Resultats de la cerca

Graduat a l’Amherst College, es llicencià en medicina a la Universitat de Cornell el 1955 Després d’una residència a la Universitat de Stanford, es traslladà al Medical College of Virginia, a Richmond 1965, on fou nomenat professor de cirurgia el 1967, i posteriorment director de la divisió de cirurgia cardíaca i toràcica Durant la seva residència a Stanford començà a experimentar amb trasplantaments de cor en gossos, amb els quals aconseguí períodes de supervivència cada cop més llargs, tècnica que perfeccionà els anys següents juntament amb Norman E Shumway, amb el qual arribà a la…

Després de cursar estudis de filologia clàssica i filosofia realitzà tasques com a professor a les universitats de Tübingen 1958-64, Heidelberg —on fou catedràtic 1966-75— i Lliure de Berlín 1980-92 Retirat l’any 1992, fou professor visitant de la Universitat Catòlica de Xile 1992-96 i de la Universitat Carolina de Praga 1997-98 La seva formació europea el portà a realitzar una tesi doctoral sobre Aristòtil Més tard s’interessà per la filosofia analítica, fet que el dugué a considerar els problemes tradicionals de la filosofia com a problemes de la comprensió dels seus modes d’…

Format al planter del Lengocoak, començà la seva carrera esportiva a la Real Sociedad, fins que la temporada 1976-77 fitxà pel RCE Espanyol, on es consagrà fou titular indiscutible i jugà 121 partits de Lliga El 1981 passà al FC Barcelona, on romangué sis temporades i guanyà tots els títols de la seva carrera una Recopa 1982, tres campionats de la Copa del Rei 1981, 1983, 1988, una Supercopa 1984, dos títols de Copa de la Lliga 1983, 1986 i el campionat de Lliga 1985, títol que quedà associat amb el nom d’Urruti, ja que l’equip s’assegurà matemàticament el campionat després que el porter basc…

El 1786 s’incorporà com a tenor principal a la companyia dirigida per E Schikaneder, amb la qual s’installà a Viena a partir del 1789 La seva veu, que fou molt lloada per L Mozart, donà vida al personatge de Tamino en l’estrena de La flauta màgica La relació de Schack amb WA Mozart no fou tan sols professional, i, juntament amb alguns membres de l’esmentada companyia operística, formà part del cercle d’amistats que acompanyaren el músic salzburguès en la darrera etapa de la seva vida Compongué més d’una vintena de singspiele , entre els quals cal destacar Der dumme Gärtner aus dem Gebürge…

Pare del físic i teòric de la música Christiaan Huygens 1629-1695, rebé una educació musical àmplia i acurada, amb lliçons de solfeig, llaüt i orgue, instruments aquests dos dels quals fou un intèrpret destacat, com també de viola Acabats els estudis, aprengué composició i guitarra pel seu compte El 1625 esdevingué secretari al servei de la casa d’Orange, càrrec que li permeté viatjar i entrar en contacte amb els corrents culturals europeus de l’època Tot i que és conegut sobretot com a poeta, se sap que fou també un músic notable i prolífic Tocà el llaüt davant Jaume I d’Anglaterra i se li…

Jugà amb el Maricel Sporting Club i la Unió Universitària, equip amb el qual es proclamà campió de Catalunya 1933 Al principi dels anys quaranta esdevingué àrbitre internacional i presidí el collegi d’àrbitres de la federació catalana També exercí tasques directives en aquesta federació, que presidí interinament durant uns quants mesos el 1944 Parallelament feu d’entrenador, posà en marxa l’Escola Nacional de Preparadors i, el 1947, es convertí en el preparador de la selecció espanyola dirigida per Joan Antoni Samaranch, que aconseguí el primer títol mundial de la seva història el 1951 a…

Membre del Club Natació Barceloneta, fou campió infantil de Catalunya i d’Espanya de 100 m papallona 1966 El 1967 entrà a la Residència Joaquim Blume i fou quatre vegades campió absolut de Catalunya de 200 m papallona estiu del 1968 i del 1973, hivern del 1969 i del 1971 i recordista absolut 1969 També fou campió absolut d’Espanya de 200 m papallona 1969 i recordista juvenil Fou vint-i-vuit vegades internacional per Espanya, cinc de les quals en categoria absoluta Pel que fa al waterpolo, guanyà tres Campionats de Catalunya 1969, 1973, 1974, un d’Espanya 1973 i tres vegades la Lliga 1970,…

Durant la Segona República desenvolupà una intensa activitat conspirativa, participà en l’aixecament del 19 de juliol i el 1939 els supervivents s’integraren a Falange Española Tradicionalista y de las JONS Sorgí per transformació de la Peña Deportiva Ibérica fundada el 1923 per seguidors del Real Club Deportivo Español, oposats al catalanisme del FC Barcelona en entitat política, per iniciativa de l’enginyer Francesc Palau Rabassó, que n’esdevingué el president Completaven la direcció Enrique Ponz vicepresident, capità retirat Pedro Navarro secretari Domingo Batet vicesecretari, fill del…

Estructurada en una junta central i grups provincials, molt poc coordinats entre ells, en foren caps el tinent coronel retirat i falangista Emilio Rodríguez Tarduchy, el capità d’estat major Bartolomé Barba Hernández i el tinent coronel Valentín Galarza La reacció provocada pels fets d’octubre del 1934 atragué cap als seus rengles alguns generals antirepublicans —Goded, Fanjul—, i apropà l’UME a la Falange i als grups monàrquics però fou després de les eleccions del febrer del 1936 que l’organització conegué una espectacular creixença arribà a enquadrar més de la meitat dels…

Format a l’Institut de Música de Hèlsinki amb MWegelius 1892-1910, i a Viena, on en fou professor Retirat a Järvenpää, prop de Hèlsinki 1904, es dedicà a la composició Dirigí l’estrena de les seves obres més notables, entre les quals destaquen En saga ‘Una saga’, 1892, la suite Karelia 1893, set simfonies 1898-1924, Finlàndia 1899, Concert per a violí 1903, Pan ja Echo 1906, Dance Intermezzo 1907, Bardi 1913, Tapiola 1926, etc És autor d’obres per a piano, d’un quartet de corda 1909, d’un centenar de cançons, cantates, d’obres corals i de Kullervo 1891, simfonia per a solistes,…