Resultats de la cerca
Es mostren 3384 resultats
Pardal comú
El pardal comú o de llei, teulat, teuladí o moixonet, és probablement una de les espècies més conegudes de casa nostra, estretament lligat a la companyia humana, fins al punt que arriba a abandonar totalment els pobles, si aquests, a son torn, són desafectats És àmpliament repartit, i en un gran nombre, als Països Catalans, però als Pirineus és absent d’alguns sectors i pobles de l’alta muntanya A la resta del territori és un sedentari comuníssim que, passada la cria, des del començament de juny fins a l’octubre, forma estols grans de 400-500 exemplars sobre rostolls…
tiara
Indumentària
Lligadura alta, semblant a la barretina, de roba o de pell, usada antigament per diversos pobles asiàtics.
Entre els grecs era coneguda també per mitra , i, si hom la plegava per davant, per frigi barret frigi Entre els perses i els armenis era un signe de distinció ornada amb diadema, era un distintiu reial
imperialisme
Història
Política
Tendència d’un estat a l’expansió econòmica i territorial, al domini sobre altres estats i pobles.
Referit, de primer a l’expansió territorial, el terme fou aplicat, amb l’inici de la industrialització, a la política econòmica expansionista Així, al segle XIX l’imperialisme es manifestà a Anglaterra, quan, per tal de mantenir la primacia econòmica, hom volgué accentuar els lligams entre la metròpolis i les colònies amb un rigorós sistema proteccionista que garantís, amb mercats actius de consum, el progrés de la producció Un imperialisme economicopolític és també a la base del colonialisme alemany i de l’expansió en el continent americà per part dels EUA Hom parla modernament…
tàtar | tàtara
Etnologia
Història
Nom donat a Occident a qualsevol individu dels pobles turcomongòlics desplaçats a Europa des del segle XIII.
comtat d’Almenara
Història
Jurisdicció senyorial adquirida al s XIV per la família Pròixita, d’origen sicilià.
Incloïa la vila d’Almenara i els pobles de la Llosa de la Plana i Xilxes, a la Plana Baixa El títol comtal fou concedit el 1447 a Joan de Pròixita i de Centelles, comte d’Aversa, camarlenc d’Alfons IV Passà posteriorment a les famílies Ferrer, Sabata de Calataiud i Vives de Canyamars Actualment és posseït per la família basca d’Orbe
Unión Laborista
Partit polític
Partit espanyol creat a Barcelona el 1934 per la Unió Laborista de Catalunya.
Segons els estatuts, pretenia “defender por todos los medios legales los intereses materiales y morales de los trabajadores” art 1 Advocà per “un Estado corporativo e intervencionista”, car “el régimen corporativo es la organización normal de la sociedad” i defensà “la colaboración de las diversas clases” Edità Unión Laborista En el primer número 8/III/1934 afirmà comptar amb delegacions en diversos pobles de Catalunya
téssera
Història
A l’època romana, fitxa d’identificació personal consistent en una peça quadrangular de metall o de vori, amb inscripcions diverses i el propi nom.
N'hi havia de militars, de teatrals entrades numerades, de frumentariae indicadores del lloc de distribució del blat, de convivales invitacions a banquets, etc Era diferent la d' hospitalitat , que consistia en un objecte qualsevol que hom partia en dues parts, una per a cada persona interessada símbol 3 D’aquesta darrera mena hom n'ha descobert en altres pobles no romans
cultura arcaica
Història
Denominació amb què és coneguda cada una de les sèries de cultures de l’Amèrica Central i del Nord (part sud-occidental i atlàntica) anteriors a les grans cultures americanes.
A Califòrnia daten del primer millenni aC, amb cases semisubterrànies de planta rodona A la part atlàntica corresponen a pobles caçadors i recolLectors que vivien en campaments prop de llacs i rius A l’Amèrica Central les cultures arcaiques daten del segon milleni a l’any 400 aC i són molt més desevolupades, tant en arquitectura piràmide de Cuicuilco com en terrissa
ge
Etnografia
Individu d’un poble aborigen de l’Amèrica del Sud, de cultura molt primitiva, que s’estén per la zona oriental de l’altiplà brasiler, des de les fonts del Paranà a les valls altes del Xingú (al NW) i del Paranaiba (al NE).
Els pobles ges són molt primitius, fins al punt que hom els considera com a restes de la raça prehistòrica de Lagoa Santa, avantpassats dels amerindis actuals Actualment els ges són en procés de desaparició Les llengües parlades pels ges constitueixen la família lingüística del mateix nom, que procedeix de l’abundant ús de la síllaba - ge , que significa ''capitost’
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina