Resultats de la cerca
Es mostren 825 resultats
La Mare de Déu del Coll (Osor)
Art romànic
Situació Vista exterior, des de llevant, de l’església amb la capçalera J Recarens El santuari és situat al coll que li dona el nom, entre les valls d’Osor i de Susqueda, a la part nord-oest del terme municipal d’Osor, tocant al de Susqueda Mapa L38-13333 Situació 31TDG608453 Al punt quilomètric 9,65 de la carretera GE-542, d’Anglès a Sant Hilari Sacalm, a uns 250 m de la vila d’Osor, en direcció a ponent, surt una carretera estreta, però asfaltada, que en uns 5 km porta al santuari JRR Història Aquest antic priorat benedictí, filial d’Amer, fou transformat el 1855 en una parròquia rural de…
Els agàrics
Aquest grup comprèn fongs carnosos, normalment putrescibles, característics pel seu barret, anomenat pileu , pel peu, anomenat estípit , i per l’himenòfor en forma de làmines les boletàcies però, el tenen en forma de capa de tubs porat , que es pot arrencar fàcilment de la carn Molts agàrics són sapròfits, i pràcticament la resta són micorizògens La majoria dels bolets comestibles són basidiocarps d’agàric Ultra l’aplicació alimentària d’un grup bastant gran d’espècies, cal no oblidar la importància forestal de totes les que estableixen micorizes amb la majoria dels arbres dels boscos, i en…
vern pilós
Botànica
Jardineria
Arbre de la família de les betulàcies, de fins a 10 m d’alt, monoic, d’escorça llisa, de brots pubescents o tomentosos, de fulles ovades agudes, serrades, puberulentes o tomentoses en el revers, caduques, i de flors unisexuals en aments, els masculins cilíndrics i els femenins ovoides.
Propi de l’Europa central i septentrional, és plantat a vegades en jardins
noguera

Noguera
© Xevi Varela
Botànica
Tecnologia
Agronomia
Arbre caducifoli monoic, de la família de les juglandàcies, que pot arribar a fer 30 m d’alt, d’escorça llisa i grisa, de fulles alternes imparipinnades, de flors masculines en aments pènduls i flors femenines solitàries o en petits grups i de fruits, les nous, drupacis i comestibles.
Oriünd dels Balcans, és conreat o naturalitzat en una gran part d’Europa La fusta és molt estimada en ebenisteria Brots de fulles de noquera © Xevi Varela
bedoll

Bedoll (B. pendula)
Georgi Kunev (cc-by-3.0)
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les betulàcies, que ateny uns 20 m d’alçada, de fulles triangulars, dentades i glabres, tronc esvelt, escorça llisa i blanca, amb algunes bandes més fosques i branquetes i branquillons més o menys penjants; els fruits són petits i agrupats en aments penjants.
Es fa a l’estatge montà i subalpí, al Pirineu, i al Cabrerès, preferentment als sòls silicis i secs i forma poblacions importants a les planes d’Europa septentrional Dóna bons rebrots d’arrel i de soca i es reprodueix també per estaca La seva propagació exposa el sòl a una ràpida dessecació i pèrdua de fertilitat La fusta, d’un color blanquinós, lleugera, blana i fàcil de treballar, és poc apreciada a causa de la seva poca durabilitat També serveix per a fer carbó i pasta de paper Amb les seves fulles hom prepara una infusió diürètica El quitrà obtingut de la destillació és emprat contra…
Sant Miquel de Solans (la Jonquera)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental Hom hi pot veure perfectament l’estructura, amb una nau, capçada a llevant per un absis semicircular F Tur El santuari de Santa Llúcia de la Jonquera, antiga església parroquial de Sant Miquel de Solans, es troba en un paratge desert dels vessants meridionals de l’Albera, vers el nord-est de la vila de la Jonquera, en un replà de la serra de Falqués i a migdia del castell de Rocabertí, a la capçalera de la riera de Santa Llúcia La rodalia s’ha caracteritzat sempre pel poblament de masies escampades, moltes de les quals…
Sant Andreu del Terri (Cornellà del Terri)
Art romànic
Situació Vista aèria del petit nucli rural, centrat per l’església de Sant Andreu, d’una gran simplicitat arquitectònica TAVISA L’església de Sant Andreu és situada prop de la vora dreta del Terri, dins el nucli urbà del poble Mapa L39-12296 Situació 31TDG874573 Per arribar-hi cal prendre la carretera de Cornellà a Medinyà Al peu de la mateixa carretera, al quilòmetre 3, es troben l’església i el poble Les claus de l’església són guardades en una casa veïna Cal fer referència també al pont medieval sobre el Terri, que permetia que la carretera el travessés Recentment, l’arranjament de la via…
Castell de Sarroca de Bellera
Art romànic
Situació Vista de la població emparada en la penya sobre la qual es drecen les escasses restes del seu castell ECSA - J Bolòs Castell situat al cim d’una gran roca, al costat del poble S’albira la vall del riu de Bellera Mapa 30-10214 Situació 31TCG256921 Cal entrar dins del poble de Sarroca Al final de la segona plaça que trobarem, hi ha una rampa i un caminet que permeten de pujar fins al cim de la penya on s’alçava el castell JBM-JJBR Història Als segles IX i X el topònim Bellera identifica un gran terme o pagus amb una marcada identitat a l’interior del comtat de Pallars Al seu centre es…
Santa Maria de Vidabona (Ogassa)
Art romànic
Situació Interior de la nau amb l’absis al fons M Anglada El santuari de Santa Maria de Vidabona es troba al costat sud-oriental de Saltor, al peu del turó de Vidabona, pròxim a la serra de Sant Amanç i al costat de llevant de Sant Julià de Saltor, a una altitud de 1 270 m Mapa 256M781 Situació 31TDG354781 Els dos camins més curts per a anar-hi a peu surten de la carretera de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses en direcció a tramuntana, a mà esquerra Un d’ells surt de can Barricona, al punt quilomètric 3,500 l’altre hi va des de l’hostal de can Rama, al km 5 Tots dos són de forta pujada i cal…
pa

Varietat de pans
© Fototeca.cat - Corel
Alimentació
Producte resultant de la cocció d’una massa constituïda per una barreja de farina de blat, aigua, sal i llevat, després de sotmetre-la a un procés de fermentació per aconseguir una esponjositat més o menys accentuada segons el tipus de pa i els costums de cada lloc.
Els primers testimoniatges arqueològics de la transformació de blat en farina daten de fa 8 000 anys el tipus de pa més primitiu no era sinó una massa cuita, sense fermentar i en forma de galeta La descoberta de la fermentació és atribuïda als egipcis, puix que cap al 2 600 aC feien el pa amb mètodes essencialment semblants als actuals En diversos capítols de la Bíblia hi ha referències al pa El pa més antic que es conserva encara intacte fou trobat en el curs de les excavacions d’una ciutat lacustre, a Suïssa Normalment el pa és fet amb farina de blat, puix que aquesta és l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina