Resultats de la cerca

Mercat agrícola i nucli industrial indústria de material agrícola, química, metallúrgica Té edificis remarcables, tals com les esglésies de Saint-André segle XII, romànica, Saint-Pierre segles XII-XIII i Saint-Aignan segles XVI-XVII El màxim monument és la catedral de Notre-Dame Construïda sobre una primitiva catedral destruïda el 1194 per un incendi, fou consagrada el 1260 De l’antic edifici restaren la cripta i la façana occidental, amb una portada triple, el Portail Royal, amb notables escultures Presenta el pla cruciforme habitual i és la primera gran catedral gòtica sense tribunes,…

La seva forma mètrica era determinada per l’estructura musical, que constava de dos períodes alternats entre el solista, que cantava els versos de l’estrofa, i el cor, que ho feia amb els del refrany en cap i les seves repeticions dins i al final de l’estrofa La sàvia repetició dels versos del refrany a l’interior de l’estrofa és un dels caràcters més distintius de la forma d’aquest gènere poètic, a França actiu i renovat des de l’origen a mitjan s XVI Prengué gran importància també en la polifonia del s XIII al XV A Catalunya el rondell poètic és força citat pels preceptistes i hom conserva…

Fa costat al mas del Barretó i la seva situació forma com un entrant dins el terme de Vidrà S'aixecà al s XII les notícies comencen l’any 1317 Abans se'n deia Sant Jaume de Montbac i de Bonbac Actuà com a sufragània de Llaés als s XVI i XVII És un interessant edifici romànic s XII Ha estat restaurada modernament 1975

És un centre turístic, famós també pels seus vins La població sorgí entorn d’una abadia basiliana de ritu bizantí, fundada al segle XI Ha estat cèlebre per la biblioteca, especialment pels manuscrits grecs Hi ha també una escola de restauració de còdexs L’església conserva mosaics dels segles XI i XIII i alguns frescs del segle XII el baptisteri és del segle XII

En l’art romànic, tant en la pintura com en l’escultura, el trobem en representacions del Pantocràtor absis de Sant Climent de Taüll, segle XII, de la Mare de Déu timpà de l’església de Cornella del Conflent, segle XII, i posteriorment d’àngels i sants representació d’un àngel en una clau de volta de la nau central de la Seu de Lleida, segle XIII

Centre de pelegrinatge de tot Àustria, és també un lloc de repòs i d’esports d’hivern L’església, esmentada ja al segle XII, fou bastida en estil gòtic el 1370, i fou refeta el 1664 A l’interior, barroc, hi ha la Gnadenkapelle, amb la imatge de la Mare de Déu, talla romànica del segle XII L’altar major és de JB Fischer von Erlach

L’església, romànica s XII, era dedicada a sant Vicenç, sant Andreu i santa Magdalena Fou parroquial fins al s XVI després s’uní com a sufragània a Castellar de N'Hug Tenia prop seu l’antiga farga de Sant Vicenç En iniciar-se unes obres de restauració de l’ermita, l’any 1983, hom descobrí unes importants pintures murals romàniques dels s XII i XIV

Petit edifici romànic tardà d’una nau i absis rodó a l’interior i poligonal a l’exterior, fou modificat en època gòtica Conserva diversos elements esculpits destacables Els Cervelló la feren alçar al segle XII, a prop, però ja fora del castell, com a parròquia dels seus vassalls Fou parròquia independent entre els segles XII i XIV i després sufragània de la de Fiol

El seu origen data del s XII, i era format per un alt exchequer , que s’encarregava dels comptes, i un baix exchequer , que s’ocupava de la recaptació dels imposts El tribunal de l' exchequer , format també al s XII, jutjava els conflictes i delictes referents a la tributació Actualment constitueix el ministeri de finances, sota la direcció del canceller de l' exchequer

Una sèrie de dificultats inicials retardaren l’establiment definitiu de la nova comunitat fins el 1114, que el comte de Barcelona i el bisbe de Girona els confirmaren la possessió de l’església del castell A mitjan s XII reedificaren l’església del castell, de la qual resta la capçalera, amb tres absis i el transsepte, rica d’ornamentació escultòrica La desaparició de l’antiga canònica de Santa Maria la Vella féu que la nova casa n'heretés els antics béns, entre aquests l’església parroquial de Sant Vicenç, refeta també al s XII La comunitat de Besalú tingué força vitalitat als s XII i XIII…