Resultats de la cerca
Es mostren 16139 resultats
Dandolo
Llinatge del patriciat venecià que té per estirp Domenico Dandolo (segle XI).
Donà quatre duxs a la república Enrico Dandolo mort el 1205, el qual, durant la Quarta Croada es destacà per la seva lluita contra l’imperi Bizantí i per la conquesta de Constantinoble, i refusà el títol d’emperador que li fou ofert, Giovanni Dandolo mort el 1289, Francesco Dandolo mort el 1339, i Andrea Dandolo mort el 1354, el qual escriví una història de Venècia Anna Dandolo , neta del dux Enrico, fou reina de Sèrvia pel seu matrimoni amb el rei Esteve II Primer Coronat mort el 1228
La Corona de Aragón
Periodisme
Diari de tarda en castellà fundat a Barcelona l’1 de novembre de 1854, a l’inici del Bienni Progressista, per Víctor Balaguer com a òrgan d’una aliança entre els elements progressistes avançats i autonomistes dels territoris de l’antiga corona catalanoaragonesa.
En fou corresponsal a València Vicent Boix, i a Saragossa, Jerónimo Bravo Combaté la centralització i l’actitud hostil als furs de molts liberals, i enaltí la història de Catalunya Fou aviat acusat de separatisme El 1856 Balaguer se separà de la redacció i l’11 de setembre de 1857 el títol fou reduït a “La Corona” Es fusionà el 28 de juliol de 1868 amb “Crónica de Cataluña” tot conservant el nom fins al 29 de setembre del mateix any Durant anys publicà una edició del matí, en format petit
Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana
Congrés lingüístic celebrat el 1986, organitzat per les principals institucions dels territoris de parla catalana i sota la presidència d’Antoni Maria Badia i Margarit.
Es constituïren set seccions d’estudi que s’establiren en diferents indrets Plantejaments i processos de normalització lingüística, coordinada per Aina Moll Lleida Mitjans de comunicació i noves tecnologies, coordinada per Francesc Vallverdú Perpinyà Sociologia de la llengua, coordinada per Modest Reixach Girona Llengua i dret, coordinada per Josep M Puig i Salelles Andorra Lingüística social, coordinada per Isidor Marí Illes Balears Ensenyament, coordinada per Joan Martí Castell Tarragona, i Història de la Llengua, coordinada per Antoni Ferrando València Hi hagué representants…
Cantemir
Història
Família de boiars d’origen tàrtar establerta a Moldàvia al s XVII.
Foren prínceps de Moldàvia Constantí Cantemir 1630-93, en 1685-93, i els seus fills Antíoc Cantemir , en 1696-1700 i 1705-07, i Demetri Cantemir 1673-1723, el 1710 Aquest últim ajudà Pere el Gran contra els turcs, i a la desfeta de Stanilesti 1711 emigrà a Rússia, on fou canceller imperial És notable la seva obra d’historiador Historia incrementorum atque decrementorum aulae othomanicae 1716, traduïda a l’anglès el 1734 i altres obres sobre Moldàvia i Valàquia El seu fill Antíoc Cantemir 1708-44 fou diplomàtic i escriptor
Club Esportiu Atlètic Balears
Esport general
Entitat esportiva dedicada al futbol fundada a Palma (Mallorca) el 1942 com a resultat de la fusió entre l’Athletic Futbol Club i el Balears Futbol Club.
El nou equip assumí els colors blanc i blau del Balears El seu primer president, Pere Serra Cladera, també sorgí d’aquest equip S'ha identificat tradicionalment l’Atlètic Balears amb la classe treballadora de la ciutat El 1951 l’equip, entrenat per Gaspar Rubio, pujà a segona divisió per primera vegada en la seva història Juga a l’estadi Balear, inaugurat el 1960 El 2011, amb l’equip a la segona divisió B, una assemblea de socis aprovà convertir el club en una societat anònima esportiva per impulsar-ne l’ascens
Albena Teatre
Teatre
Ràdio i televisió
Companyia teatral valenciana fundada en 1994 per Carles Alberola i Toni Benavent.
Té la seu al municipi de l’Alcúdia Ribera Alta Ha produït una vintena d’espectacles teatrals al llarg de la seva història, com per exemple, els premiats Currículum 1994, Mandíbula afilada 1997 o Besos 1999 A més, ha coproduït diverses sèries televisives, com Autoindefinits 2005-07, Maniàtics 2006 o Socarrats 2007-8 , emeses a Televisió Valenciana És una de les productores fundadores de Tornaveu, una empresa dedicada a la gestió cultural i d’espectacles L’any 2022 fou guardonada amb el premi Fundació Bromera per al Foment de la Lectura en la modalitat collectiva
Josep Lladó i Pascual

Josep Lladó i Pascual
© La Comarcal Edicions
Literatura catalana
Poeta.
De professió auxiliar de farmàcia, ha publicat Dels meus silencis 1959, Entre l’alba i el capvespre 1975 i Vanitat de vanitats 2002 i el 1974 fou nomenat Mestre en Gai Saber A banda de la poesia, ha destacat com a estudiós de la història i el folklore d’Argentona, a títol individual i amb el Centre d’Estudis Argentonins Ha publicat Festes i festetes d’Argentona 1992 i és autor de l’ Enciclopèdia d’Argentona , inèdita Fou regidor de Cultura de la seva vila amb UCD al primer ajuntament democràtic
Maria del Vilar Vilà i Bota
Arqueologia
Arqueòloga i historiadora de l’antiguitat.
Es doctorà a la Universitat de Barcelona 1982, de la qual és docent des de l’any 1974, i on imparteix història antiga Ha participat en diversos treballs d’excavació, i des del 1978 dirigeix les excavacions arqueològiques del poblat ibèric de Montbarbat Lloret de Mar-Maçanet de la Selva, la Selva És autora de nombrosos estudis centrats en l’arqueologia del món ibèric, entre els quals cal fer esment de La ciudad romana de Blandae carta arqueológica de la comarca de la Selva 1983 i Montbarbat, 1978-1986 1996, en collaboració
Salvador de Brocà i Tella
Filosofia
Filòsof.
Ensenyà història de la filosofia a la Universitat Rovira i Virgili, on era catedràtic 1985-2007 Els seus dos àmbits d’estudi principals han estat la cultura clàssica, grega i llatina, i el pensament modern Amplià estudis de la seva especialitat a Heidelberg, Ratisbona i Berlín És membre de la Societat Catalana de Filosofia Institut d’Estudis Catalans i corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Entre les seves obres cal esmentar Falange y filosofía 1976, El espíritu y la vida en Max Scheler 1982 i Les arrels romàntiques del present 1997
Laura Restrepo
Literatura
Escriptora i política colombiana.
Estudià filosofia i lletres, ha estat professora de literatura, ha exercit el periodisme i, l’any 1983, formà part de la comissió negociadora entre el govern colombià i la guerrilla M-19 D’aquesta experiència en sortí el reportatge Historia de un entusiasmo, que l’obligà a exiliar-se per les amenaces de mort rebudes Com a novellista és autora de La isla de la pasión 1989, El leopardo al sol 1993, Dulce compañía 1995, La novia oscura 1999, La multitud errante 2001 i Delirio 2004 Ha escrit, també, diversos assaigs polítics