Resultats de la cerca

Tot i que les primeres notícies són del segle III aC, la ciutat actual fou fundada el 879, quan el comte Guifré el Pelós feu construir un nou poblat, com a barri del precedent, i el repoblà A més, el Vicus Ausonae tornà a ser seu episcopal i començà a aplegar còdexs musicals per a les celebracions litúrgiques Entre els volums que es conserven a l’Arxiu Capitular de Vic sobresurten un breviari segles XI-XII, dos tropers segle XI i segles XII-XIII i un processional segle XIII, que contenen una versió llatina del Cant de la Sibilla i diverses versions, entre les quals la més antiga…

Música culta Els testimonis musicals més antics que s’han conservat són molt escassos, per bé que deixen entreveure un estret lligam amb la música que es feia a la resta d’Europa És a partir del Renaixement, però, que es comença a disposar de documentació suficient sobre la vida musical de Croàcia, en particular de la regió adriàtica A la part septentrional les lluites gairebé contínues contra els invasors turcs no afavoriren un floriment cultural Un dels músics més notables del segle XVII fou I Lukacic, autor d’una música que es pot incloure dins del Barroc primerenc El 1629 J…

A partir dels segles XI i XII, el progressiu conreu de la polifonia requerí la presència, cada vegada més vinculant, d’un reduït nombre de cantors i ministrers als principals centres cortesans i eclesiàstics Un dels primers assentaments que es coneixen és el de la capella que instituí el papa Benet XII al palau d’Avinyó el 1334, amb dotze cantors i un magister cappellae La tradició musical dels monarques de la corona catalanoaragonesa, que arrenca probablement amb Alfons I -tot i que no està avalada documentalment fins a l’època de Jaume II-, testimonia l’existència d’una petita capella de…

Fill de l’actor Josep Marinello i Bosch  i germà de l’escriptor Manuel Marinello i Samuntà Inicialment actuà en sarsueles i comèdies Més tard actuà al Teatre Íntim d’Adrià Gual i als Espectacles Graner 1905-06, al Teatre Principal l’empresa li confià la direcció dels espectacles per a infants S’especialitzà en les representacions de les obres anomenades Visions Musicals

Format amb CFFasch, fou membre de la Singakademie, fundada per aquest a Berlín, i en morir Fasch n'esdevingué director i impulsor Hi fou mestre de Mendelssohn —al qual féu conèixer l’obra de JS/> Bach—, Nicolai, Meyerbeer i d’altres Amic de Goethe, impulsà la fundació d’associacions i activitats musicals Deixà cantates, lieder i un conegut concert per a viola

D’obra molt prolífica, ha estat el creador de personatges característics, com Bertie Wooster, prototip de gentleman , i el seu majordom modèlic Jeeves Entre les novelles, cal citar The Inimitable Jeeves 1923, Carry on, Jeeves 1925, Big Money 1931, The Girl in Blue 1970, The World of Mrs Mulliner 1972 i The World of Psmith 1974 Escriví també comèdies musicals

Té uns 8 500 000 volums i, a més, un fons de manuscrits, mapes, microfilms, discs, impresos, peces musicals escrites i una secció de revistes amb uns 10 000 títols Enclou algunes colleccions especials la collecció Berg, de literatura britànica i nord-americana, la collecció Spencer, de llibres illustrats i enquadernacions artístiques, i la collecció Arents, de llibres sobre el tabac

Cursà estudis musicals a Palma i a Madrid, i els amplià a Berlín, on adquirí un gran prestigi com a concertista i professor entre els seus deixebles hi hagué Arthur Rubinstein Compongué inspirats lieder i peces per a piano Sehnsucht ‘Anhel’, Traümerei ‘Somieig’, Nocturn i Tema i variacions Residí a Madrid, a Barcelona i a Palma, ciutats on exercí el professorat

El 1925 inicià la seva carrera artística a Hollywood i actuà en films com What Price Glory 1926 i Ramona 1928 Després de participar en alguns films musicals treballà a les ordres d’Emilio Fernández Flor silvestre 1943, María Candelaria 1943 i La malquerida 1949 Altres films són Estrella de fuego 1960, La dama del alba 1965, Los hijos de Sánchez 1978, etc

Lliurat a la vida bohèmia d’Estocolm, esdevingué famós com a compositor d’odes i cançons al vi i a l’amor, que cantava servint-se dels motius musicals en voga fragments d’òpera, cançons populars, etc Burlesca i satírica, però d’una gràcia i d’un lirisme excepcionals, la seva obra fou recollida a Fredmans Epistlar 1790 i a Fredmans Sånger 1791