Resultats de la cerca
Es mostren 2140 resultats
Urho Kaleva Kekkonen
Història
Política
Polític finlandès.
Jurista, del 1927 al 1950 ocupà diversos ministeris i altres càrrecs públics Primer ministre 1950-51, 1951-52, 1953 i 1954-56, l’any 1956 succeí JKPaasikivi com a president de la república Reelegit per cinquena vegada consecutiva 1978, el 1981 dimití per motius de salut i fou substituït pel seu antic primer ministre, Mauno Koivisto, socialdemòcrata Condicionat per la finlandització , Kekkonen sempre fou un polític flexible
Miecislau I de Polònia
Història
Duc de Polònia (~960-992).
Fill del príncep Ziemomislau de Gniezno, fou el primer sobirà de la dinastia dels Piastes i el fundador de l’estat polonès Convertit al cristianisme el 966, contribuí a l’evangelització del país S'alià amb l’Imperi, fet que li permeté de consolidar la seva posició en part de la Pomerània Ocupà Silèsia i Cracòvia 989-992 El succeí el seu fill Boleslau I
Magd al-Din al-Gazzali
Música
Religiós i predicador àrab.
Germà d’Algatzell, al qual succeí com a professor a la Universitat Niamiyya de Bagdad En un llarg escrit, titulat Aclariments en la refutació d’aquells que declaren que cal prohibir escoltar música , defensà la legitimitat islàmica de la música i, per tant, la possibilitat d’escoltar-la, tocar-la i ballar-la, com també la rellevància de la música per als exercicis de meditació
Francesc d’Assis Oller i Pedrol
Economia
Advocat especialitzat en assegurances.
Fou el fundador i director de la companyia La Constancia i president de La Integridad i del patronat de l’Institut Català de Sordmuts Succeí el seu pare, l’industrial Salvador Oller i Dulcet Centelles 1843 — Barcelona 1909, en la baronia d’Oller que el papa Pius X concedí el 1905 al seu germà, l’arquitecte Salvador Oller i Pedrol Barcelona 1871 — 26 de gener de 1907
La Voz de Menorca
Periodisme
Diari en castellà aparegut a Maó l’1 d’octubre de 1906 com a portaveu del Partit d’Unió Republicana.
Succeí El Liberal 1881-1906 i en foren directors Miquel Seguí, Miquel Ribé i Capó i Joan Manent i Victory, que en fou també propietari i que li donà un gran impuls Durant la guerra civil l’empresa fou collectivitzada, i el diari fou convertit en òrgan de la Confederació Regional del Treball de la CNT Deixà d’aparèixer el 8 de febrer de 1939
Ricard Sòria i Ferrando
Escultura
Escultor.
Format a Sant Carles i amb Antoni Marzo Estudià també a l’Escuela de San Fernando de Madrid 1865-69 Succeí Felip Farinós com a professor d’escultura a Sant Carles 1890, on donà un gran impuls a aquells estudis Especialitzat en talla de fusta, es dedicà a la imatgeria religiosa i al retrat Hi ha obres seves a nombroses esglésies del País Valencià
Tomàs Solanes
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Gendre de Manuel Tremulles Es formà a Llotja, on fou deixeble de PPMoles 1775 Estudià també a l’Escuela de San Fernando de Madrid 1779, on el 1786 fou nomenat acadèmic supernumerari El 1803 esdevingué director de l’escola de Llotja Succeí Pere Bofill com a pintor de la ciutat de Barcelona, on se sap que decorà amb escenes bíbliques la sala de la casa Cortada
Rodolf II de Borgonya
Història
Rei de Borgonya (912-937) i d’Itàlia (924-926).
Fill i successor de Rodolf I, lluità contra Berenguer I, rei d’Itàlia i emperador d’Occident, el derrotà 923 i el féu assassinar 924 El succeí en el tron italià, però en fou tret per Hug d’Arle, que li cedí en canvi una bona part dels seus territoris de Provença 933 hom formà així el regne de Borgonya-Provença, dit també regne d'Arle
Gaetano Vestris
Dansa i ball
Dansarí italià d’origen francès.
Debutà l’any 1748 a l’Opéra de París, en el ballet Le Carnaval et la Folie , i tres anys més tard fou nomenat primer dansarí, lloc en el qual succeí el seu mestre LDupré És un dels representants més illustres de l’estil francès de dansa noble Actuà amb grans èxits a Alemanya, Itàlia, Polònia, Àustria i Anglaterra, on residí durant la Revolució Francesa
Valentinià II
Història
Emperador romà d’Occident (375-392).
Fill de Valentinià I i de la seva segona muller, Justina, succeí el seu pare a l’edat de 4 anys, sota la regència de la seva mare, amb intervencions fortes del seu germanastre Gracià Destronat per l’usurpador Màxim 387, recuperà el tron gràcies a l’ajut de TeodosiI, que derrotà Màxim S’establí a les Gàllies, on morí, segurament assassinat pel general Arbogast
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina