Resultats de la cerca

Mag de Samaria, cregué en Jesús per la predicació del diaca Felip i pretengué comprar a Pere i Joan el poder de comunicar l’Esperit Sant d’aquí ve el mot simonia El màrtir Justí l’identificà amb Simó el Mag, nascut a Gitta Samaria, que en temps de Claudi, acompanyat d’una tal Helena de Tir, s’havia presentat a Roma com l’encarnació de la “potència de Déu” Els apologetes en fan l’iniciador del gnosticisme herètic, bé que moltes notícies sobre ell són llegendàries, com les dels Actes de Pere o de les homilies pseudoclementines

Església del poble de Ro, a ponent de Sallagosa, de la qual es desconeixen notícies anteriors al 1300, bé que la villa de Ro és esmentada des de l’any 1063 Es tracta d’un edifici totalment renovat al segle XX, on no és fàcil d’endevinar l’edifici romànic anterior que hi havia hagut Quan la visità A Salsas al final del segle XIX, l’església tenia damunt la façana occidental un campanar d’espadanya amb dues obertures i la nau era capçada a llevant per un absis semicircular El titular actual no deu correspondre a l’original

El 1107 i el 1131 apareix esmentat aquest castell en sengles juraments de fidelitat, el primer d’Ermengol Josbert a Galceran Mir, i el segon atorgat per Mir Guitard a Galceran, en dos dels primers documents redactats majorment en català que publicà P Pujol i Tubau Segons altres notícies, el castell d’Ossera fou una possessió dels Pinós, segurament fins el 1371, en què degué ésser venut per Pere Galceran de Pinós al capítol de la Seu El castell, avui desaparegut, es degué alçar prop de l’actual poble d’Ossera, a la vall del mateix nom

Tot i que les notícies històriques documentals del lloc i la parròquia del Pla de Sant Tirs sovintegen en les escriptures de donacions a partir del segle X, les referències del seu castell són tardanes Hom sap que l’any 1239 fou destruït per Roger Bernat de Foix Reconstruït el 1274, fou ocupat pel descendent, Roger Bernat III de Foix, fet que fou denunciat per Pere d’Urtx i els canonges d’Urgell És una creença popular que el campanar de l’església, una torre rectangular amb espitlleres i finestrals al darrer pis, havia estat una antiga torre de guaita

En el Spill … del vescomtat de Castellbò, que aplega les dades econòmico-socials d’aquest vescomtat al final del segle XV, s’esmenta dins del priorat de Tresponts el mas d’Escales, habitat per Joan d’Escales, amb l’anotació “bona casa” En el “Diccionario geográfico…” de P Madoz, l’any 1849, figuren en el terme de Tost quatre cases disperses, una de les quals és el mas Escales, que depenien de l’església parroquial de Sant Pere De l’església que seria l’actual esglesiola de Sant Pere del mas d’Escales, no s’han trobat més notícies documentals

L’església de Sant Nicolau era situada, sembla, a l’actual emplaçament de can Trilla Al seu voltant es formà, al segle XIII, la vila nova o pobla de Capdevila, que al XIV era extramurs Les primeres notícies documentals que es coneixen d’aquesta església són dels anys 1312 i 1314 en què fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona En aquell moment l’església tenia adscrit el cementiri on eren sepultats els pobres “ ubi pauperes sepelientus ” L’església apareix també en els testaments estudiats de l’any de la pesta del 1348, com a beneficiària de diversos llegats

Aquesta església es trobava dintre l’antic terme del castell de Taradell, prop de la fortalesa, ja que la seva funció fou la de capella castellera Les primeres notícies de l’església apareixen l’any 1185 Tenia cura del culte un sacerdot beneficiat que també tenia al seu càrrec la capella de Sant Quirze de Subiradells L’abandonament del castell motivà al seu torn la destrucció de la capella castellera, i l’any 1599 ja es trobava derruïda Avui un petit pedró amb una creu de ferro recorda la ubicació de l’antiga capella totalment desapareguda

Situada dins l’antic terme del castell d’Orís, al peu del castell Fou una de les parròquies del terme des d’un principi i ha mantingut aquesta categoria fins a l’actualitat, si bé en un altre edifici situat en un altre lloc Les primeres notícies són de l’any 943 El temple antic quedà abandonat quan es construí la nova església del mateix titular, en un altre indret, iniciada l’any 1791 i acabada el 1821 De l’edificació vella només queda el record d’estar situada al peu del castell, darrera can Marçal i les restes d’alguna paret

Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou una capella rural vinculada a la parròquia de Sant Boi de Lluçanès Les primeres notícies es remunten a l’any 1276, quan Bernat de Bassil en el seu testament deixà, entre altres coses, dos sous a Sant Pere de Cogollers Cogoles El 1686, quan el bisbe Pasqual visità la parròquia, ja devia estar en ruïnes, ja que no l’esmenta com a existent Actualment només es coneix el seu emplaçament en un petit serrat, on es veu material de construcció, bé que sense endevinar-s’hi estructures, prop del mas Cogollers

Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou una capella rural vinculada a la parròquia de Sant Vicenç de Prats Les primeres notícies es troben l’any 1276 en el testament de Bernat de Bassil, que feu deixa a la major part d’esglésies del Lluçanès, i una d’elles era la de Sant Marçal Més endavant surt novament documentada els segles XIV i XV per tenir béns prop d’ella la canònica de Lluçà Es troba propera al mas Marçal i la capella actual, feta aprofitant alguns carreus antics, la va erigir, l’any 1746, l’hereu Climent Marçal