Resultats de la cerca

Vida Fill de Manuel Capdevila i Rovira Ha estat vinculat a Joventuts Musicals de Barcelona 1963-76 des del seu origen, entitat dins la qual ha exercit diversos càrrecs, tant d’àmbit nacional com internacional Parallelament, fou director 1970-77 del Festival Internacional de Música de Cadaqués , fundador i director 1977-82 del Centre d’Estudis Musicals de Barcelona, vicesecretari 1967-71 de la Junta Rectora de l’ Orquestra Ciutat de Barcelona i secretari general 1963-71 i del jurat 1972-95 del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas També fou secretari del Concurs Internacional de Cant…

Debutà a tretze anys a Mondaldo, i de seguida inicià els estudis de cant a Pesaro i a l’Escola d’Òpera de Roma, animat per Tullio Serafin El 1939 interpretà el Turiddu de Cavalleria rusticana a Pesaro i dos anys més tard es presentà al Teatre Puccini de Milà com el Pinkerton de Madama Butterfly de G Puccini Després participà en l’estrena d' Ariodante de Nino Rota a Parma 1942, i de seguida es destacà en els principals papers dramàtics per a tenor a Londres, Milà, Estocolm, Rio de Janeiro i altres ciutats del món El 1945 interpretà el Radames d' Aïda a l’Arena de Verona, i l’any següent, el…

Vida i obra D’origen possiblement valencià, visqué durant els regnats d’Alfons IV i de Joan II És autor de diverses composicions breus, sis poesies de temàtica amorosa, algunes de les quals influïdes per Ausiàs Marc, i identificades pel senyal De fi en fi , tres debats, un dels quals amb Valterra, i una resposta incompleta a la Demanda feta per frare Pere Martínez als trobadors de València Destaca un extens Conhort , d’intenció misògina, datable entre el 1425 i el 1458, en el qual inclou fragments d’obresde tretze poetes contra les dones entre d’altres, de Jordi de Sant Jordi, Bernat de…

Francesco Bernardi, anomenat Il Senesino, començà la seva carrera a Venècia el 1707 cantant òperes de GM Ruggeri i G Boniventi El 1709, a Bolonya, interpretà L’inimico generoso , d’A Caldara El 1713 triomfà a Venècia amb òperes d’A Lotti i CF Pollarolo, i dos anys després, a Nàpols interpretant Carlo, rè d’Alemagna i La virtù trionfante , d’A Scarlatti En 1717-20 serví a la cort de Dresden i posteriorment viatjà a Londres, on feu el seu debut al King’s Theatre cantant Astarto , de G Bononcini Del 1720 al 1728 romangué a la companyia d’aquest teatre i durant aquest temps interpretà trenta-dues…

Començà a jugar als Maristes de Sants Després de ser dues vegades campió d’Europa juvenil amb la selecció espanyola 1990, 1991, fitxà per l’equip júnior del FC Barcelona, i posteriorment passà al sènior del CP Vilanova, amb el qual debutà a la màxima categoria el 1993 Després estigué tres temporades al Reus Deportiu 1994-97 i una al Noia 1997-98 Amb els penedesencs, obtingué la Copa de la CERS i la Copa També jugà amb el FC Porto de Portugal 1998-2016, amb el qual guanyà tretze campionats de Lliga, set Copes i nou Supercopes Posteriorment fitxà pel Juventude de Viana portuguès fins a la seva…

A tretze anys s’inicià en l’esquí en les sortides que organitzava l’ONCE i participà en el Campionat d’Espanya per a deficients visuals Un any després, participà en el seu primer Campionat del Món Antonio Blanco la inicià el 1987 en el món de l’atletisme, i des de llavors compaginà les competicions d’esquí i d’atletisme Aconseguí la medalla d’or en descens en el Campionat del Món d’esquí alpí 1990 i la medalla d’or en salt de llargada en el Mundial d’atletisme 1990 En els Jocs Paralímpics d’hivern guanyà quatre medalles d’or en les proves de descens, eslàlom, eslàlom gegant i supergegant a…

Fou atleta de la Joventut Atlètica Sabadell , la qual presidí 2004-23, del Futbol Club Barcelona, del Club Natació Barcelona i del Reial Club Deportiu Espanyol Entre els anys 1958 i 1969 acumulà tretze títols de campió de Catalunya a l’aire lliure, tres de cros i un de pista coberta, així com tres de campió d’Espanya a l’aire lliure També posseí el rècord català i espanyol dels 3000 m i dels 5000 m Fou campió espanyol dels 5000 m 1958, 1960 i dels 10000 m 1961 Participà en els Campionats d’Europa 1958 i competí en els 5000 m dels Jocs Olímpics de Roma 1960 El 1960 fou subcampió iberoamericà…

Els primers exemples de tientos , compostos per a viola de mà en la primera meitat del segle XVI, es caracteritzaren pel seu estil preludial En consonància amb el sentit de la mateixa paraula tiento , aquestes peces, en general de curta durada, tenien un caràcter de prova, de tempteig, de tast de l’afinació i les característiques de l’instrument Com a exponents d’aquest període es pot esmentar Ll del Milà El Maestro , 1536 o A de Mudarra Tres libros de música en cifras para vihuela , 1546 A partir de la segona meitat del segle XVI, el tiento passà a ser una forma eminentment imitativa,…

Per dificultats econòmiques, abandonà els estudis als tretze anys Després de passar pel seminari començà la formació artística, que completà a l’escola de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando Cofundador del grup El Paso 1957, grup de pintors propers a l’expressionisme abstracte i a l’informalisme que incloïa, entre d’altres Manuel Millares, Antonio Saura i Rafael Canogar, un any abans 1956 s’havia establert a París, on es consolidà amb la seva obra Després d’estades a Mont-real Canada 1981-83 i a Nova York 1983, el 1988 el Museo Español de Arte Contemporáneo li dedicà una retrospectiva…

Fill del pintor Auguste Renoir, pel qual fou influït Començà fent de ceramista, però fou captat pel nou art i el 1924 realitzà La fille de l’eau i el 1926 adaptà la novella de Zola Nana , on reflecteix una influència naturalista que comparteix amb d’altres dels seus films de la primera època Posteriorment, fins el 1934, realitzà tretze films, entre els quals es destaquen La chienne 1931, Boudu sauvé des eaux 1932 i Madame Bovary 1934 El 1934 realitzà Toni , considerada com el precedent del neorealisme italià i que li permeté d’iniciar-se en la seva etapa més brillant Le crime de Mr Lange 1935…