Resultats de la cerca

Germà de la pedagoga Carme Miquel Llicenciat en dret 1962 per la Universitat de València i en ciències polítiques 1975 per la de Madrid, exercí com a advocat Des del 1986 fins a la jubilació 2009 treballà a l’Ajuntament de València, d’on fou secretari general durant més de vint anys S’introduí en el valencianisme a través dels cursos de llengua de Lo Rat-Penat El 1965 fou un dels fundadors en la clandestinitat del partit Unió Democràtica del País Valencià , afí a la democràcia cristiana Publicà L’Església valentina i l’ús de la llengua vernacla 1965 i impulsà la campanya de recollida de…

Fill de fotògraf, s’inicià com a pintor, però els anys cinquanta començà a collaborar amb el seu pare Completà la formació amb estades a Hamburg i París, on fotografià les colleccions de moda de Balenciaga Professional des del 1957, treballà per a publicacions diverses i en publicitat, i es relacionà amb l’avantguarda artística Establert a Madrid el 1966, la seva sèrie de retrats publicada en el diari ABC 1972 que anomenà "fotos psicològiques”, tingueren una gran difusió Més endavant, fou també molt ben acollida la sèrie de fotografies que publicà en el diari El País de líders de la Transició…

Llicenciat en dret a la universitat de la seva ciutat natal 1979 i doctorat el 1983, ha ocupat nombrosos càrrecs públics i privats, entre els quals destaquen el de director de relacions internacionals de l’empresa de material esportiu Adidas 1985-88, assessor del Ministeri d’Economia del govern federal 1988-90 i assessor de Siemens AG 2000-08 L’any 2010, a proposta del Partit Liberal, fou membre de l’Assemblea Federal, òrgan que escull el president d’Alemanya Els anys setanta començà a practicar l’esgrima i s’especialitzà en floret El 1973 fou subcampió amb l’equip alemany en els campionats…

Entrenat des d’infant pel seu pare, es formà com a nedador d’elit a la Universitat de Florida Competeix internacionalment des de l’any 2004 i ha esdevingut un dels nedadors més destacats de la seva generació en les categories d’estil lliure, esquena i estils Recordista mundial diverses vegades en els estils esmentats, hom pot destacar l’or aconseguit als Jocs Olímpics d’Atenes 2004 4 x 200 m lliures, Pequín 2008 200 m esquena i 4 x 200 m lliures, Londres 2012 400 m esquena i 4 x 200 m lliures i Rio de Janeiro 2016 4 x 200 m lliures, i al Campionat del Món de Mont-real 2005 4 x…

Cresqué en un ambient familiar inestable A disset anys s'inicià com a model, i el 1973 guanyà el concurs de bellesa Miss TV Europe L'any 1974 protagonitzà Emmanuelle , pellícula dirigida per Just Jaeckin, amb la qual obtingué popularitat internacional i que la projectà com la representant d'un cinema eròtic poc explícit i amb una certa aurèola de refinament softcore Seguiren les seqüeles Emmanuelle L'antivierge 1975, de Francis Giacobetti, Goodbye Emmanuelle 1979, de François Leterrier, i Emmanuelle 4 1984 i Emmanuelle au 7ème ciel 1992, ambdues de Francis Leroi Generalment en el mateix…

Estudià cant amb el seu avi, Egon van Rijn Una de les grans veus de la seva generació, debutà el 1955 com a Rosina El barber de Sevilla , a l’Òpera de Brunsvic El 1959 es presentà al Festival d’Ais de Provença com a Reina de la Nit La flauta màgica Cantant de poderosa presència escènica, el 1960 debutà a Bayreuth, on actuà durant les següents set edicions del festival i es consagrà com una de les grans heroïnes wagnerianes El seu paper més rellevant és el personatge de la Senta de L’holandès errant , de R Wagner També s’ha especialitzat en els personatges d’òperes de R Strauss i en…

Se celebraren del 12 al 28 de febrer Tercers Jocs Olímpics d’hivern celebrats al Canadà després dels de Montreal 1976 i Calgary 1988, tingueren lloc principalment a Vancouver  província de la Colúmbia Britànica i a l’àrea metropolitana de la ciutat Richmond, West Vancouver i el territori de les University Endowment Lands A uns 125 kms de Vancouver, a la localitat de Whistler  tingueren lloc les proves d’esquí alpí i d’esquí de fons Participaren en els Jocs un total de 82 Estats, i hi participaren uns 2600 atletes Els esportistes del Canadà foren els que més medalles d’or s’…

Graduat en arquitectura a l’Escola Superior de Belles Arts de Porto 1980, en el curs dels seus estudis 1975-79 treballà a l’equip d’ Álvaro Siza Vieira  i del 1980 al 1991 fou professor de la Facultat d’Arquitectura a la Universitat de Porto L’any 1980 establí despatx propi L’any 2001 rebé la Medalla d’Or Heinrich-Tessenow i el 2011 el premi Pritzker Projectes Entre els seus projectes més reconeguts cal esmentar Habitatges de Neovigilde, a Porto 1982-85 Remodelació del convent de Santa Maria do Bouro en parador nacional 1989-97, premi de la I Biennal Iberoamericana 1998 Casa a…

De família molt pobra i filla d'un violinista, de jove començà a cantar en locals públics mornas i coladeras , gèneres de cançó popular i que li valgueren un reconeixement considerable al seu país, malgrat el qual no aconseguí superar les seves dificultats econòmiques i personals A començament dels anys vuitanta anà a Lisboa, on enregistrà algunes cançons que no tingueren ressò El 1988 fou persuadida per anar a París a enregistrar el seu primer disc, La Diva aux pieds nus títol referit al seu costum de cantar descalça, amb el qual obtingué un èxit immediat que fou l’inici d’una trajectòria…

El 1963 passà a formar part d’ Els Setze Jutges , després d’un recital a la Facultat de Dret, on debutà amb la cançó La sirena Del 1964 al 1970 gravà sis singles de cançons molt influïdes per Georges Brassens i aquest any publicà el primer elapé, Enric Barbat , amb cançons d’una sèrie de “recitals de butxaca" dirigits per Joan de Sagarra i acompanyat al baix per Jordi Clua El 1971 estrenà l’espectacle musical La iaia de l’Enric , amb text arranjat per Manuel Vázquez Montalbán , direcció artística de Mario Gas i escenografia de Fabià Puigserver i, el 1972, amb Guillermina Motta Tango , del…