Resultats de la cerca
Es mostren 1320 resultats
regne llatí de Jerusalem
Història
Estat cristià fundat a Jerusalem després de la presa d’aquesta ciutat durant la primera croada (1099).
Jofré de Bouillon no acceptà la dignitat, perquè es negava a “portar corona d’or on Crist l’havia portada d’espines”, i s’autodenominà defensor del Sant Sepulcre Però, en morir aquest l’any següent, el seu germà Balduí I de Jerusalem 1100-18, que era comte d’Edessa, es féu coronar rei El regne de Jerusalem fou organitzat segons els cànons feudals europeus N'eren feudataris el comtat d’Edessa 1097, els principats d’Antioquia 1098 i Tiberíades 1100 i el comtat de Trípoli 1109, que aviat es dividiren en centenars de petits territoris feudals Bé que el rei era elegit pel consell…
Castell de Lavansa (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
La vall de Lavansa, una de les grans unitats geogràfiques i culturals de la comarca de l’Alt Urgell, tenia una nodrida xarxa defensiva Tanmateix, gairebé les úniques restes certes dels castells que la formaven es troben a Sisquer Les referències documentals de fortaleses a la vall són abundants el 994 ja es documenta un indret anomenat Guàrdia —avui encara existeix cal Guàrdia, al fons de la vall— que dominava un pont sobre el riu de Lavansa Una altra fortalesa, el castell de Lavansa o de Santa Eulàlia, es documenta el 1084 A l’E de la Guàrdia hi havia un lloc dit Castellar, que apareix com a…
Castell de Pui (Cabó)
Art romànic
Aquest castell també es troba esmentat amb els noms de Pui, Pug i Castellpuig Apareix esmentat l’any 1100 com un lloc situat a llevant de Favà També és documentada l’existència de la capella de Sant Salvador del Puig, que potser era la capella del castell La potestat d’aquest castell era dels Caboet Guillem Guitard de Caboet i Ramon II, en llurs testaments dels anys 1110 i 1156 respectivament, donaren la potestat dels castells que es trobaven a les valls de Cabó i de Sant Joan a l’església d’Urgell Entre aquests castells és documentat el castell de Castellpuig Devia ser situat entre el serrat…
Felip de Solà i Cañizares
Història
Història del dret
Jurisconsult i polític.
El 1930 fou l’ànima de la Dreta Liberal Republicana de Catalunya i s’abocà a l’activitat conspiradora contra la monarquia Hom l’elegí regidor el 12 d’abril de 1931 dins la candidatura de Coalició Republicana-Socialista, però poc després s’allunyà de l’aliança amb el partit radical per encapçalar la integració de la Dreta Liberal dins la Lliga Regionalista octubre del 1932 Passà al consell de govern de Lliga Catalana i dirigí amb Bausili Vidal i Guardiola la seva secció de política social Fou elegit diputat a les corts per Barcelona pel novembre del 1933 Fou, d’altra banda, redactor de Després…
Castell de la Fuliola
Art romànic
La quadra de la Fuliola, al pla del Mascançà, més enllà del castell d’Almenara, fou conquerida pel comte Ermengol IV d’Urgell, que la donà al gener del 1080 a Guillem Isarn amb la condició que hi bastís una fortificació per defensar els habitants del lloc En el seu testament del 1093 Guillem Isarn llegà el castell de la Fuliola a Santa Maria de Solsona Posteriorment el castell apareix en altres mans El 1280 el rei Pere el Gran concedí una carta de poblament a la Fuliola, per tal que els seus habitants retornessin a casa seva, d’on havien fugit a causa de les lluites que enfrontaven el rei als…
Guillem II de Narbona
Dret
Vescomte de Narbona (1397-1417) i jutge titular d’Arborea (1407-17), fill de Guillem I.
Com a net de Beatriu d’Arborea, en morir el jutge Marià V 1407, intentà de fer valer els seus drets a la successió de Sardenya aliat amb Brancaleó Doria i amb l’ajuda dels genovesos, desembarcà a l’illa amb un exèrcit Derrotats a Sanluri 1409, preparà a Narbona una nova campanya, però les seves galeres foren atacades a Aigüesmortes pels catalans Mort Martí I de Catalunya-Aragó 1410, assetjà Oristany i atacà l’Alguer, d’on fou obligat a fugir 1412 Ferran I intentà infructuosament 1414 una solució diplomàtica i Guillem tornà a Sardenya amb gent armada 1415-16 Arribà finalment a signar una…
comtat de Trípoli
Geografia històrica
Antic estat llatí d’Orient creat pels croats, amb capital a Trípoli de Síria (Líban).
Comprenia, ultra la costa, la cadena libanesa fins a la sortida a la vall de l’Orontes En fou el primer senyor Bertran de Sant Gèli 1109-12, fill del comte Ramon IV de Tolosa, un cop conquerida Trípoli i mort el seu contrincant Guillem II de Cerdanya Poblat per llenguadocians i provençals, fou el centre principal del comerç teixits, seda, pells de camell i vidre amb Occident Bertran es posà sota la sobirania de Jerusalem el seu fill Ponç 1112-37 reconegué la del príncep d’Antioquia Boemond II Durant el govern de Ramon II 1137-52, perduda Rafanea 1137, començaren les incursions…
castell de Santa Bàrbara
Història
Fortalesa situada damunt el cim del Benacantil (160 m) dominant per llevant la ciutat d’ Alacant
(Alacantí).
El seu aspecte actual respon a les reformes fetes al s XIX fou privat d’artilleria el 1893, i ha romàs a mans del ministeri de l’exèrcit fins a dates recents Actualment la propietat de la fortalesa correspon a l’ajuntament de la ciutat Fou declarat monument històric artístic el 1961 Els precedents de l’actual castell són un establiment ibèric s IV-III aC i un de romà republicà, dels quals han donat notícia les excavacions Durant l’alt i el baix imperi hi hagué probablement una fortificació, reforçada a partir del s VIII pels musulmans, amb la creació de l’actual ciutat al vessant de la…
Arràs
Capital del departament francès del Pas-de-Calais, a l’Artois, situada vora el Scarpe.
Antiga capital de l’Artois i centre comercial i mercat agrícola de les planes septentrionals franceses, s’ha desenvolupat molt ràpidament, sobretot com a nucli industrial de la regió construccions mecàniques, metallúrgia lleugera, alimentació i és el centre d’una aglomeració de més de 300000 h És seu d’una escola d’agricultura Nus de carreteres i petit port fluvial sobre el Scarpe Antiga capital dels celtes atrèbats anomenada per Cèsar Nemetacum o Nemetocenna Devastada al segle IX pels normands, esdevingué possessió dels comtes de Flandes des del segle IX fins al final del XII…
Maryland
Divisió administrativa
Estat de l’E dels EUA, situat a la part central de la costa de l’Atlàntic.
La capital és Annapolis És dividit en dues parts per la badia de Chesapeake, a la vora de la qual hi ha una llarga faixa costanera L’altitud augmenta cap a l’interior, fins a arribar als Apalatxes El clima és temperat humit, amb una temperatura mitjana anual de 14°C, i una pluviositat de 1 123 mm a Baltimore Són abundants les pinedes, els alzinars i les rouredes La població és bastant densa 191 h/ km 2 La ciutat més important és Baltimore Els conreus més importants són el tabac, els cereals i els fruiters Hi són molt desenvolupades les indústries alimentàries, les siderometallúrgiques…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina