Resultats de la cerca
Es mostren 1294 resultats
autoinjectable
Farmàcia
Injectable que pot ésser aplicat parenteralment sense el concurs d’una xeringa hipodèrmica gràcies a la pressió que dins l’ampul·la que el conté exerceix un gas inert lleugerament comprimit.
Els autoinjectables són envasats en ampulles de vidre unides mitjançant un tub de goma a una agulla d’injeccions duen també un filtre per tal d’evitar el pas d’alguna partícula de vidre produïda en escapçar l’ampulla en el moment d’iniciar la injecció Hom recorre generalment a aquest sistema d’injecció en l’administració de solucions o sèrums per a restablir l’equilibri hídric, i també en certs medicaments d’urgència
Casimir Lefaucheux
Història
Militar
Armer francès.
El 1832 inventà una escopeta de canons basculadors, primera arma pràctica de rerecàrrega, molt semblant al sistema d’obertura modern, que es carregava amb un cartutx format per un tub de cartó tapat en un dels extrems per un casquet de llautó sense fulminant, també inventat pel mateix armer Houler perfeccionà aquest casquet incorporant-hi el fulminant i una agulla lateral que el feia esclatar en ésser percudida pel martellet de l’arma
trompeta

Trompeta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna, instrument de vent pròpiament dit, del grup de les trompetes naturals o bé de les trompetes cromàtiques Consisteix en un tub obert, llarg, cilíndric, recte o, en la forma més usual i característica, corbat dues vegades, i acabat en un pavelló Sembla que el mot trompeta deriva d’una forma en diminutiu del grec strombós , ètim de trompa, que significa cargol marí La trompeta, però, no és de cap manera una trompa de petites dimensions És molt probable, a més, que ambdós instruments no tinguin un origen comú Coincideixen en el…
urocordats

Urocordat (tunicat colonial lila)
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Embrancament d’animals del superembrancament dels cordats, caracteritzats perquè en estat larval presenten un cordó nerviós dorsal, un notocordi i fenedures branquials, mentre que en els adults desapareix el cordó nerviós i el notocordi i resten modificades les fenedures branquials, excepte en els de la classe de les apendiculàries, en què es manté tota la vida el notocordi.
El cos dels adults presenta també una coberta o túnica, formada per un polisacàrid, la tunicina, de constitució semblant a la de la cellulosa La corda dorsal o notocordi es forma a la part caudal de les larves, i a aquesta particularitat fa allusió el nom Tenen el cos no segmentat i amb un celoma secundari reduït a la cavitat pericàrdica Bé que són molt diferents d’aspecte els uns dels altres, tots tenen la mateixa organització hi ha formes sèssils a un substrat, amb aspecte d’odre i dues obertures, l’una superior o bucal i l’altra lateral i dorsal cloacal i formes pelàgiques, amb aspecte de…
Els deuterostomats
Hom inicia en aquesta pàgina l’estudi dels grups d’animals deuterostomats, és a dir, els quetògnats, els hemicordats, els equinoderms, els procordats i els cordats Els caràcters que fan que considerem aquests grups relacionats entre ells no són fàcils de veure, ja que en general es tracta de processos embriològics, és a dir, la manera com es desenvolupen els organismes a partir de l’ou, que els separa clarament de tots els organismes que hem vist fins ara artificialment agrupats com a protostomats Efectivament, en el desenvolupament embrionari dels deuterostomats, la boca no es forma a partir…
corn marí

Corn marí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent consistent en una closca de cargol de mar amb un forat al seu vèrtex o en un costat que produeix un so molt fort, semblant al d’una trompa.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural La mateixa closca del mollusc i la seva estructura interna cargolada fan de tub acústic Sol emetre un únic so fonamental Estès arreu del món i present en gairebé totes les cultures des del neolític, a Europa ha estat usat sobretot com a instrument de senyals Ateses les seves característiques, el seu ús ha estat més lligat a la comunicació i als rituals que a la interpretació musical
didjeridú
Música
Instrument de vent fet amb canya de bambú o amb una branca de fusta, generalment d’eucaliptus, buidada pels tèrmits i sovint decorada amb característiques ornamentacions de símbols totèmics.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon tipus trompeta natural El tub pot tenir una llargada que va de 120 a 180 cm La producció del so exigeix una elaborada tècnica, amb respiració circular i intervencions vocals sillàbiques o tarallejades És l’únic instrument melòdic dels aborígens nord-australians Pot ser utilitzat per a acompanyar el cant, com a acompanyament rítmic o per a imitar el crit d’alguns animals Modernament es construeix, també, de metall o de plàstic
aspirador
Física
Conducte que enllaça la boca d’una bomba o d’una turbina amb la massa líquida situada al nivell més baix.
Aquest nom convé amb més propietat a les bombes que xuclen el líquid precisament per l’aspirador, però també, per analogia, és aplicat a les turbines En les bombes, seguint el sentit de circulació del líquid, l’aspirador és un tub convergent, almenys en una de les seves parts, per tal que el líquid agafi progressivament la velocitat que ha de tenir a la boca d’entrada i així es minimitzin les pèrdues de càrrega En les turbines, seguint el sentit de circulació del fluid, l’aspirador és un tub divergent La seva funció és molt important, puix que l’aigua, després de…
caixa acústica
Electroacústica
Caixa destinada a contenir un o més altaveu
, a reduir-ne la distorsió, a millorar la reproducció de l’extrem inferior de la banda de freqüències, i a evitar el curt circuit produït en un altaveu a l’aire.
A vegades hom munta en una caixa un altaveu d’aguts i un altaveu de greus, i encara, un o més altaveus de mitjans Entre els diversos tipus de caixes cal esmentar la caixa infinita , nom que ve del fet que muntant l’altaveu en un forat fet en una pantalla suficientment gran pantalla infinita, s’elimina el curt circuit acústic Però aquesta solució és molt poc pràctica i hom ha optat per plegar aquesta pantalla fins a formar una caixa hermètica on resta confinada la radiació posterior de la membrana Això, però, té l’inconvenient que l’aire tancat, també a dintre, modifica l’elasticitat de l’…
manòmetre

Manòmetre metàl·lic
© Fototeca.cat
Física
Instrument utilitzat per a mesurar la pressió dels fluids, especialment dels gasos.
Els més primaris es basen en la igualtat de pressions que hi ha en els diversos punts d’un mateix pla horitzontal d’un fluid en equilibri manòmetres de columna i tenen una bona precisió, per la qual cosa tots els manòmetres d’ús científic són d’aquest tipus Per a mesurar pressions molt altes hom pot fer muntatges en sèrie de manòmetres de columna, tot fraccionant la pressió a mesurar, o bé pot utilitzar manòmetres-balança com els de Stückrath o de Stanton , els quals mesuren forces exercides sobre èmbols de secció coneguda Uns altres manòmetres, com el de Lissell , es basen en la variació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina