Resultats de la cerca
Es mostren 2652 resultats
badia
Vista d’una badia de la Costa Blava, costa meridional de la Provença (Occitània)
© Corel Professional Photos
Oceanografia
Entrada del mar o d’un llac en la costa, generalment més petita que un golf; l’obertura sol ésser més gran que no pas la penetració terra endins.
Per influència de l’ús anglès, el nom de badia designa alguns braços de mar badia de Baffin, alguns grans golfs gran badia Australiana i algunes grans masses d’aigües que penetren profundament el continent badia de Hudson En dret internacional, les badies han adquirit relleu com a conseqüència del problema del mar territorial La determinació del límit d’aquest tradicionalment de tres a dotze milles, encara que de vegades s’estén de 120 a 200 milles no ofereix cap dificultat quan la costa és rectilínia, però és difícil de fixar quan la mar forma entrants de penetració profunda La qüestió ha…
Joaquim Teófilo Fernandes Braga
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític portuguès.
Fou tipògraf, doctor en dret i catedràtic de literatura Escriví el recull poètic Folhas verdes 1860 Fou, juntament amb Antero de Quental, el teòric i capdavanter de l’escola de Coïmbra, de l’anomenada generació del 70, i intervingué en la polèmica Bom senso e bom gosto o Qüestió de Coïmbra , desencadenada pels prefacis dels seus poemes Visao dos tempos 1864 i Tempestades sonoras 1864 President del partit republicà, fou cap d’estat en implantar-se la república el 1910 i, novament, el 1915 Historiador de la literatura, crític i assagista, els seus treballs d’erudició es fonamentaren en el…
Francesc Serra de Gayeta i d’Asprer
Historiografia catalana
Historiador.
Com a investigador, centrà la seva activitat en l’estudi de la història de Pollença Collaborà en diferents revistes especialitzades, com Lluc i el BSAL ,itambé en la premsa local de Pollença, com Atalaia i El Gall Entre la seva bibliografia cal destacar “Informacions dels llibres de consensus Arxiu Diocesà de Mallorca s XVI-XVII”, BSAL 1972 “L’atac del corsari Dragut a la vila de Pollença l’any 1550”, BSAL 1973 “Guillemona de Pollença reina de Tuni història o llegenda”, BSAL 1976 “La Història no comença avui La qüestió regionalista a Mallorca a principis de segle”, Lluc 1977 “Don Guillem…
Pep Subirós
Literatura catalana
Nom amb el qual és conegut el filòsof, escriptor i polític Josep Subirós i Puig.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, fou professor de filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona 1972-79 i professor convidat de la New York University 1983 Proper a l’esquerra alternativa i anticapitalista, dirigí la revista El Viejo Topo entre el 1979 i el 1982 Posteriorment ocupà diferents càrrecs de responsabilitat en l’administració cultural de la ciutat de Barcelona i fins el 1997 fou assessor de l’alcalde Pasqual Maragall És autor, entre altres treballs, dels assaigs Mites i raons de la modernitat 1984, L’esquerra i la qüestió nacional i altres…
,
Nicolau d’Oliver i Fullana
Geografia
Història
Militar
Militar i geògraf.
Fill de Nicolau Fullana i Oliver, canvià els seus cognoms per qüestió d’herència Sergent major a Catalunya durant la guerra dels Segadors, vivia a Mallorca el 1650, any en què escriví un epigrama llatí dedicat a la Historia del Reyno de Mallorca de Vicenç Mut Més tard anà a Amsterdam, on es manifestà adepte del judaisme i adoptà el nom de Daniel Judà Coronel d’infanteria al servei d’Holanda contra França, posà de relleu les seves coneixences d’astronomia i de cosmografia en diverses obres, sobretot l' Atlas mayor o Cosmographia blaviana 1659-72, obra en deu volums que redactà en part Publicà…
primera guerra dels Remences
Història
Conflicte social que inicià la guerra civil catalana del segle XV.
Al començament del 1462 molts pagesos de la Muntanya gironina deixaren llurs masos decidits a aconseguir per la força la solució de la qüestió remença Pel març els revoltats entraren a Castellfollit i amenaçaren Besalú Mentre la rebellió s’estenia cap al Lluçanès i l’Alta Muntanya, els senyors s’adreçaren al consell del Principat El reclutament d’un exèrcit per part d’aquest organisme, considerat illegal pel rei, fou causa immediata de la guerra contra Joan II Tant aquest com els seus oponents intentaren aconseguir l’aliança dels remences El monarca fou més afortunat i aconseguí que la…
Joan Terès i Borrull
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i alt funcionari reial.
Estudià teologia a València Ordenat de sacerdot, obtingué un benefici a Tarragona Bisbe d’Elna 1579-86, assistí el 1584 al concili provincial de Tarragona Fou després bisbe de Tortosa 1586-87 i arquebisbe de Tarragona 1587-1603 Adoptà el cerimonial romà i celebrà els concilis del 1598 i el 1602 El 1602, arran de la destitució del lloctinent general de Catalunya duc de Feria a causa de l’empresonament dels diputats acusats de desobediència, fou elegit per a aquest càrrec Decretà l’alliberament dels diputats i féu publicar les constitucions, llevat de les cinc conflictives —com la prohibició de…
Iván Duque
Política
Polític colombià.
Graduat en dret per la Universitat Sergio Arboleda, posteriorment cursà un màster de gerència pública a la Universitat de Georgetown Estats Units Ocupà diversos càrrecs en organismes oficials i internacionals consultor a la Corporación Andina de Fomento 1999, assessor del Ministeri d’Hisenda durant el govern d’Andrés Pastrana, i els anys 2001-13 treballà al Banco Interamericano de Desarrollo BID, a Washington, on cobrí les àrees de Colòmbia i el Perú Assessor internacional del president Álvaro Uribe , fou delegat a l’ONU En tornar al seu país fou elegit senador en la llista del Centro…
acció pública
Dret processal
Acció que pot ésser exercida per qualsevol persona encara que no resulti afectada per la qüestió que promou l’acció i àdhuc pels mateixos tribunals.
És aplicada en dret penal, en el qual tothom pot promoure la persecució judicial dels delictes, tret dels anomenats delictes privats rapte, injúria, etc En dret administratiu, també és admesa l’acció pública per a impugnar algunes actuacions de l’administració És anomenada acció popular
prelació
Dret
Preferència o antelació amb què una persona, una qüestió, una cosa, ha d’ésser atesa amb relació a una altra a la qual es compara.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina