Resultats de la cerca
Es mostren 532 resultats
Telecomunicacions 2011
Telecomunicacions
Mobile World Capital Barcelona va ser escollida Mobile World Capital, fet que suposarà la celebració del Mobile World Congress juntament amb dos altres esdeveniments © World Mobile Congres La notícia més important d’aquest any per a Catalunya va ser, sens dubte, l’elecció de la ciutat de Barcelona com a Mobile World Capital MWC per al període 2012-18, notícia que va anunciar el 27 de juliol John Hoffman, president de la GSMA La candidatura de Barcelona, que havia quedat finalista conjuntament amb Milà, París i Munic, va ser la guanyadora en presentar una proposta amb una àmplia participació…
Astronomia 2017
Astronomia
El "gran final" de Cassini Una de les darreres imatges dels anells de Saturn preses per la sonda Cassini © NASA / JPL-Caltech / Space Science Institute La missió Cassini , una missió conjunta de la NASA, l’Agència Espacial Europea ESA i l’Agència Espacial Italiana ASI, va arribar al seu final el 15 de setembre, quan la sonda va quedar destruïda en penetrar intencionadament a l’atmosfera de Saturn Al llarg de més de tretze anys, la sonda Cassini va explorar Saturn i el seu sistema d’anells i satèllits La trajectòria final la va dur a travessar diverses vegades el forat de 2400 km que hi ha…
Astronomia 2011
Astronomia
El Sol en STEREO Des del febrer d’aquest any, i per primera vegada a la història, disposem d’imatges del Sol en la seva totalitat Fins ara, els observatoris terrestres o els satèllits que s’havien enviat a l’espai per estudiar aquesta estrella tan sols observaven una cara del Sol Ara, gràcies als dos satèllits de la missió STEREO de la NASA, situats en òrbita al voltant del Sol i separats 180°, podem tenir imatges de tota l’esfera solar simultàniament Això permetrà, per exemple, estudiar el cicle sencer de l’evolució de les taques solars o saber amb antelació si una regió activa situada a la…
ogiva
Astronàutica
Part frontal d’un coet de sondeig o d’exploració espacial que conté, eventualment, la càrrega útil (càpsula, satèl·lit artificial, sonda interplanetària, etc) i la protegeix durant el seu desplaçament per l’atmosfera.
Els seus elements són susceptibles de separar-se en un moment determinat i ésser projectats a l’espai
CubeSat
Tipus de satèl·lit en miniatura, d’1 l de volum i de pes inferior a 1 kg, i que es desenvolupa en diverses universitats del món com a eina educativa i de recerca.
L’estructura bàsica del CubeSat parts mecàniques i determinades parts electròniques es pot adquirir en diferents subministradors, per a adaptar-la després al disseny i les prestacions finals que es desitgin Tot i les seves limitacions, s’han fet servir alguns CubeSat per a fer petits experiments de veritable interès científic a l’espai
Active Cavity Radiometer Irradiance Monitor Satellite
Astronàutica
Satèl·lit de la NASA llançat el 20 de desembre de 1999 amb l’objectiu d’estudiar la irradiació solar que rep la Terra i veure quin efecte pot tenir en el canvi climàtic.
La radiació solar és la principal font d’energia del sistema oceà-atmosfera, per tant és fonamental tenir-ne un bon coneixement Per altra banda, encara no se sap si una variació d’aquesta pot contribuir al canvi climàtic Està previst que durant cinc anys l’ACRIMSAT mesuri diàriament la irradiació solar que arriba a la Terra amb un instrument que té una sensitivitat uniforme des de l’ultraviolat llunyà fins a l’infraroig llunyà, cosa que hauria de permetre millorar-ne el coneixement
Astronàutica 2011
Astronàutica
El 2011 va ser un any notable, no tant pels llançaments que es van fer sinó per l’enfortiment del rol dels mal anomenats països emergents, especialment la Xina i l’Índia, i per la recuperació del rol de Rússia, com també per les decisions adoptades per aquests països Un exemple d’aquesta nova situació va ser la irrupció de la Xina en el mercat dels llançaments amb la posada en òrbita del satèllit europeu de comunicacions Eutelsat-W3C mitjançant un dels seus coets Llarga Marxa Es van posar en òrbita més de 60 satèllits de telecomunicacions, la qual cosa demostra que es tracta d’un mercat…
Far Ultraviolet Spectroscopic Explorer
Astronàutica
Satèl·lit conjunt de la NASA i la Universitat John Hopkins dels EUA, que té per objectiu fer observacions de la llum ultraviolada compresa entre els 90 i els 120 nanòmetres; actualment és en funcionament.
Entre els objectius del FUSE hi ha el de fer observacions que permetin determinar quines eren les condicions que es donaren uns minuts després del big-bang , millorar el coneixement de l’evolució química de les galàxies o determinar amb més precisió les propietats del gas interestellar Tot això es pot aconseguir, si més no en part, fent observacions de llum ultraviolada corresponent a l’ultraviolat llunyà El FUSE ha descobert la presència de molècules de nitrogen a l’espai interestellar i d’una corona de gas calent al voltant de la Via Làctia ha realitzat també observacions de les restes de…
Marsella

Els vescomtes de Marsella
Ciutat
Ciutat i port de Provença, Occitània, a la costa mediterrània, capital del departament de les Boques del Roine i de la regió de Provença-Alps-Costa Blava, França.
Emplaçada al peu d’un amfiteatre de turons calcaris, la posició geogràfica de Marsella, situada al golf del Lleó, és una de les millors de la conca de la Mediterrània occidental És prop del delta del Roine, la vall del qual, prolongada cap al N per la del Saona, s’obre cap a les planes de la conca de París i cap a la regió del Mosa i la vall del Rin L’increment de la funció portuària, unit al gran desenvolupament industrial de les àrees annexes, ha impulsat el creixement demogràfic de l’aglomeració marsellesa, que de 195300 h el 1851 passà a 491200 el 1901 i a superar l’1000000 a finals de…
les Corberes
Conjunt orogràfic del Llenguadoc i Catalunya, de límits i estructura discutits.
Partint del massís de Motomet 691 m alt al pic Berlès, el migdia constituí el límit entre la Fenolleda i el Perapertusès coll de Sant Lluís, 687 m pic de Bugarac, 1 231 m, el més alt de les Corberes el roc Serret, a l’est de les gorges de Galamús, 969 m la muntanya de Tauch, 942 m A llevant, el muntanyam perd altura ràpidament i baixa en graderia de la muntanya de Perillós 708 m cap als estanys litorals estany de Salses Al nord, les Corberes perden l’aspecte de serralada i esdevenen un conjunt intricat de plecs esventrats per l’erosió, que hi ha obert depressions argiloses o margoses,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina