit dels fonemes consonàntics labials i velars el ressonador bucal dels quals és llarg i no dividit.
S'oposen als palatals i als dentals, anomenats aguts