Resultats de la cerca
Es mostren 4624 resultats
Francesc Ferrer i Guàrdia
Francesc Ferrer i Guàrdia
© Fototeca.cat
Educació
Filosofia
Pedagog i pensador.
Empleat ferroviari, republicà i afiliat a la francmaçoneria des del 1883, s’exilià a París el 1885, i hi feia classes particulars de castellà hi romangué fins el 1901, i establí contacte amb els progressistes de Ruiz Zorrilla i amb la francmaçoneria francesa dins la qual aconseguí el grau 31 Acabat tumultuosament el seu primer matrimoni amb Teresa Sanmartí, catòlica, el 1899 s’uní amb una professora racionalista francesa, Léopoldine Bonnard De nou a Barcelona, influït sobretot per les teories educatives de Paul Robin, el 1901 creà l' Escola Moderna gràcies a l’herència rebuda de…
Julius Wilhelm Richard Dedekind

Julius Wihelm Richard Dedekind
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Matemàtic alemany, deixeble de Gauss.
Professor al politècnic de Zuric 1858 i a la Technische Hochschule de Brunsvic 1862-1912, ha estat un dels capdavanters de dos dels corrents bàsics que han donat origen i suport a la matemàtica moderna el formalista culminat en l’obra de Hilbert, que bandeja qualsevol possibilitat d’incloure un raonament basat en la intuïció dins l’edifici matemàtic, i el logicista Was sind und was sollen die Zahlen , ‘Què són i per a què serveixen els nombres', 1888, que pretén de situar la matemàtica com a branca particular de la lògica, elaborat fins a les darreres conseqüències per Russell Construí una…
Rutènia
Geografia històrica
Nom que, a l’edat mitjana, designava Rússia i que fou adoptat per la monarquia austrohongaresa per designar els territoris del NE dels Carpats, que comprenen essencialment la Galítsia, la Bucovina i part d’Hongria.
Hom ha fet equivaler el nom amb el d’Ucraïna, que abasta, però, un territori més gran i més estès cap a l’E En època moderna hom aplicà aquest nom Rutènia Carpàtica , o Rússia subcarpàtica a la província més oriental de Txecoslovàquia que, el 1945, restà incorporada a Ucraïna, on constituí una oblast’ amb el nom de Transcarpàcia
tecnologia
Tecnologia
Ciència que tracta de les arts industrials, de tal manera que és com la teoria de la indústria pràctica, i comprèn la descripció i la crítica dels procediments industrials, recull la història dels seus progressos i investiga els milloraments i els avenços de què són susceptibles els dits procediments.
La tecnologia és una disciplina relativament moderna, d’ençà la Revolució Industrial, i utilitza els mètodes de la ciència i els de l’enginyeria, en contrast amb el conjunt de regles empíriques que constituïen les tècniques i els oficis anteriorment a la sistematització racional amb l’ajuda de les ciències derivada de l’esmentada Revolució Industrial
maori
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua del grup oceànic de la família austronèsica.
D’estructura fonètica i morfològica molt simplificada, es caracteritza per la manca de consonants sonores i l’extrema simplificació de la flexió verbal En la seva escriptura, creada pels missioners, són impresos abundants llibres i revistes Existeix una literatura moderna pròpia escrita en maori, que ha assimilat la civilització europea i és conreada per joves poetes i escriptors
Édouard-Alfred Martel
Espeleologia
Espeleòleg.
Pioner i fundador de l’espeleologia moderna, fou l’iniciador de l’exploració científica de les cavitats subterrànies El 1901 explorà, en qualitat de delegat del Centre Excursionista de Catalunya a París, la cova del Salnitre, a Collbató, i la Fou de Bor Cerdanya, acompanyat per socis de l’entitat, un dels quals era Norbert Font Sagué
denotació
Lògica
Lingüística i sociolingüística
Entitat exterior a la llengua a la qual es refereix un mot o una expressió.
En lògica moderna, especialment a partir de Frege, hom tendeix a considerar-la sinònim de referència i extensió i a oposar-la a connotació, significat, sentit, comprensió o intensió La denotació és funció específica, i generalment única, dels noms propis en la mesura que aquests identifiquen —sense tenir un significat propi— individus, poblacions, accidents naturals, etc
Philippe Pinel
Metge llenguadocià.
Després d’estudiar a Tolosa i a Montpeller, esdevingué el metge més famós de la Illustració A la seva obra Nosographie philosophique 1789 classificà les malalties en classes, ordres, gèneres i espècies , seguint el mètode linneà Per la seva obra Traité médico-philosophique sur l’aliénation mentale 1801 hom l’ha considerat com un precursor de la psiquiatria moderna
Henri Pieron
Psicologia
Psicòleg francès.
Considerat, amb Alfred Binet i Théodule Ribot, fundador de la psicologia francesa moderna, s’especialitzà en l’estudi dels sentits i treballà amb èxit en la psicologia experimental i en la patològica Editor fins a la seva mort de l' Année Psychologique , publicà, entre altres obres, La sensation, guide de vie 1945 i La psychologie différentielle 1949
Thomas Percy
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
Seguí la carrera eclesiàstica i fou bisbe de Dromore 1782 Dedicat a l’estudi de la literatura anglesa antiga, escriví Five Pieces of Runic Poetry 1763, però la seva obra cabdal fou la publicació d’un manuscrit antic amb el títol Reliques of Ancient English Poetry 1765, que fou d’un gran interès per a la poesia anglesa moderna
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina