Resultats de la cerca

Cursà els estudis elementals a Alzira i els eclesiàstics i de segon ensenyament a València 1872-78 El 1877 fou ordenat de sotsdiaca a la diòcesi de Segorb i de diaca l’any 1878 Exercí el ministeri sacerdotal, com a coadjutor, a la parròquia de Santa Caterina d’Alzira, d’on fou beneficiat, i com a capellà del convent agustí de Santa Llúcia, a la mateixa ciutat Fou doctor en teologia i dret canònic Fomentà el culte als patrons alzirenys i encapçalà la iniciativa d’alçar l’any 1900, al cim de la Muntanyeta del Salvador d’Alzira, mirador de la Ribera del Xúquer, una creu monumental…

Vida i obra Estudià a l’escola pública superior de Miguel Rosanes i, becat per la Corporació local, a l’Institut Lliure de Segon Ensenyament, alhora que assistia regularment a les classes de música de José Silvestre Tortajada Després fou mestre de primer ensenyament i a l’Ajuntament suecà ocupà una plaça d’oficial de secretaria Fou soci de Lo Rat-Penat i afirmen que a casa seva tenia una extraordinària biblioteca En morir Gordiano Ribera 1912, la Corporació municipal el nomenà cronista oficial de Sueca per a reconèixer-li el treball fet en el seu llibre Historia de Sueca desde los tiempos…

Republicà, participà activament en la revolució de setembre del 1868, formà una partida armada que actuà a la Ribera Alta i visqué algun temps exiliat a Marsella La victòria revolucionària el féu alcalde de l’Alcúdia i 1871 diputat provincial Afiliat al partit republicà federal de Castelar fou, durant la Primera República, diputat a corts

Fou arxiver de la parròquia de Sant Esteve a València Afeccionat a l’arqueologia, collaborà amb el Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València i estudià especialment la comarca del Camp de Morvedre Fruit d’aquest treball publicà les Notas arqueológico-prehistóricas del agro saguntino 1946 A més d’algunes obres de tipus hagiogràfic, és també autor d’ El Mijares y el Mijarense 1951, La Vall de Alcalá y sus egregias figuras Ahmet ben Almançor, Çaida y Çoraida 1954, opuscle i Crónica parroquial de Albalat de Taronchers 1987

Fou mestre de primer ensenyament i cronista de Sueca Collaborà a “El Sueco” i escriví, amb el pseudònim de Jaime Bazán Gaudiel , un Homenatge literari en honor de Josep Bernat i Baldoví 1881 Publicà algun poema La Verge de Sales , 1883 i fou autor de les comèdies Una fulla de llorer 1888, Un dia en lo Perelló i Tres hèroes de Camalet En castellà escriví poesia, teatre La mejor villa i Historia de Sueca, desde los primitivos tiempos hasta el presente 1905-07, que havia estat premiada als Jocs Florals de Lo Rat Penat 1887

Els primers treballs fotogràfics daten de l’any 1935, tot i que publicà la seva primera fotografia el 1942 en el diari Levante Posteriorment, exercí de corresponsal gràfic de l’ Hoja del Lunes , Deportes , Agencia EFE i Jornada  També publicà fotos en Marca , entre d'altres Al llarg de la seva carrera realitzà nombroses exposicions El seu arxiu fotogràfic supera els 300000 negatius

Deixà inèdit un extens Diccionari valenciano-castellano , els materials del qual foren incorporats posteriorment a la tercera edició del Diccionario de Josep Escrig i Martínez 1887

Doctorat en dret i en filosofia, es dedicà al periodisme i collaborà assíduament als diaris de Madrid de tendència liberalmonàrquica Fou diputat a corts, governador civil de diverses províncies i ocupà algun càrrec colonial a les Filipines Entre les seves obres, totes en castellà, es destaquen una Antología de les cortes de Cádiz, Los chinos Cuestiones filipinas , Viaje al Japón, Cuentos maravillosos, i, sobretot, la novella El roder Micalet Mars o El honrado sin honra 1930, que és un interessant document sobre el bandolerisme valencià del s XIX Publicà també treballs jurídics i d’…

Formà una notable biblioteca d’història valenciana, en la qual es destaquen els llibres i les relacions de festes, impresos i manuscrits, base dels estudis sobre aquest tema del seu fill Salvador Carreres i Zacarés Publicà texts inèdits de Gaspar Aguilar i d’Andreu Rey de Artieda Presidí la societat Acció Bibliogràfica Valenciana 1922-36

Segons la tradició, fill d’Almansor, senyor de Carlet enviat com a ambaixador a Ramon Berenguer IV de Barcelona, s’extravià i arribà a Poblet, on fou acollit i, convertit al cristianisme, professà Tornà a Carlet, i juntament amb les seves germanes Soraida Gràcia i Saida Maria, que ell havia batejat, fou martiritzat el 21 d’agost de 1180 Jaume I, en conquerir Alzira, on havien estat enterrats, els dedicà una capella El 1871 la seva festa fou estesa a tot l’orde cistercenc i se celebrà l’1 de juny, fins a la simplificació del santoral A Poblet és celebrada el 2 de setembre