Resultats de la cerca

Estudià a Girona, a Alcalá 1515, a París i a Bolonya, on es doctorà en dret canònic i en teologia 1528 Tornà a Catalunya, cridat pels consellers de Barcelona, perquè s’incorporés a la Universitat de Barcelona, on fou professor d’arts, de teologia i de Sagrada Escriptura, catedràtic de lògica 1542-1543, filosofia 1543-47 i de teologia 1547-60 i rector en tres ocasions És considerat el restaurador de la Universitat de Barcelona El 1560 fou nomenat abat de Vilabertran, i el 1562 assistí al concili de Trento En tornar-ne es retirà a l’abadia de Vilabertran Els seus estudis històrics…

Franciscà, ensenyà a Oxford no aconseguí el grau de mestre perquè les seves doctrines foren jutjades perilloses Denunciat davant Joan XXII pels comentaris als llibres de les Sentències de Pere Llombard, fou citat a Avinyó 1324 Refugiat a la cort de Lluís de Baviera, a Munic, defensà la necessitat d’una pobresa evangèlica en l’Església, l’estructura de la qual havia d’ésser també democràtica, i negà el poder temporal del papa Compendium errorum Johannis Papae XXII 1334, Dialogus super dignitate papali regia 1338 i Tractatus de imperatorum et pontificum potestate ~1347 La seva teologia política…

Franciscà, el 1401 passà a viure a Barcelona, on fou confessor de la reina Maria de Luna, del comte d’Urgell i de Martí de Sicília el 1409 anà amb aquest darrer a Sardenya, i li serví d’executor testamentari Defensà els drets a la corona del comte Jaume d’Urgell, del qual fou ambaixador en el parlament de Catalunya 1411 Malgrat això, serví després Ferran I i, a Itàlia, participà en les negociacions per a l’acabament del Cisma d’Occident Hom li concedí primerament l’arrendament del bisbat de Malta 1417, i després efectivament la mitra 1418 La constant relació amb Itàlia influí segurament en la…

Fou l’iniciador de The New English Theology i un dels capdavanters de la fenomenologia de la religió La seva obra més important és Inquiry into the Freedom of the Will 1754

Ministre de l’Església Congregacionalista, fou professor de crítica bíblica a Manchester 1930-35 i de teologia a Cambridge 1935-39 Per a ell, el cor del Nou Testament en la tensió entre el coneixement ideal i salvador dels grecs i el futur gloriós apocalíptic del judaisme és l’escatologia realitzada Publicà The Authority of the Bible 1928, The Bible and the Greeks 1935, The Parables of the Kingdom 1935, The Interpretation of the Fourth Gospel 1953, Historical Tradition in the Fourth Gospel 1963 i The Founder of Christianity 1970

Contribuí a l’avenç de la teologia positiva durant el segle XIX Fou professor a Würzburg des del 1854, any que publicà la seva obra fonamental, Enchiridion symbolorum et definitionum, antologia de documents dogmàtics i doctrinals del magisteri eclesiàstic des dels primers temps, de gran ajut per als estudiosos de la teologia Té també un important recull de texts litúrgics orientals Ritus orientalium, Coptorum, Syrorum et Armenorum in administrandis Sacramentis 1863-64

El sobrenom prové del seu sojorn a Cidònia Fou secretari privat de Joan VI Cantacucè Vinculat al Renaixement italià, passà al catolicisme 1364 i propugnà la unió amb Roma Escriví obres dogmàtiques i polèmiques i traduí al grec Agustí, Fulgenci, Anselm i la Summa de Tomàs d’Aquino

Professor, a París, de cristianisme primitiu, fou un dels impulsors de la nova teologia , moviment de renovació teològica per al retorn a les fonts Amb Henri de Lubac fundà la collecció Sources Chrétiennes Tingué un paper important en la preparació del concili II del Vaticà Creat cardenal el 1969, es distingí després per la seva oposició al progressisme teològic Les seves obres principals són Sacramentum futuri 1950 i Essai sur le mystère de l’histoire 1953 Fou membre de l’Académie Française

Professor de filosofia a Leipzig 1774-50 Influït per les seves conviccions pietistes i oposat al racionalisme de ChWolff i GLeibniz, desenvolupà una concepció propera a l’empirisme, que tingué una certa influència en Kant

Vida i obra Franciscà, el 1401 passà a viure a Barcelona, on fou confessor de la reina Maria de Luna, del comte d’Urgell i de Martí de Sicília el 1409 anà amb aquest darrer a Sardenya, i li serví d’executor testamentari Defensà els drets a la corona del comte Jaume d’Urgell, del qual fou ambaixador en el parlament de Catalunya 1411 Malgrat això, serví després Ferran I i, a Itàlia, participà en les negociacions per a l’acabament del Cisma d’Occident Hom li concedí primerament l’arrendament del bisbat de Malta 1417, i després efectivament la mitra 1418 La constant relació amb…