Resultats de la cerca

Format al Club Esportiu Noia, debutà amb el primer equip l’any 2000 El 2002 marxà al CP Cibeles d’Oviedo, en el qual jugà quatre temporades i visqué dos ascensos a l’OK Lliga, i la temporada 2006-07 tornà al Noia Marxà al CP Tenerife 2007-11, amb el qual guanyà la Copa de la CERS 2008, i el 2011 fitxà pel Club d’Esports Vendrell, amb el qual aconseguí la Copa del Rei 2013 L’octubre del 2014 fou sancionat sense competir durant dos anys per haver donat positiu en el control de metilhexanamina La temporada 2016-17 tornà a la competició amb el CP Vilafranca

Format al CE Noia, el 1955 fitxà pel RCD Espanyol Aquell mateix any debutà com a internacional absolut i guanyà el Campionat del Món i d’Europa amb la selecció espanyola Jugà onze temporades consecutives amb l’Espanyol, i guanyà cinc Campionats d’Espanya 1955, 1956, 1957, 1961, 1962 i quatre de Catalunya 1955, 1956, 1958, 1961 I amb la selecció conquerí dos Mundials més 1964, 1966, un altre Campionat d’Europa 1957 i quatre Copes de les Nacions de Montreux 1957, 1959, 1960, 1964 El 1966 tornà al Noia, en el qual jugà set temporades més fins que es retirà, essent jugador entrenador, després d’…

S’inicià al CE Noia, amb el qual debutà a l’OK Lliga Fitxà pel Reus Deportiu 2002-09, amb el qual conquerí una Copa d’Europa 2009, un Mundial de clubs 2008, una Copa de la CERS 2004, una Copa del Rei 2006 i una Supercopa d’Espanya 2006 La temporada 2009-10 passà al HC Liceo de la Corunya i fou nomenat millor jugador de la Lliga Repetí nominació el curs següent a les files del Reus Deportiu, amb el qual guanyà la Lliga 2011 La temporada següent fitxà pel FC Barcelona, equip amb el que conquerí la Lliga 2012, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, la Copa del Rei 2012, 2016, 2017, 2018, la Supercopa d’…

Defensa que es formà al CE Noia, on debutà a la divisió d’honor a disset anys La temporada 1988-89 guanyà la Lliga espanyola i la Recopa amb el Noia i la següent fitxà pel Hockey Monza, amb el qual conquerí la Lliga i la Copa italianes, i també la Copa de la CERS La temporada 1989-90 fitxà per l’Igualada HC, on jugà fins que es retirà el 2001 i fou el màxim golejador de la seva història Conquerí sis Copes d’Europa 1993-96, 1998-99, cinc Supercopes d’Europa 1993-95, 1998-99, quatre Lligues 1992, 1994-95, 1997, dues Copes del Rei 1992, 1993 i cinc Lligues Catalanes 1992-94, 1998, 2000 Com a…

S’inicià al Club Esportiu Noia, amb el qual debutà a l’OK Lliga la temporada 1995-96 Excepte la temporada 1998-99, que jugà cedit a la Unió Esportiva d’Horta, jugà fins el 2001 al Noia, amb el qual guanyà la Copa del Rei i la Copa CERS 1998 Després anà a Itàlia per jugar tres temporades al Prato 2002-04, amb el qual guanyà la Copa i la Lliga 2003 Tornà a Catalunya i romangué quatre temporades a l’Igualada 2005-08, i marxà de nou a terres italianes per jugar amb el Follonica 2009, amb una Copa i una Supercopa i el Giovinazzo 2010 La temporada 2010-11 tornà al Noia Fou internacional amb la…

Format al CE Noia, jugà dues temporades al CP Tenerife 1997-99 i retornà al Noia 1999-2006, amb el qual guanyà una Copa Federació 2002 Fitxà pel CP Vilanova 2006-09, amb el qual conquerí una Copa CERS 2007, i la temporada 2009-10 tornà al Noia També guanyà una Golden Cup amb la selecció catalana 2009

Formà part d’un dels primers equips del Futbol Club Barcelona al principi del segle XX, on jugava de davanter Romangué a les files del FC Barcelona a excepció d’una temporada, que jugà amb l’Universitari Sport Club D’altra banda, fou un dels membres fundadors del diari esportiu Mundo Deportivo 1906, on escriví cròniques esportives durant els primers anys Entre el 1908 i el 1909 combinà el periodisme amb la presidència del Club Espanyol de Jiu-Jitsu i la vicepresidència de la Federació Catalana de Futbol Per motius professionals visqué molts anys a l’estranger Els anys trenta tornà a escriure…

L’any 1137, apareix documentat Gausbert Guillem de Vulpellac, que, tal com trobem en el Cartoral de Carlemany , consentí en l’evacuació o la renúncia de l’església de Sant Climent, feta per Dalmau de Peratallada al bisbe Berenguer de Girona L’esmentat Gausbert Guillem, en el mateix document de l’evacuació, féu donació d’un alou a la seu gironina Cal suposar que almenys en aquesta època ja hi havia una casa senyorial a Vulpellac, segurament, però, encara no fortificada El 1269, hi hagué una convinença o pacte feudal entre el bisbe de Girona —senyor eminent de Vulpellac— i el senyor de…

Filla d’una família pagesa, féu la carrera del magisteri i exercí de mestra a Argençola Ingressà 1870 en la congregació de carmelitanes descalces missioneres, fundada pel seu oncle Francesc Palau, de la qual fou visitadora fins el 1872 En morir aquest, tornà a la vida seglar, però el xantre d’Osca Sadurní López l’encaminà cap a l’apostolat dels malalts el mateix 1872, a Barbastre, amb la seva germana Maria i una amiga, es constituïren comunitat de germanetes, i l’any següent obriren el primer asil a València germaneta dels malalts desemparats Fou beatificada per Pius XII el…

Mapa de les esglésies del Rosselló anteriors al 1300 C Puigferrat Alenyà Santa Eulàlia d’Alenyà Sant Martí de Boaçà Argelers Santa Maria del Prat o d’Argelers Sant Martí i Santa Creu de Tatzó d’Avall Sant Julià del Roar Sant Bernat Sant Jeroni Sant Alexandre o Sant Ferriol de la Pava Sant Pere de la Cellera o dels Forquets Sant Llorenç del Mont Santa Maria de Torreneules Santa Maria de Vallbona Bages de Rosselló Sant Andreu de Bages Sant Joan de Rard Baixàs Santa Maria de Baixàs abans Sant Esteve Banyuls de la Marenda Sant Joan Evangelista de Banyuls o de la Rectoria Sant Joan Baptista de la…