Resultats de la cerca
Es mostren 3591 resultats
Electroquímica de Flix
Electroquímica de Flix
© Fototeca.cat
Empresa constituïda a Flix el 1897 amb capital alemany procedent de Chemische Fabrik Elektron i Elektrizitäts AG per a la fabricació de productes químics, especialment clorur de calci i altres derivats del clor o de la sosa càustica.
Tingué el sosteniment financer de la companyia Ehinger de Basilea L’any 1904 començà la collaboració amb la Cros, que es convertí posteriorment en accionista majoritària Adquirí la mina Andresita de lignit, de Mequinensa, salines a Almeria i la producció a les de Torrevella Patí dificultats durant la guerra civil de 1936-39, especialment durant la batalla de l’Ebre Reconstruïda el 1941, durant la Segona Guerra Mundial i anys posteriors fou sotmesa a controls aliats rigorosos per raó dels seus capitals alemanys El 1973 fou absorbida per Cros
pin
Electrònica i informàtica
Tipus de díode en el qual una capa de material intrínsec o poc dopat i està situada entre dues capes més dopades, una p i l’altra n.
A causa del poc dopatge de la zona i , la majoria del potencial aplicat al díode recau en aquesta regió, la qual dóna lloc a una característica intensitat-voltatge molt interessant, tant en el cas de polarització directa com en el cas de polarització inversa a baixes freqüències es comporta de forma similar a una junció p-n, però a altes freqüències es comporta com una resistència variable Per raó d’aquestes especials característiques, el díode pin té un gran nombre d’aplicacions, sobretot en circuits de microones
Barbiano di Belgioioso
Família feudal milanesa originària de la Romanya, la filiació de la qual es remunta al condottiere
Alidosio, comte de Cuneo, pare del famós capità Alberico da Barbiano, comte de Cuneo, mort el 1365.
Obtingueren del papa el comtat de Lugo 1411, i del duc de Milà el comtat de Belgioioso 1431, nom que uniren al cognom propi Foren patricis de Milà des del 1456 i prínceps del Sacre Imperi amb la denominació de Barbiano di Belgioioso des del 1769 Per raó del matrimoni 1757 del príncep Alberico Barbiano di Belgioioso amb Anna Ricciarda d’Este, hereva dels marquesos de San Martino, llurs descendents foren autoritzats 1775 pel duc de Mòdena a portar el cognom i el títol de prínceps Barbiano di Belgioioso-Este
Leszek Kołakowski
Filosofia
Filòsof polonès.
Professor a Varsòvia, fou expulsat del partit comunista el 1966 i s’exilià Professà als EUA, el Canadà i la Gran Bretanya Representant d’un marxisme crític i liberal, que va de la filosofia analítica als temes morals, fou conegut sobretot per recopilacions Der Mensch ohne Alternative ‘L’home sense alternativa’, 1960, Filozofia egzystencjalna ‘Filosofia existencial’, 1965 en collaboració amb Krzysztof Pomian, Traktat über die Sterblichkeit der Vernunft ‘Tractat sobre la mortalitat de la raó’, 1967 i Kultura i fetysze ‘La cultura i els fetitxes’, 1967 És també autor d’alguns contes de tipus…
Sant Jaume d’Esblada (Querol)
Art romànic
Aquesta església, al nord del terme municipal, presideix el petit nucli d’Esblada avui despoblat No ha tingut mai consideració de parròquia, i per aquesta raó no és esmentada en les diferents butlles adreçades a l’església de Tarragona a la segona meitat del segle XII Fou una sufragània tradicional de la parròquia de Santa Maria de Querol El Pla de Vicaries de 1772 la convertien vicaria nutual L’edifici actual és una construcció d’origen romànic, però tan modificat que no pot ser considerat com a tal
mandràgora
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les solanàcies, d’arrel napiforme, molt gruixuda, sovint bífida i a vegades antropomorfa, de fulles simples, oblongues, en roseta basal, de flors campanulades i violades i de fruits en baia groga o ataronjada.
Comprèn dues espècies, Mofficinarum , de la Dalmàcia, i Mautumnalis , de la part sud-occidental de la península Ibèrica i d’altres contrades mediterrànies Les arrels, carnoses i fètides, tenen propietats narcòtiques i sedants similars a les de la belladona, i contenen un alcaloide, la mandragorina A causa de l’estranya forma de les arrels que a vegades evoquen figures humanes, la mandràgora ha estat molt emprada en l’ocultisme, especialment en la preparació de filtres, per raó dels poders afrodisíacs i guaridors de l’esterilitat que hom li ha atribuït
farruca
Música
Ball flamenc pertanyent al género chico i inclòs en el grup dels tangos.
Ballat majoritàriament per homes, es caracteritza pel gran virtuosisme de les seves figures, raó per la qual ha esdevingut una prova clau per a molts bailaores Les seves coplas , cantades en tonalitat menor i amb pocs melismes, s’acompanyen de guitarra i contenen moltes allusions a Galícia Aquest fet, juntament amb la característica glossolàlia inicial i la melodia descendent sobre la vocal al final de cada copla , permet relacionar la farruca amb aquesta terra Alguns compositors han usat aquesta forma en les seves composicions, com feu M de Falla a El sombrero de tres picos
Vladimir Nikolaevič Sokolov
Literatura
Poeta rus.
El 1953 publicà Utro v puti ‘El matí pel camí’, llibre ple de records d’infantesa i de la guerra A partir del 1956 publicà en importants revistes literàries de Moscou Altres llibres poètics són Trava pod snegom ‘L’herba sota la neu’, 1958 i Na solnečnoj storone ‘Del costat del sol’, 1961 També traduí lírica georgiana al rus i, sobretot, del búlgar, per raó del seu matrimoni Per la seva tasca d’apropament entre Bulgària i Rússia aleshores Unió Soviètica, el govern búlgar li concedí l’orde de Ciril i Metodi
Domènec Serra i Armadà

Domènec Serra
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Industrial.
Casat amb Marianna, filla del fabricant Llorenç Clarós , n'heretà la fàbrica d’indianes i l’amplià El 1834, durant l’epidèmia del còlera, fou dels pocs industrials que no abandonà Barcelona i presidí el ram de pintats i estampats Després de la Insurrecció Centralista de Barcelona, fou nomenat regidor de l’ajuntament novembre del 1843 El 1852 creà la raó social Serra Germans i Companyia amb els seus fills Llorenç, Josep i Eusebi Serra i Clarós el patrimoni d’aquest passà, a la seva mort, a Eusebi Bertrand i Serra
Hans Vaihinger
Filosofia
Filòsof alemany.
Professà a Halle 1884-1906 i fundà els Kant-Studien 1897 i la Kant-Gesellschaft 1905 Inspirant-se en la dialèctica transcendental de la Crítica de la raó pura de Kant obra que comentà en un estudi publicat en 1881-92 i, alhora, en la voluntat de poder de Nietzsche, elaborà la doctrina del ficcionalisme —també conegut com a filosofia del com si —, positivisme idealista segons el qual tot coneixement no és sinó una ficció, bé que és sempre útil Die Philosophie des Als Ob , ‘La filosofia del com si’, 1911
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina