Resultats de la cerca
Es mostren 1107 resultats
Manuel de Lope
Literatura
Escriptor i traductor castellà.
Estudià a Madrid i, a vint anys, es traslladà a París, on visqué fins al 1993, amb estades llargues a Ginebra i Londres Se'l considera un dels grans novellistes de la seva generació i destaquen, de la seva narrativa, Octubre en el menú 1991, Madrid Continental 1991, Shakespeare al anochecer 1992, Bella en las tinieblas 1997 i Las perlas peregrinas 1998 Al llibre de viatges Iberia La puerta iluminada 2003, l’autor es passeja per Galícia, Astúries, Cantàbria, La Rioja, Navarra, Llevant, Múrcia i Andalusia, i sorprèn per la novetat i la qualitat de la seva mirada
Manuel
Llinatge de la baixa edat mitjana castellana, que tingué origen en l’infant Manuel, fill petit de Ferran III de Castella-Lleó i de Beatriu de Suàbia.
El patrimoni familiar dels Manuel tenia el centre a les comarques orientals de Castella la Nova, frontereres amb la corona d’Aragó Alarcón i Villena Tingué la màxima vitalitat a la segona meitat del s XIV, amb Joana Manuel Joana II de Biscaia , en la qual, a més del ric patrimoni de la seva família paterna, revertiren, per part de la seva mare, els antics i poderosos llinatges de Lara i de Biscaia Una branca collateral del llinatge, que descendia de Sanç Manuel, fill de l’infant Manuel, ostentà el títol de comte de Carrión i d' adelantado del regne de Múrcia
Ferriz de Lizana
Història
Ric home, fill de Rodrigo.
S'enfrontà amb Jaume I a partir de la cort de Saragossa del 1264, en ocasió del projecte d’expedició a Múrcia, fet que donà lloc, el 1267, al setge i la presa de Lizana pel rei Per l’octubre del mateix any Ferriz ja s’havia reconciliat amb el rei, al qual fou, sembla, sempre fidel, fins i tot en temps de la revolta de Ferran Sanxis de Castre 1275, al bàndol del qual havia pertangut En 1277-78 fou procurador de Catalunya La seva muller era Sancha Pérez Cal distingir-lo de Marco Ferriz de Lizana, germà uterí de Ferran Sanxis
Joseph-Jean Lanza del Vasto
Filosofia
Literatura francesa
Poeta i filòsof francès d’origen italià.
Deixeble de Gandhi, fundà una comunitat artesanal, allunyada del món modern, on hom intenta de retrobar la saviesa i les virtuts oblidades per l’Occident a l’Estat espanyol en fundà una a Múrcia i una altra al País Basc Escriví Le Pèlerinage aux sources 1943 Pelegrinatge als orígens , traducció catalana de Rafael Tasis, 1961, Principes et préceptes du retour à l’évidence 1961, Approches de la vie intérieure 1962, traduïda al català Enfances d’une pensée 1970, La trinité spirituelle 1971 i Rien qui ne soit tout 1975, entre d’altres Feu sovint conferències a Barcelona
al-Šarqiyya
Història
Nom donat durant la dominació musulmana als territoris que corresponien a l’actual País Valencià.
Anomenada també Šarq Al-Andalus, es dividia, a l’època califal, en tres cores al nord, la de Balansiyya, amb capital a València, arribava fins al delta de l’Ebre La zona central constituïa la de Satiba, amb Xàtiva per capital, i al sud, incloent-hi la vall del Segura, hi havia la de Tudmīr, la capital de la qual fou Oriola i, des del 825, Múrcia En realitat la funció d’aquestes divisions territorials, la màxima autoritat de les quals era un valí, era simplement administrativa i no constituïren mai una entitat política elles soles País Valencià
Jaime Cano Nicolás
Futbol
Futbolista.
Migcampista format a les categories inferiors del Badalona, amb el qual debutà a segona divisió la temporada 1964-65 Després, entre altres equips, estigué a l’Andorra 1966-67 i el Mallorca 1967-69, 1970-71, i quatre temporades a primera divisió, una amb el Celta 1969-70 i tres amb l’Elx 1971-75 Posteriorment jugà en equips com el Múrcia, el Gandia i el Binissalem Es retirà com a futbolista el 1980 Exercí d’entrenador a les categories juvenils del Mallorca i, a la tercera divisió, a la Unió Esportiva Collera i l’Atlètic Balears
Ibn ‘Amīra
Historiografia catalana
Nom amb què és conegut Abū l-Mutarrif Ahmad ibn ‘Abd Allāh ibn Muhammad ibn al-Hasan ibn ‘Amira al-MaḪzumī, lletrat i jurista, d’una família d’Alzira.
Vida i obra Estudià a València, i completà els estudis a Orient tradició profètica o hadīt , dret o fiqh , filosofia i literatura Tornà a València, on fou un dels membres eminents de la vida intellectual i administrativa de la ciutat, i travà aleshores amistat amb Ibn al-Abbār, pertanyent també a la classe dirigent Segons el seu contemporani Ibn Sa‘īd, exercí 1210-12 la funció de secretari oficial kātib , pel compte del governador almohade de València, el príncep sayyid Abū ‘Abd Allāh ibn Abī Ḥafṣ però només es disposa del text d’algunes lletres, conservades en dos manuscrits inèdits de la…
Jumella
Municipi
Municipi de la comunitat autòmoma de Múrcia, al límit amb el País Valencià.
Té vins molt anomenats i fàbriques de licor Hi ha restes del castell del marquès de Villena s XV, i església d’estil gòtic, amb façana renaixentista Dins el terme hi ha el poble de la Torre del Rico, una part del de la Canyada del Trigo i les caseries de la Sarsa, la Moreneta, la Barquilla, la Raja i l’ Arsenal, dins la zona de la llengua catalana del Carxe
l’Alguenya

Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, a la frontera amb l’antic regne de Múrcia.
Tot el terme ocupa un altiplà situat prop dels 1000 m d’altitud, envoltat per muntanyes a l’E i al S és envoltat per la serra d’Algaiat i a l’E i al N per la serra del Coto i la serra de la Solana És drenat per la rambla de Favanella, afluent del Segura Pràcticament tot el terme és conreat El secà és absolut 1 460 ha hom hi conrea, principalment, vinya 1 300 ha, i també oliveres 25 ha i ametllers 155 ha Els cereals tenen menys importància La ramaderia és secundària bestiar oví i cabrum Com a tota la zona de Novelda, hi ha pedreres de marbre blanc L’Alguenya pertangué al municipi del Pinós de…
la Canyada del Trigo
Poble
Poble dividit entre els municipis Pinós de Monòver (Vinalopó Mitjà) i Jumella (Múrcia).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina