Resultats de la cerca

Represa de l’activitat teatral a València, al teatre de la Botiga de la Balda, ex-dipòsit de cereals

S’enderroca el barri de Pescadors de València per construir un centre urbà amb una gran plaça la de l’Ajuntament

Ocupa 200000 m 2 al municipi de Paterna, prop del campus universitari de Burjassot-Paterna i de la ciutat de València

Fundació a València de la Nova Germania, escissió del Partit Valencianista d’Esquerra, i que se situa en l’òrbita del PCE

S’inicia la Primera Germania a València, revolta de la classe inferior i mitjana que aspirava a una reforma del govern municipal

Arbre genealògic dels marquesos d’Almodóvar, sd ADV / MG AI començament del segle XIX, el patrimoni de la duquessa d’Almodóvar al País Valencià era format per diversos títols nobiliaris, privilegis i rendes Na Josepa Dominga Català de Valeriola i Lujan, anomenada també na Gilaberta Carròs de Centelles, era la darrera descendent d’un vell llinatge feudal que provenia de la família dels Català, senyors de la vila de Cervera Els Català havien acompanyat el rei Jaume I en la conquesta de València i des d’aleshores sempre tingueren legítims successors a les diferents baronies que…

Després de la desaparició del Grupo Z, un seguit d’artistes creen al País Valencià l’efímer grup Els Set, per promoure l’intercanvi i la difusió d’informació artística

Les greus pèrdues provocades a València per una gran riuada 13-14 d’octubre fan necessària l’elaboració d’un nou pla d’ordenació urbana, el futur Pla Sud aprovat el 1966

El príncep Felip de Borbó i el ministre de Foment, Rafael Arias-Salgado, presideixen la inauguració del moll Príncep d’Astúries, que amplia cap al sud el port de València El president de l’Autoritat Portuària, Juan Antonio Mompó, expressa l’esperança que el nou moll, de 1500 metres de longitud, 16 metres de calat i una capacitat per a un milió de contenidors anuals, es converteixi en la sortida natural dels productes de l’interior de la Península i en un focus de desenvolupament econòmic de l’arc mediterrani

Localitats amb activitat tèxtil llanera al País Valencià a la fi del segle XVIII S’ha situat la davallada de la indústria llanera tradicional cap al final del segle XVIII, moment en què s’havia iniciat un procés d’especialització i de diferenciació de les diferents activitats del sector, que en alguns casos havia de conduir a la industrialització moderna La draperia tradicional era composta per una sèrie d’activitats per a les quals es necessitaven uns estris molt específics i que configuraven uns oficis ben diferenciats En primer lloc, calia esquilar el bestiar oví per extreure’…