Localitats amb activitat tèxtil llanera al País Valencià a la fi del segle XVIII.
S’ha situat la davallada de la indústria llanera tradicional cap al final del segle XVIII, moment en què s’havia iniciat un procés d’especialització i de diferenciació de les diferents activitats del sector, que en alguns casos havia de conduir a la industrialització moderna.
La draperia tradicional era composta per una sèrie d’activitats per a les quals es necessitaven uns estris molt específics i que configuraven uns oficis ben diferenciats. En primer lloc, calia esquilar el bestiar oví per extreure’n la fibra, activitat que s’anomenava la tosa i que es realitzava mitjançant unes tisores de tondre. Després es feia un seguit d’operacions preparatòries per a facilitar la filatura de la llana, operacions que el paraire s’encarregava de gestionar. Calia rentar la llana i fer la carda o el pentinat. Amb la carda se separava la borra de l’estam, feina que el paraire confiava al cardador i que aquest realitzava amb un estri anomenat carda, compost d’una post amb mànec, armada de punxes ganxudes de filferro; a vegades s’hi afegia un seient per a facilitar la feina. Un cop la llana estava rentada i cardada, es portava a filar. El filador s’ocupava de deixar la fibra en estat filiforme mitjançant el fus i la filosa, o bé amb el torn de filar.
Era una activitat que exigia una gran quantitat de treball, cosa que explica la seva difusió per les zones rurals, on la retribució era molt baixa, i va esdevenir una ocupació essencialment domèstica i femenina. Després de ser filada, la llana estava preparada per a ser teixida, operació que es confiava al teixidor, un menestral especialitzat en la fabricació de draps. El teixidor disposava del teler com a estri principal per a poder fer la feina.
La localització de l’activitat llanera al País Valencià al final del segle XVIII, prou coneguda a partir de les dades que va aportar Antoni Josep Cabanilles, és significativa de la situació d’aquest sector en el període anterior a la industrialització moderna. Així, el mapa mostra una àmplia dispersió en petites localitats de muntanya dels processos de preparació i de filatura.
Contràriament, el tissatge tenia una clara tendència a concentrar-se en una zona, a l’entorn de la ciutat d’Alcoi. Va ser en aquesta darrera zona on, a mitjan segle XIX, havia d’aparèixer una indústria tèxtil plenament mecanitzada. Tanmateix, la localització del sector llaner al final del set-cents assenyala prou clarament dues zones: una al nord, prop de Morella, i una altra al sud, a l’entorn de les ciutats d’Alcoi, Cocentaina i Ontinyent.