Resultats de la cerca
Es mostren 1220 resultats
Michael Mästlin
Astronomia
Astrònom alemany.
Fou professor de matemàtiques a Heidelberg 1586 i a Tübingen 1584 Partidari aferrissat del sistema heliocèntric de Copèrnic, convencé dels seus avantatges el seu deixeble Johannes Kepler Indicà les possibles causes de la llum cendrosa de la Lluna que hom observa durant el quart creixent i el quart minvant L’any 1596 edità el Mysterium cosmographicum de Kepler
Karl Wilhelm Scheele
Química
Químic suec.
Farmacèutic a Göteborg, analitzà un gran nombre de substàncies químiques, per la qual cosa hom el considera com un dels iniciadors de la química moderna Descobrí l’oxigen, el clor, l’àcid tartàric i el cítric, el sulfur d’hidrogen, el molibdè, etc Proposà diversos mètodes d’obtenció de substàncies Es mostrà, però, partidari de la teoria del flogist
Tammām ibn ‘Alqama al-Taqafī
Història
Cap musulmà, de la tribu qaysī
.
Decidit partidari dels omeies, contribuí eficaçment a l’entronització d’'Abd al-Raḥmān I en el govern d’Al-Andalus El rescatà, primer, de les mans dels berbers nord-africans, el conduí a Almuñécar 755 i s’oposà, després, al valí Yūsuf al-Fihrī, que pretenia emparar-se del poder Participà en el setge de Toledo 764
P’otr Berngardovič Struve
Economia
Filosofia
Economista i filòsof rus.
De primer marxista ortodox, fou director, juntament amb MI Tugan-Baranovskij, de la revista “Novoje slovo” 1897 Partidari de les idees malthusianes i del liberalisme, combaté el poder soviètic i fou membre del govern contrarevolucionari de Wrangel Després de la Primera Guerra Mundial s’exilià a París, on aplegà diversos literats russos entorn del diari “Vozroždenije” ‘Renaixença’
Pere Teodor Granell
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou rector de Xixona i de Sant Martí de València i qualificador de la inquisició Partidari de Felip V durant la guerra de Successió fou premiat amb l’administració de la generalitat de València, fins que fou abolida, i fou nomenat bisbe de Barbastre 1714-17 És autor de versos i del tractat Fuente del paraíso , inèdit
Joaquín Abarca
Història
Polític i eclesiàstic aragonès.
Partidari de l’absolutisme, fou nomenat per Ferran VII, vers 1823, bisbe de Lleó, i el 1825, conseller d’estat A la primera guerra Carlina s’uní als carlins i arribà a primer ministre del govern del pretendent Enemistat el 1839 amb el general Maroto, cap de l’exèrcit carlí del nord, es veié obligat a emigrar
egoista
Partidari o seguidor de l’egoisme filosòfic o ètic.
aristòcrata
Partidari de l’aristocràcia com a forma de govern.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina