Resultats de la cerca
Es mostren 330804 resultats
helveci | helvècia
Història
Individu d’un poble celta instal·lat al segle I aC a Helvècia.
El 58 aC els helvecis intentaren d’establir-se a la Gàllia occidental, però Cèsar els obligà a tornar a llur país d’origen, on fundà colònies que féu servir com a marques militars Després de la divisió administrativa d’August, l’Helvècia fou incorporada a la Bèlgica Vers el 260, la pressió dels pobles germànics obligà els helvecis a refugiar-se a les muntanyes
deute hereditari
Dret civil
Obligació que en vida afectava el causant i que, per no ésser intransferible, sia per natura o per pacte, passa a l’hereu.
En els sitemes successoris de base romana, entre els quals el català, l’hereu és qui respon dels deutes hereditaris, no solament amb els béns hereditaris, sinó també amb els propis, indistintament, si és que no ha fet ús del benefici d’inventari Quan hi ha més d’un hereu, els deutes hereditaris es divideixen en proporció a les respectives quotes, sense solidaritat entre ells
desús
Dret
Manca d’aplicació o inobservança d’una llei, sense que això n’impliqui la derogació.
El desús equival al costum contra llei, però en les legislacions actuals hom no li reconeix eficàcia jurídica, puix que impera el principi que les lleis només són derogades per unes altres lleis posteriors Això no obstant, actualment és freqüent la no-aplicació de disposicions o lleis que, essent vigents, no tenen possiblitat d’ésser observades perquè han variat substancialment les situacions considerades en elles
sublim
Filosofia
Dit d’allò que suscita una emoció pregona per la seva altíssima bellesa, immensa grandesa, pel fet que ultrapassa la comprensió humana.
Conceptualitzat pel neoplatonisme i neopitagorisme, el sublim fou objecte d’estudi per part d’EBurke i de Kant i ocupà un lloc central en l’estètica del Romanticisme Oposat en certa manera a la bellesa, que es refereix al finit i sensible, el sublim denota l’infinit i suprasensible i és correlatiu a l’emoció que corprèn l’home davant el misteri, el sagrat, etc
dret d’atansar
Dret català
Dret que té el propietari d’atansar la paret que vol construir a la que el veí ja té feta.
Prové dels costums barcelonins recollits en les Ordinacions d’En Santacília , del segle XIV, on és definit dient que qualsevol pot acostar la paret pròpia a una altra d’aliena al llarg o de través, però sense recolzar la primera en la segona no és admès el dret d’atansar quan el veí té lluerna a la seva paret durant trenta anys sense contradicció
biga
Història
Carro tirat per dos cavalls usat per a la guerra, les curses i el transport.
Segons Plini, fou inventat a Frígia, i se’n serviren els egipcis, els caldeus, els hitites i els fenicis A Grècia fou portat a la vuitanta-unena olimpíada En Homer la biga és reservada als règuls Introduïda a Itàlia pels grecs, també la conegueren els etruscs, i arribà a la Gàllia i a Britània, on fou usada per a combatre en temps de Cèsar
Grup Menorca
Pintura
Grup d’artistes independents, dins una línia informal, que pretenia d’inspirar-se en la natura menorquina.
La idea sorgí del pintor noruec Arnulf Björndal, cap al 1961, i, entre altres, s’hi integraren els ceramistes Jaume Ribalaig i Frederic Hilario i el pintor Francesc Hernández i Móra, amb l’adhesió d’una llarga llista d’artistes locals i forans La galeria Sa Taula, inaugurada a Fornells el 1964, havia de polaritzar les mostres d’aquest grup, que, com a tal, no reeixí
Giovanni Giuseppe Cambini
Música
Compositor, violinista i director d’orquestra italià.
Formà el Quartetto Toscano 1765 amb Manfredi, Nardini i Boccherini El 1770 anà a París, on fou protegit per Gossec Després s’orientà vers el ballet Les Romans , 1776 i l’òpera còmica Dirigí l’orquestra dels teatres Beaujolais 1788-91 i Louvois 1791-94, on estrenà obres Les deux frères 1788, Adèle et Erwin 1789 Hom el valora per alguns quartets de corda, simfonies concertants, etc
Jòrgi Reboul
Literatura
Poeta occità.
Ha publicat diversos llibres, com Sense relambi 1932, Terraire nòu 1937, Chausida 1965 i Quatre cantadissas 1971, amb una llengua molt sòlida, un provençal que en ocasions es fa brutal Girat d’esquena al Modernisme provençal, s’obrí al surrealisme En lluita per una literatura popular i laica, Reboul fou també un animador de primer ordre amb lo Calen , organització que promou l’occitanisme a Marsella
Ronald Fangen
Literatura noruega
Escriptor noruec.
Liberal, fundà la revista Var Verden 1923, antimarxista més tard evolucionà cap al cristianisme Escriví drames Fienden ‘L’enemic’, 1922, Den forjaettede dag ‘El dia promès’, 1926, etc Obres seves importants són En kvinnes vei ‘El camí d’una dona’, 1933, Mannen som elsket rettferdigheten ‘L’home que estimava la justícia’, 1934 i En lysets engel ‘Un àngel de llum’, 1945, contra l’ocupació nazi