Resultats de la cerca

Ha publicat Modern Architecture A Critical History 1980, en la tercera edició del qual apareix la teoria del “regionalisme crític”, que és una resposta a la situació de l’arquitectura quan és sotmesa a tendències culturals uniformitzadores, que a escala mundial esborren les diferències locals, i Studies in Tectonic Culture the Poetics of Construction 1996, on defensa una arquitectura “tàctil” en què predomina l’espai com a alternativa a l’arquitectura perspectiva, basada en imatges

Oposat a la poesia contemplativa, dinamitzà la visió poètica amb elements avantguardistes i elements socials La condensació d’imatges i metàfores i un llenguatge disciplinat i innovador són els elements essencials dels seus reculls poètics Śruby ‘Visos’, 1925, W głąb lasu ‘Cap al fons dels bosc’, 1932, Równanie serca ‘Equació del cor’, 1938, Póki my żyjemy ‘Mentre vivim nosaltres’, 1944, Najmniej sołów ‘Mínim de paraules’, 1955 i Kwiat nieznany ‘Flor desconeguda’, 1969

L’abolició 1826 del monopoli dels estancs del tabac el féu entrar a la política com a capdavanter dels estanqueros Ministre de l’interior i d’afers estrangers, perseguí els liberals, immobilitzà els militars i respectà el poder eclesiàstic i el dels terratinents, que es reflectí en la constitució del 1833 Dictador constitucional des del 1835, la guerra contra el Perú i Bolívia 1836 motivà un motí militar a Quillota 1837 i fou afusellat

Centrà la seva activitat a Llombardia Villa Reale a Monza 1777 i especialment a Milà, on reformà al Palazzo Reale en estil neoclàssic 1769-78, i projectà el Palazzo Belgioioso 1777, una de les seves obres més belles, el Teatro alla Scala 1776-78 i altres palaus Urbanitzà la Piazza del l’Arcivescovado 1780, projectà la Via Santa Radegonda 1783 i els jardins públics construïts a Milà entre el 1782 i el 1787

Diputat whig a la Cambra dels Comuns 1830, contribuí a la reforma parlamentària del 1832 Fou secretari de la guerra 1834-41, i el 1857 fou nomenat baró És autor d’ History of England from the Accession of James the Second 1849-61, on demostra el seu liberalisme Entre el 1825 i el 1844 publicà a l’ Edinburgh Review articles sobre història i literatura, aplegats en el volum Critical and Miscellaneous Essays 1843

Establert a Moldàvia, on donà diversos gospodars Jordi Duca mort el 1684, que pujà al tron el 1665, fou destituït 1666, restaurat pels turcs 1668, empresonat 1672, transferit a Valàquia 1674, restablert el 1678 i destronat pels polonesos 1683, i el seu fill Constantí Duca , que també fou gospodar 1693 i 1700-04, i que fou destituït pels turcs i restablert gràcies a les influències del seu sogre, el gospodar de Valàquia Constantí II Basarabi

Dirigida per Miquel Alzueta, el seu ventall de publicacions és molt ampli, i comprèn, colleccions diverses, traduccions, clàssics, llibres per a l’ensenyament, novella, poesia, assaig, etc S'ha associat amb altres editorials, especialment amb Enciclopèdia Catalana 1991 en diverses iniciatives editorials El 1999 fou adquirida per Editorial Planeta i el 2006 passà a ser un segell d’Edicions 62 Convoca diversos premis, entre els quals destaca Columna Jove 1993 i 23 d’Abril 2002

Fundat a Figueres l’any 1954 per Xavier Dalfó com a revista mensual, l’octubre del 1971 passà a setmanari sota la direcció d’Isabel Clara i Simó i traslladà la redacció a Barcelona Representà una opció informativa progressista i radical en temes polítics i culturals Durant el franquisme fou multat diverses vegades i esdevingué la publicació catalana més receptiva dels corrents independentistes El març del 1983 hom deixà de publicar-la per raons econòmiques

És format per un cilindre vertical dividit en dues parts, segons un pla horitzontal, que poden girar l’una respecte a l’altra, i cadascuna de les quals consta d’un parell d’escletxes que serveixen per a orientar-la segons una direcció determinada L’angle que formen les direccions, segons les quals són orientades una part i l’altra, és donat per una escala graduada situada a la juntura entre ambdues parts

Els agents d’acetilació més importants són a la cèllula viva, l' acetilcoenzim A al laboratori i a la indústria, el clorur d’acetil, l’anhídrid acètic i, en menor proporció, l' àcid acètic L’acetilació és utilitzada sobretot amb finalitats preparatives, però també analíticament per a determinar grups hidroxil índex d' acetil dels greixos i per a obtenir, a partir d’amines i alcohols, derivats cristallitzables de fàcil purificació i identificació