Resultats de la cerca
Es mostren 3691 resultats
Dagó
Mitologia
Divinitat semítica d’origen amorreu.
Segons la Bíblia, fou el déu principal dels filisteus, amb un cèlebre temple a Asdod L’única representació que en resta mig home, mig peix, en monedes d’Arvad, sembla basar-se en texts rabínics tardans
isopícnic | isopícnica
Geografia
Dit de la superfície de densitat constant.
Semblantment al cos de la temperatura isotermes i de la salinitat isohalines, la representació gràfica de les superfícies de densitat constant dóna informació sobre l’estructura horitzontal i vertical de les masses d’aigua a l’oceà
especejament
Tecnologia
Plànol o conjunt de plànols en què són representades totes i cadascuna de les peces que formen part d’un conjunt o una màquina.
Hom l’anomena especejament telescòpic quan la representació és feta emprant la perspectiva i disposant les peces de manera que els llocs que ocupen sobre el plànol siguin la prolongació coaxial del lloc en què són muntades
Epona
Mitologia
Divinitat celta del cavall que fou introduïda a Roma pels soldats de la Gàl·lia.
N'hi ha dos tipus de representació el d’una matrona asseguda damunt un cavall Gàllia i el d’una matrona, dempeus o asseguda, envoltada de dos o més cavalls Itàlia i províncies romanes, danubianes i africanes
Miquel Bayerri Vives
Bitlles
Promotor i jugador de bitlles catalanes.
Jugador del Club de Bitlles Amposta, el 1998 es classificà en tercer lloc al Cam-pionat de Catalunya individual Ha estat delegat i president de la representació territorial de Tarragona de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling
quadriga
Representació d’una quadriga en un vas de bronze trobat al municipi de Vix (Museu de Châtillon-sur-Seine)
© Corel Professional Photos
Història
A l’antigor grecoromana, carro de cursa tirat per quatre cavalls de front, dos a cada banda del timó.
Feta d’una petita caixa de fusta, sobre dues rodes i sense seient, era utilitzada a les competicions del circ —introduïda a Olímpia el 680 aC— i, entre els romans, en ocasió de l’entrada triomfal dels generals victoriosos al Capitoli
eloi
Sant Eloi(1449), representació que féu Petrus Christus (1420?-1473) de sant Eloi (Metropolitan Museum of Art, Nova York)
© Corel Professional Photos
Història
Menestral de diferents oficis —especialment metal·lúrgics— associats en àmplies confraries sota l’advocació de sant Eloi.
Hi hagué confraries d’elois a Ripoll, Reus, Valls, Girona segle XV, Tarragona, Manresa 1379, Besalú, Camprodon, Cervera, Olot, Montblanc i Berga on comprenia gairebé tots els artesans A la ciutat de Mallorca la confraria tenia 600 collegiats a la fi del segle XVI A Barcelona tingué també especial importància la casa gremial era al carrer del Regomir, i la capella que tenien al convent del Carme posseïa un retaule de Jaume Huguet A València la confraria de Sant Eloi fou creada el 1298 per Jaume II Les confraries de Sant Eloi presentaven tres graus d’organització les que unien tots els oficis…
Diana
Representació de la deessa Diana en una pintura de l’Escola de Fontainebleau, Diana caçadora (Musée du Louvre, París)
© Corel Professional Photos
Mitologia
Divinitat femenina itàlica i romana identificada molt aviat amb l’Àrtemis del panteó grec, de la qual assimilà molts trets.
Originàriament, sembla haver estat la deessa dels boscs i de la natura feréstega i, per extensió, de la caça Fou considerada també deessa de la llum i, més tardanament, fou identificada també amb la deessa de la lluna El seu culte s’estengué per molts pobles de la Itàlia meridional i central Hom la venerava especialment, sota l’advocació de Diana Tifatina, en un santuari proper a Càpua, i també de Diana Nemorensis o Aricina, a la regió d’Ariccia, vora el llac de Nemi en aquest últim lloc el seu culte anava associat al de Virbi, divinitat boscana secundària, contrapartida llatina al mite grec…
Charles d’Espagnac
Representació de la mort de Charles d’Espagnac, al pont de l’Espia, damunt el Segre, segons una litografia de Planes
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar d’origen llenguadocià.
Fill del marquès d’Espanha, Henri d’Espagnac Comte d’Espanya i capità general de Catalunya 1827-32 Cabaler d’una família de la petita noblesa, arran de la Revolució Francesa passà amb els seus pares a Anglaterra i, més tard, a Mallorca 1792, on el 1801 es casà amb Dionísia Rossinyol de Defla i Comelles Lluità al servei dels Borbó d’Espanya a la guerra Gran i a la del Francès Unit a la reacció absolutista de Ferran VII, fou governador de Tarragona el 1815, es castellanitzà el nom el 1817 Carlos de España i el 1819 fou creat comte d’Espanya S'exilià durant el Trienni Liberal i fou…
Otto Etter
Atletisme
Atleta.
Especialitzat en el llançament de javelina, competí en representació del FC Barcelona Fou campió de Catalunya de l’especialitat 1933 L’any 1935 fou campió de Barcelona de llançament de javelina i el 1936 fou cinquè en el Campionat d’Espanya
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina