Resultats de la cerca
Es mostren 3875 resultats
llombard | llombarda
Història
Nom amb què eren coneguts fora d’Itàlia els mercaders i banquers italians, que acapararen en bona part el comerç i la banca internacionals des del s. XII fins al XIV, en els quals els altres països europeus aconseguiren un desenvolupament econòmic important.
Els contactes amb el món bizantí, l’estímul econòmic de les croades i l’administració de les finances pontifícies els permeteren d’organitzar-se precoçment en societats bancàries i de comerç general fortes i tècnicament avançades, que oferiren crèdits a reis, nobles i grans eclesiàstics, al mateix temps que els fornien productes de luxe i comercialitzaven els fruits de llurs terres, fossin llana o gra S'encarregaren de percebre els delmes i altres imposts papals a tot Europa i de transferir-los a Roma, i molts reis i nobles els arrendaren l’exacció de diversos imposts, l’…
vescomtat de Besiers

Vescomtes de Besiers i d’Adge
©
Història
Territori entorn de Besiers, regit per un vescomte.
El 881 Carloman, rei de França, el donà a Reinard I L’heretà Adelaida, la seva filla, casada amb Bosó, vescomte d’Agde La unió d’ambdós vescomtats es mantingué en la seva descendència A la mort de Guillem I vers el 994 els heretà la seva filla Garsenda, muller de Ramon Roger I, comte de Carcassona llurs fills es repartiren el comtat de Carcassona Besiers passà a Pere Ramon I 1034, casat amb Ramgarda de la Marca Mort el seu fill Roger I vers el 1066, l’heretà, juntament amb la meitat de Carcassona i el comtat de Rasès, la seva germana Ermengarda, casada amb Ramon Bernat I…
Elionor de Perellós i de Manresa
Història
Filla gran de Ramon de Perellós i de la segona muller Constança de Manresa.
Amb la seva germana Constança restà sota la tutoria de la mare i de llurs cosins Ramon de Perellós i Ferrer de Marimon i de Manresa 1390 El rei els comprà la castellania de Rodés i, en canvi, els vengué el lloc de Llo en alou Quan els cosins tutors es disposaven a anar a Sardenya amb el rei, aquest nomenà tutor l’altre cosí germà Ponç de Perellós, en lloc d’ells Per vincle del testament patern, Elionor prometé a Ramon de Perellós que, en cas de morir sense fills, li lliuraria els seus dominis de Jóc, Finestret i Saorla, la meitat dels quals tenia pel vescomte de Castellbò, i el…
comte
Història
Dignitari o funcionari al servei d’un monarca.
En el Baix Imperi el comes era un acompanyant de l’emperador i sovint tenia càrrecs administratius o militars, tant a la cort com a les províncies Normalment els comtes-governadors foren sobreposats a les autoritats civils i a les romanes i llurs poders anaren augmentant a mesura que declinaven les institucions imperials i creixia la inestabilitat general només l’Església s’escapà moltes vegades a l’autoritat comtal L’imperi Bizantí conservà aquest funcionari fins al segle X Des del segle VII fou atorgat amb molta facilitat i passà a significar genèricament un càrrec Els pobles…
cavaller
Història
A partir del segle XIII, membre de militar
, anomenat sovint simplement militar; a partir del segle XV rebé també el nom de gentilhome
.
Calia que fos armat cavaller armar cavaller, és a dir, que esdevingués cavaller fet En un principi, a la corona catalanoaragonesa, només podien accedir-hi el donzell al Principat i al Regne de Mallorca, el generós o l'home de paratge al Regne de València, o l'infançó al regne d’Aragó, però no fou mai una casta tancada i es nodrí constantment de ciutadans i homes lliures fets cavallers per gràcia reial com a premi a serveis fets a la guerra o a l’administració o per haver deixat diners al rei sovint, doncs, es tractava d’una veritable venda Els cavallers constituïen, amb els nobles pròpiament…
trencapinyes

Trencapinyes
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes
, de la família dels fringíl·lids, de 16’5 cm, que té el bec robust amb l’extrem de les mandíbules llarg, corbat i entrecreuat, el mascle és de color vermell amb la cua i les ales més fosques, i la femella és de color verd groguenc amb les parts superiors brunenques.
Habita als boscs de coníferes, sobretot d’avets, i bàsicament s’alimenta de llurs llavors És estès per gairebé tot Europa, pel NE d’Àfrica, l’Àsia septentrional i l’Amèrica del Nord És comú a les pinedes de tots els Països Catalans, i a les Balears forma la subespècie Lcbalearica
simúlids
Entomologia
Família d’insectes pterigots de l’ordre dels dípters, de talla petita (1 a 6 mm), cos massís, boca picadora-xucladora i ales curtes i amples.
Les larves són aquàtiques i els adults formen eixams nombrosos vora l’aigua, sobretot a la primavera Les larves s’adhereixen mitjançant l’extrem anal a les roques, en l’aigua corrent Piquen els bòvids, als quals poden, fins i tot, causar la mort Llurs espècies pertanyen sobretot al gènere Simulium
assimilació
Sociologia
Procés pel qual una minoria immigrada és absorbida per la societat que l’ha rebuda.
L’assimilació implica sempre la dispersió ecològica de la minoria i la fusió amb les estructures socials de la collectivitat receptora El manteniment de collectivitats immigrades amb llurs trets culturals no és assimilació, tot i que visquin permanentment com a part aparent de la societat on s’han installat aculturació, adaptació
bombona

Bombones de butà
© LUNAMARINA - Fotolia.com
Transports
Recipient metàl·lic emprat per a l’envasament de gasos en estat líquid.
Les bombones, calculades per a resistir pressions elevades, són generalment d’acer, i llurs orificis de sortida són regulats per vàlvules de seguretat Hom fabrica bombones de diverses cabudes segons els usos domèstics, industrials, esportius les petites bombones emprades en fogonets i fanals per a càmping, les bombones dels submarinistes, etc
joc de faristol
Indústria tèxtil
Mecanisme dels telers que serveix per a moure els lliços independentment els uns dels altres.
És format per un arbre d’excèntriques, sovint intercanviables, situat al costat del teler, a baix de tot, que transmet el moviment als lliços a través d’unes calques i d’uns arbres horitzontals El conjunt d’aquests arbres, collocats escalonadament i de llurs suports, té l’aspecte d’un faristol
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina