Resultats de la cerca

Fou muntador, guionista i director de curtmetratges, tasques en què s’inicià en el departament de cinema de la Universitat de Nova York, on estudià Com a director és un dels més prestigiosos del cinema actual Moltes de les seves pellícules se centren en el món de la màfia Cal esmentar-ne, entre d’altres, Who’s that Knocking at My Door 1968  Mean Streets 1973  Taxi Driver 1976, Palma d’Or del Festival de Canes  New-York, New-York 1977  The Last Waltz 1978  Raging Bull 1980  After Hours 1986, guardó de Canes al millor director  The Last Temptation of Christ 1988, ficció sobre Jesucrist basada…

Vida i obra Llicenciada en història contemporània per la Universitat de Barcelona 1983 amb una tesina sobre el cinema de la dècada de 1970, escriví guions de còmic per a l’Editorial Bruguera 1979 i articles cinematogràfics per a Sal común i Fotogramas 1980-84 Ajudant de muntatge a Nunca en horas de clase 1978, José Antonio de la Loma i guionista de Morbus, o bon profit  1982, Ignasi P Ferré, fou directora creativa de les agències de publicitat JWT 1985 i Target 1988-90 El 1990 fundà, amb Lluís Miñarro i Juan Peláez, la productora Eddie Saeta, per a la qual realitzà nombrosos espots…

El 1944 supervisà la producció de la pellícula Jammin’ the Blues G Mili El mateix any començà l’organització de Jazz at the Philharmonic JATP, concerts presentats com a jam-session amb solistes selectes És considerat un dels pioners en l’establiment de concerts de jazz Durant dècades les seves gires recorregueren el món, presentant tot un seguit d’artistes, sobretot Ella Fitzgerald, Oscar Peterson i Duke Ellington A partir del 1973, els concerts s’anomenaren Pablo, coincidint amb la creació del segell discogràfic que duu aquest nom Pel que fa a la seva activitat discogràfica, s’…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, i aviat inicià una brillant carrera com a pianista que el dugué a interpretar, entre d’altres, la integral de l’obra de C Debussy Durant els primers anys de la dècada dels trenta fundà l’Orquestra de Cambra Marius-François Gaillard, que dirigí durant la Segona Guerra Mundial El seu repertori se centrà en la música dels seus contemporanis, especialment dels autors francesos Com a compositor deixà ballets com La Danse pendant le festin 1924 o Détresse 1932, pàgines simfòniques, una peça per a piano i orquestra Images d’Épinal , 1929, nombroses…

L’efecte anòdic és causat per la formació, entre l’ànode i l’electròlit fos, d’una pellícula gasosa contínua que actua com a aïllant En la fabricació de l’alumini hom observa l’efecte anòdic quan l’electròlit s’empobreix en alúmina La tensió passa de 5-6 volts a 20 volts o més el corrent s’estableix per formació d’un arc que trenca la capa de gas tot produint un so característic, i la cèllula s’escalfa en excés Per a cessar el fenomen cal afegir alúmina i remenar per accelerar-ne la dissolució per a prevenir-lo hom limita les dimensions dels ànodes per tal de facilitar el despreniment gasós

Entre els dies 3 i 13 d’octubre té lloc el 52è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges Dins del palmarès d’aquesta edició destaquen el film El hoyo , de Galder Gaztelu-Urrutia millor pellícula i Gran Premi del Públic, Kleber Mendonça Filho i Juliano Dornelles millor direcció per Bacurau , Miles Robbins millor actor per l’actuació a Daniel Isn’t Real , Imogen Poots millor actriu per l’actuació a Vivarium i Mirrah Foulkes millor guió per Judy & Punch Dels premis honorífics sobresurten l’actor Sam Neill Gran Premi Honorífic, l’actor i cantant Patrick Wilson premi Màquina del…

Els germans Dardenne,  Jean-Pierre Engis, Lieja, 1951 i Luc Awirs, Lieja, 1954, començaren la seva carrera dirigint documentals al final dels anys setanta, i el 1987 dirigiren la seva primera pellícula de ficció, Falsch Es donaren a conèixer internacionalment amb La promesse 1996, guanyadora de l’Espiga d’Or a la Seminci de Valladolid, i es consagraren amb Rosetta 1999, Palma d’Or al Festival de Canes Invariablemnt, la seva filmografia s’inscriu en el cinema social per a denunciar les contradiccions de la societat del benestar, per mitjà de protagonistes marginats També han dirigit Le fils…

Sentimentals i festius, s’iniciaren en la música com a banda de rock progressiu La fama indiscutible els arribà a la meitat dels anys setanta de la mà de la música disco , gràcies a la banda sonora de la pellícula Saturday Night Fever , amb la qual popularitzaren les seves característiques polifonies amb falset The Bee Gee's first 1966, Odessa 1969 i Staying alive 1983 són els seus treballs més destacats L’any 1997 el grup entrà a formar part del Rock and Roll Hall of Fame i es mantingué en actiu fins a la mort de Maurice Gibb 2003 Robin i Barry Gibb decidiren no actuar més amb el nom…

Fou un dels principals representants de la música soul dels anys seixanta i setanta Amb Otis Redding i altres cantants impulsà aquests anys l’anomenat ‘Memphis sound’ El 1971 compongué la banda sonora de la pellícula Shaft , de Gordon Parks, amb la qual fou el primer afroamericà a guanyar un Oscar 1972 Actuà també en diverses pellícules del subgènere blaxploitation films policíacs protagonitzats per actors afroamericans, i de 1997 a 2006 posà veu al personatge de Chef de la sèrie televisiva d’animació South Park, interpretació que el feu molt popular Entre els seus discs hom pot esmentar Hot…

Llicenciada en filosofia i lletres 1970 Fou professora d'ensenyament secundari, model i actriu de teatre El seu primer relat,  El Sur  , d'inspiració autobiogràfica, fou la base de la pellícula homònima dirigida per l'aleshores company seu Victor Erice, estrenada el 1982 i que esdevingué un dels títols clàssics del cinema espanyol, però no fou publicada fins el 1985, juntament amb una altra narració, Bene 1985 Posteriorment publicà, en un registre entre enigmàtic i tràgic,  El silencio de las sirenas 1985, premis Herralde i Diario 16, La lógica del vampiro 1990, Las mujeres de Héctor 1994,…