Resultats de la cerca

Mestra de professió, collaborà en diverses publicacions literàries Després del cop d’estat que instaurà la dictadura militar a l’Uruguai 1973 s’exilià a Mèxic, on continuà la docència i, amb el suport del poeta Octavio Paz, les activitats literàries, en les quals ocuparen un lloc important les traduccions Tornà a viure a Montevideo els anys 1984-89 i posteriorment residí a Austin Texas fins el 2016, que tornà a la seva ciutat natal Ha publicat els poemaris La luz de esta memoria 1949, Palabra dada 1953, Cada uno en su noche 1960, Oidor andante 1972, Fieles antologia 1977, Jardín…

Vida Començà a cantar en públic l’any 1959 com a solista d’orquestra, però no es professionalitzà fins el 1965, any en què edità el seu primer EP per a la discogràfica Concèntric Entre les cançons més destacades que enregistrà des d’aleshores cal esmentar Balada d’en Jordi Roca , Blues en Sol , Plou i fa sol i Cançó per les dones Ben aviat es guanyà el reconeixement del públic i de la professió, tant per la seva faceta de compositor com pel domini de registres de la seva veu Malgrat això, pràcticament deixà de cantar al principi dels anys setanta Escriví textos de teatre…

Rebé les seves primeres lliçons de piano del seu pare, geòleg de professió El 1931 entrà al Conservatori de Música de Rotterdam, on estudià piano, violoncel, contrapunt i composició Un cop acabats els estudis a Rotterdam, tornà a Amsterdam Després de la Segona Guerra Mundial treballà com a crític musical i d’art a la publicació setmanal "De Groene Amsterdammer" 1945-46 i fou membre de la Societat Holandesa per a la Música Contemporània Durant el curs 1960-61 fou professor al Conservatori de Música d’Amsterdam i del 1964 al 1977 treballà a l’Institut de Musicologia de la…

Establert a Itàlia el 1908 amb la seva família, Ghisi estudià contrapunt i harmonia amb C Gatti al Conservatori de Música de Milà i més tard es traslladà a Torí Allà compaginà la professió de farmacèutic amb els estudis de música i el 1932 obtingué el títol de composició al Conservatori de Música de Torí El 1932 es traslladà a Florència, on començà a estudiar història de la música i es convertí en una de les màximes autoritats en polifonia secular renaixentista Impartí classes a les universitats de Florència, Perusa i Pisa i a l’Institut des Hautes Études de Brusselles També…

Era fill de l’organista i compositor, deixeble de JS Bach, Heinrich Nikolaus Gerber 1702-1775, del qual rebé una acurada educació musical Estudià dret, però poc temps després de començar a exercir abandonà la professió i es dedicà a la música A la mort del seu pare, ocupà la plaça d’organista a la cort de Schwarburg-Sonderhausen Autor d’un reduït nombre de composicions instrumentals, ha passat a la història com a estudiós de la música Al llarg de la seva vida acumulà una de les colleccions de documentació musical més extenses Destacava, en primer lloc, la biblioteca, engrandida a…

Als Països Catalans els músics professionals al servei d’una ciutat o de particulars figuren en la vida cívica i cultural des de temps immemorials El 1599 un grup de músics barcelonins i forasters demanaren al lloctinent l’autorització per a construir una confraria de músics que protegís llurs interessos i que controlés l’accés de nous professionals al gremi Aquell mateix any fou concedida l’autorització, i la confraria, de caractèr gremial, fou posada sota l’advocació de sant Gregori, papa, i de santa Cecilía La confraria era dirigida per quatre majorals, eligits pels seus membres Calia…

Estudià dret, però abandonà l’exerci de la professió per a dedicar-se al teatre i a escriure guions Debutà en el teatre amb La pulce d’oro 1935 Obres destacades posteriors són Lo stilita 1937, I padri etruschi 1941, Lotta con l’angelo 1942 i Gorgonio ovvero il Tirso 1952 Començà en el cinema collaborant en films de R Rossellini, M Soldati , A Lattuada i altres directors El 1947 conegué Federico Fellini , amb el qual collaborà estretament en alguns dels films de més projecció Luci del varietà , 1950 I vitelloni , 1953 La strada , 1954 Il bidone , 1955 Le notti di Cabiria , 1957,…

Es llicencià en medicina a Pàdua 1526 i residí des del 1532 a Milà, on fou professor de matemàtiques i exercí de metge, professió que li donà renom europeu El 1541 fou nomenat catedràtic de medicina a Pavia, i el 1562, a Bolonya El 1570 fou empresonat, acusat d’heretgia, i fou obligat a abjurar privadament Com a matemàtic, formà part del grup renaixentista que fonamentà l’àlgebra simbòlica en Ars magna 1545 donà la solució de l’equació de tercer grau a partir de la fórmula de Tartaglia, i la de la de quart grau a partir de la fórmula del seu deixeble Ferrari en Liber de ludo…

Fill de l’organista Jean Rameau, exercí la mateixa professió a Dijon, Lió i Clarmont d’Alvèrnia Aquí escriví el seu Traité de l’harmonie réduite à ses principes naturels 1722, que contribuí a establir les bases del llenguatge musical modern El 1723 passà a París, on publicà obres per a clavecí i assolí fama com a virtuós d’orgue Protegit per Ade La Pouplinière, a casa del qual dirigí concerts on introduí l’ús dels clarinets en l’orquestra per a interpretar obres de l’escola de Mannheim Fins a 50 anys no es decidí a compondre òperes, que escriví en l’estil clàssic de Lulli, però…

Del seu pare, Francesc, fill d’un negociant d’igual nom, heretà la professió i les idees Aviat posseí capital propi en la companyia integrada pel seu pare, Andreu d’Olivella i altres mercaders 1429 Poc temps després, pel seu matrimoni, entrà en una altra família del comerç, la dels Manresa, que li donaren 1 000 lliures en concepte de dot Apareix molt lligat a Miquel de Manresa, el seu cunyat, durant llur etapa activa en el govern municipal i en el partit de la Busca Fou membre del sindicat dels tres estaments i del poble de Barcelona i com a síndic buscaire llegí en ple Consell…