Resultats de la cerca
Es mostren 2764 resultats
Josep Alegre i Vilas
Cristianisme
Monjo i abat.
Estudià magisteri i exercí de mestre a Castellnou de Seana, i cursà estudis de teologia al seminari de Saragossa i a Sant Cugat del Vallès El 1970 fou ordenat de prevere i desenvolupà el seu ministeri en cinc poblacions de la zona de Daroca Saragossa i a Alcanyís Terol El 1995 ingressà com a novici al monestir de Poblet , d’on fou nomenat abat el 20 d’abril de 1998, succeint Maur Esteva Ocupà la dignitat fins al 3 de desembre de 2015, quan fou succeït per Octavi Vilà L’any 2000 publicà Lecturas Marianas i Palabras Marianas de los Santos Padres para mi vida de hoy
Ansley J. Coale

Ansley Coale
Demografia
Demògraf nord-americà.
Professor d’economia i demografia a la Universitat de Princeton des del 1947 i director de l’Office of Population Research de la mateixa universitat des del 1959 fins al 1975 Fou president de la International Union for the Scientific Study of the Population 1977-81 i de l’Advisory Committee del Population Council des del 1981 Creà diversos models demogràfics i índexs de fecunditat que permeten aprofundir en l’anàlisi demogràfica històrica de les poblacions Entre les seves obres destaquen The Decline of Fertility in Europe from the French Revolution to World War II 1970 i A…
Manuel Baldrich i Tibau
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista.
Fou arquitecte de la diputació provincial de Barcelona 1944 i director de l’oficina d’urbanisme provincial 1948 Guanyà el primer premi al Concurs d’Idees d’Urbanització de la zona baixa de Montjuïc 1935, i també el Concurs d’Informacions Tecnicourbanístiques per a poblacions de més de 20000 h 1953 És autor de diversos plans generals, especialment del pla general d’ordenació de la província de Barcelona 1959 Entre les seves obres destaquen les Llars Mundet, a Horta Barcelona, la residència collegi Bell-lloc, a la Roca del Vallès Vallès Oriental en els quals féu collaborar molts…
la Crema del Paper Segellat
Història
Nom amb què és conegut el moviment popular esdevingut a Manresa el 2 de juny de 1808 i que inicià la guerra contra Napoleó al Principat.
L’ajuntament havia rebut i acomplert l’ordre de substituir, a l’encapçalament del paper segellat, el nom del rei pel del lloctinent Murat reunit el poble a la plaça Major, cremà, entre crits de fidelitat al rei Ferran, el paper novament segellat Aquell mateix dia les autoritats convocaren els gremis i amb representants d’aquests i del poble alt i amb eclesiàstics formaren la Junta de Govern de Manresa, la primera del Principat, que organitzà la defensa juntament amb les poblacions de les comarques veïnes El general napoleònic Duhesme envià un exèrcit per sotmetre la ciutat, que…
companyia
Història
Militar
Del s XIII al XVIII, unitat de les milícies urbanes o rurals catalanes.
Era formada aproximadament per cent homes d’armes dividits en dues cinquantenes de cinc desenes cadascuna milícia Era comandada per un capità, elegit generalment entre les classes privilegiades, i tenia assignada la defensa d’un sector determinat de la muralla L’allistament era fet per oficis El conjunt de companyies de Barcelona formaven la Coronela A la Ciutat de Mallorca, per tal de disminuir la força dels oficis després de la revolta de les Germanies, el virrei reduí 1525 el nombre de companyies per la ciutat i les distribuí per parròquies i després per barris les companyies de les…
Gutierre de Cárdenas
Història
Senyor de Cárdenas.
Fou mestre-sala i tresorer d’Isabel I de Castella, en el casament de la qual amb Ferran d’Aragó 1469 ell intervingué Lluità en les guerres de Portugal i, principalment, de Granada A més de nombrosos càrrecs, obtingué les senyories de Maqueda, de Torrijos, d’Asp, d’Elda, d’Elx i de Crevillent aquestes dues darreres poblacions 1470 hi oposaren sempre resistència Fou casat amb Teresa Enríquez, cosina de Ferran II, coneguda per la Loca del Sacramento El seu fill Diego de Cárdenas y Enríquez mort el 1542 rebé els títols de duc de Maqueda 1530 i el d' adelantado mayor de Granada, que…
Sant Adrià (Lladorre)
Art romànic
Es desconeix l’indret exacte on devia estar emplaçada aquesta església, probablement en algun punt situat entre les poblacións de Lladorre i Tavascan Es coneix per la menció que en fa la relació d’esglésies parroquials visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona l’any 1314 Segurament devia estar vinculada al mas de Sant Adrià, de la Vall de Cardós, esmentat en el capbreu de la cambreria del monestir de Gerri datat vers l’any 1338 “ Primerament lo mas de Sant Adrià que a nom Bertran Mals, fa XII diners de quisties Item fa perna, delme de totes coses, aral te Joan Armengou ”
Sant Nazari de Ròsa
Aquesta església fou, amb tota seguretat, la segona que hi hagué al Donasà Sorgí dins la demarcació de la parròquia de Sant Felix de Donesan, que durant segles fou l’única que hi hagué a la comarca Se’n té referències documentals des del segle XIV, en què apareix en els comptes de delmes És probable, però, que els seus orígens siguin anteriors La parròquia de Ròsa comprenia les poblacions de Ròsa i Mijanès En l’actualitat l’església parroquial de Ròsa, dins el poble, prop del cementiri, és un edifici que no té cap característica arquitectònica remarcable a causa de les…
Jaume Torrents i Gutiérrez de Pando
Ràdio i televisió
Periodisme
Música
Compositor, periodista i radiofonista.
Formà part de l’orquestra que actuà en el primer concert retransmès per ràdio, des del Teatre Grec de Barcelona 1923 L’any següent ingressà a la primera emissora dels Països Catalans, Ràdio Barcelona, on treballà fins el 1971 Fou també collaborador de La Vanguardia Recopilà dades sobre les poblacions del món que duen el nom de Barcelona o un dels seus derivats, fet pel qual el govern francès li atorgà el títol de Chevalier des Arts et des Lettres També fou premi Ondas de la Sociedad Española de Radiodifusión 1970 Compongué sardanes de gran èxit popular, com La pepa maca 1959 i…
Anselm Domènech i Oriol
Pintura
Pintor.
Fou deixeble, a Barcelona, d’Aureli Tolosa Participà en les Exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys 1920, 1921 i 1923 Residí uns dos anys a Perpinyà, on portà, amb el seu classicisme clar, un cert ressò del Noucentisme Exposà després a París, i de tornada fou cap de decoració d’Orphea Films Molt vinculat a Gràcia, hi exposà sovint Feu, després de la guerra, nombroses decoracions murals a Barcelona, Tarragona, Canet de Mar, Lleida, Manresa, Sant Vicenç dels Horts, etc, i també a poblacions d’Aragó i Navarra Conreà també l’aquarella, la imatgeria i un tipus de pintura…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina