Resultats de la cerca
Es mostren 1830 resultats
Lluís Maria Saumells i Panadès
L’astròleg, de Lluís Maria Saumells i Panadès
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Format en diferents tallers de Barcelona, es professionalitzà el 1934 i amplià estudis a París 1946-48 i altres països d’Europa La seva obra, sempre figurativa, reflecteix l’angoixa existencial i mística de l’home actual, com resulta evident en les sèries de filòsofs, astrònoms i artistes davant la tela, dels quals destaca el bust Tales de Milet El 1954 fou nomenat director de l’Escola-taller d’Art de Tarragona, on exercí una important tasca docent, al temps que exposava a l’Estat espanyol i a l’estranger la seva obra Obtingué, entre d’altres, els premis Sant Jordi 1958 de la diputació de…
Motoo Abiko

Motoo Abiko
© eCartelera
Art
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant de manga.
Després de graduar-se a l’institut i de treballar al diari de Toyama fins el 1954, es traslladà a Tòquio per convertir-se en dibuixant de manga professional Treballà amb el seu company d’escola Hiroshi Fujimoto, amb el qual formà el duo artístic Fujiko Fujio Amb aquest nom signaren diverses obres, entre les quals destaquen Hattori, el ninja 1964-68, adaptada a sèrie d’animació el 1981, i Doraemon 1969-96, adaptada el 1973 Les dues sèries s’emeteren a Televisió de Catalunya a partir de 1994 El duo es dissolgué el 1987, però Abiko continuà treballant amb el nom de Fujiko A Fujio La seva obra…
Charles Kaufman
Cinematografia
Guionista cinematogràfic nord-americà.
Autor de curtmetratges i obres de teatre des que era estudiant, l’any 1990 fou contractat per a escriure la telecomèdia Get a Life Treballà en els guions de diverses sèries de televisió fins que la primera pellícula escrita per ell, Being John Malkovich 1999, de SJonze, el féu ésser considerat un dels guionistes nord-americans més imaginatius i personals És autor d’històries protagonitzades per personatges en crisi de personalitat en què costa discernir la fantasia de la realitat També ha escrit Human Nature 2001, de MGondry Adaptation 2002, de SJonze Confessions of a Dangerous…
Maureen Stapleton
Cinematografia
Actriu nord-americana.
Estudià interpretació a l’Escola Herbert Berghof de Nova York, i debutà el 1946 a Broadway El 1951 la seva actuació en The Rose Tatoo , de Tennessee Williams, fou premiada amb un Tony El 1971 rebé un segon Tony per l’actuació a Gingerbread Lady , de Neil Simon En el camp cinematogràfic la seva carrera fou també destacada després de ser nominada a l’Oscar per Lonelyhearts 1958, de VJDonehue, Airport 1970, de GSeaton, i Interiors 1978, de Woody Allen, el 1981 aconseguí el guardó pel seu paper com a Emma Goldman a Reds , de Warren Beatty Altres films destacats en els quals participà són The…
Sergi Mateu i Vives
Cinematografia
Actor de teatre i cinema.
Format a l’Institut del Teatre i a la companyia de Iago Pericot, ha protagonitzat els films La radio folla 1985, Laura 1987, Barcelona Connection 1988, Estació central 1989, Verónica L 1989, La teranyina 1989, Boom Boom 1989 —Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya al millor actor—, La febre d’or 1992, etc Parallelament inicià una certa projecció internacional amb Cronaca di una morte anunciata 1986 de F Rosi, La playa de los perros 1987 de J Fonseca, Nunca estuve en Viena 1990 d’A Larreta o La viuda del capitán Estrada 1991, Frau Rettich, die Czerni und ich ‘La senyora Rettich…
Josep Torrents i Garcia
Cinematografia
Teatre
Actor i director i actor de doblatge, conegut per Pep Torrents.
S'inicià en els espectacles literaris de la Cova del Drac l’any 1968 L’any 1970, amb la Companyia Adrià Gual, interpretà Ronda de mort a Sinera , de Salvador Espriu Des del 1983 es dedicà intensament al doblatge, dins del qual tingué una dilatada trajectòria Fou més conegut, però, com a actor assidu de diverses sèries de Televisió de Catalunya , entre les quals cal citar Poble Nou 1994, Estació d’enllaç 1995 o La Sagrada Família 2010 Com a actor teatral interpretà, entre d’altres, Estiu , d’Edward Bond 2001, direcció de Manuel Dueso, Maria Rosa , d’Àngel Guimerà 2004, direcció d’Àngel Alonso…
Àlex Palou i Montalbo
Automobilisme
Pilot d’automobilisme.
Format en el món del kàrting, començà a competir des de ben jove, i continuà per diverses fórmules de promoció a Europa, com la Euroformula Open i la GP3 Series, abans de competir a la Super Formula japonesa el 2019, any en què també debutà a la IndyCar La seva consolidació arribà el 2021 quan, amb l’equip Chip Ganassi Racing, guanyà aquesta competició El 2023 i el 2024 revalidà el títol Conegut pel seu estil de conducció precís i estratègic i la seva regularitat, també ha estat pilot de proves de Fórmula 1 i pilot reserva de McLaren el 2022 i el 2023 L’any 2025 guanyà les 500…
ciliats
Protistologia
Classe de protozous, generalment grossos i d’estructura complexa, amb el cos recobert de cilis disposats formant sèries característiques de cada espècie.
Estan proveïts d’una obertura per a l’entrada de l’aliment citòstoma situada al fons d’un embut perístoma , i que continua amb una cavitat tubular citofaringe Les vacuoles alimentàries es formen al final de la citofaringe, entorn de l’aliment, resten lliures en la massa citoplasmàtica i hi té lloc la digestió L’excreció es fa també a través de vacuoles, que, quan són plenes, es vessen a l’exterior Tenen un micronucli, que assumeix les funcions sexuals, i un macronucli amb funció sobretot tròfica Es reprodueixen per divisió transversal Presenten també fenòmens sexuals, anomenats…
traquimeduses
Zoologia
Ordre de cnidaris de la subclasse dels traquilins, de fins a 20 cm de diàmetre, amb nombrosos tentacles disposats en diverses sèries.
Inclou l’espècie Craspedacusta sowerby i el gènere Limnocnida , d’aigua dolça, i el gènere Lyriope sp , d’aigua marina
columbari

Columbari al sepulcre dels Escipions, Roma
Arqueologia
Edifici funerari romà, amb sèries regulars de nínxols de forma semicircular a les parets, dins els quals eren posades les urnes cineràries.
Aquesta disposició recordava la d’un colomar, d’on derivà el nom Eren sepulcres familiars que sovint acollien els lliberts i àdhuc els esclaus de la família Un dels més importants fou construït a la via Àpia pels lliberts de Lívia Les confraries funeràries també construïren columbaris Aquest tipus de construcció s’estengué a la majoria de províncies romanes, fins al segle III dC, que desaparegué el ritu de la incineració
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina