Resultats de la cerca

Ha publicat diversos llibres, com Sense relambi 1932, Terraire nòu 1937, Chausida 1965 i Quatre cantadissas 1971, amb una llengua molt sòlida, un provençal que en ocasions es fa brutal Girat d’esquena al Modernisme provençal, s’obrí al surrealisme En lluita per una literatura popular i laica, Reboul fou també un animador de primer ordre amb lo Calen , organització que promou l’occitanisme a Marsella

Autodidacte i mestre, fou un dels primers a emprar el landsmål o nynorsk La seva labor periodística exercí una influència considerable en la seva societat, per la renovació cultural de la qual treballà infatigablement Fundador, i director fins a la mort, del periòdic ‘Dølen'', hi publicà la seva obra lírica, d’atmosfera naturalista i tradicional, com a Diktsamling ‘Recull poètic’, 1863 i Storegut ‘El vailet’, 1866

Anà a París, on la Revolució truncà la seva carrera militar Passà a Itàlia, on estrenà òperes com Artaserse 1794 i Il tonneliere 1797 Tornà a París, on es féu famós, amb el nom de Nicolò, com a autor d’òperes còmiques, com Le médecin turc 1803 i Cendrillon 1810 N'escriví unes quantes amb Boieldieu la fama d’aquest, però, acabà eclipsant-lo en part

Estudià a Edimburg i es llicencià en medicina el 1807 Aviat, però, deixà l’exercici de la medicina i es dedicà a la investigació científica En les Philosophical Transactions of the Royal Society del 1803 enuncià la llei que duu el seu nom/> Féu també investigacions sobre la combustió i la catàlisi La seva obra fonamental, The Elements of Experimental Chemistry 1810, assolí una gran divulgació

Format a París amb Francesc Domingo i Marquès Installat a Barcelona vers el 1886, hi obrí una acadèmia privada de Belles Arts, que fou freqüentada, entre altres artistes, per Isidre Nonell, Xavier Nogués, Ignasi Mallol i, més tard, Enric Planasdurà, i que encara perdura regida pel seu fill Vicenç Martínez i Gorjas Barcelona 1904 Com a pintor seguí el fortunyisme i conreà també l’aquarella

Diputat al parlament hongarès 1906, s’oposà a la magiarització de Transsilvània, i el 1918 proclamà la unió d’aquesta regió a Romania Fundà 1926 el partit nacional-agrari, i fou president del consell 1928-30 i 1932-33 Aliat amb el feixista Codreanu 1937, afavorí l’adveniment del mariscal Antonescu, pels quals càrrecs el 1947 un tribunal popular el condemnà a cadena perpètua

Estudià a Barcelona, a Ginebra i a Madrid, i estudià psicotècnia i orientació professional a Berlín Membre de diverses entitats científiques espanyoles i estrangeres, publicà importants estudis pedagògics i laborals, com La educación activa 1925, La Escuela del Trabajo 1928, La escuela productiva 1928 i La formación profesional en España 1933, i collaborà en diverses revistes Fou condecorat per la seva obra pedagògica 1975

L’any 1789 descobrí el riu que porta el seu nom Continuant aigües avall, arribà fins a l’Àrtic, i poc després 1792-93, en una expedició a través de les Rocalloses, al litoral del Pacífic Més tard publicà la narració dels seus viatges Voyages from Montreal at the River St Lawrence Through the Continent of North America to the Frozen and Pacific Oceans 1801

Fill i deixeble d' Isḥaq Abrabanel , emigrà a Toledo 1483, i residí en diverses ciutats italianes Ultra poesies en hebreu, escriví, en italià, un tractat sobre l’amor, bastit en diàlegs dels amants Filó i Sofia Els Dialoghi d’amore 1535, malgrat la traducció hebrea de Leone di Modena, foren pràcticament ignorats pel judaisme, i constitueixen la màxima influència del platonisme en el Renaixement cristià

Primer narrador realista i primer poeta modern de la literatura estoniana Començà escrivint contes, que el feren popular Kümmelugu ‘Deu històries’, 1893, Vari ‘L’ombra’, 1894, Nõia tütar ‘La filla del mag’, 1895 Les seves poesies foren recollides a Luuletused ‘Cants’, 1909 D’una lírica intimista i melangiosa, descobreixen un desolador drama humà i alhora expressen la tragèdia del seu poble, oprimit pel règim tsarista