Resultats de la cerca
Es mostren 330816 resultats
Julius Korngold
Música
Crític austríac, pare del compositor E. W. Korngold.
Cursà dret a la universitat mentre estudiava música amb F Keun a Viena Fou crític musical a la reputada publicació "Neue freie Presse" En la seva obra més important, titulada Deutsches Opernschaffen der Gegenwart 1922, dibuixa un panorama de l’òpera alemanya del seu temps El 1938 emigrà a Hollywood, on ja vivia el seu fill, que s’havia unit a un nombrós grup d’intellectuals alemanys, entre els quals el filòsof i musicòleg ThW Adorno, els literats B Brecht i Th Mann, i els compositors H Eisler i A Schönberg
Giovanni Pacini
Música
Compositor sicilià.
Fill del tenor Luigi Pacini, el 1813 estrenà a Milà l’òpera Armeta e Lucindo l’èxit assolit el féu aviat un rival de Rossini, l’estil del qual imitava Es destacà novament amb La schiava in Bagdad 1820 a Barcelona el 1823, Gli arabi nelle Gallie 1827 i, sobretot, amb la seva obra mestra, Saffo 1840, d’instrumentació més acurada, que repetí en Medea 1843 i Buondelmonte 1845 També deixà la simfonia Dante 1865 i alguns oratoris, i publicà Le mie memorie artistiche 1865 i obres didàctiques
Rosamunda
Història
Reina dels longobards.
Filla del gèpida Cunimund, fou presonera i després esposa del longobard Alboí , que l’obligà a beure en el crani del seu pare En venjança, el féu matar per mitjà d’Helmoquis, amb qui es casà 572 Perseguits pels longobards, es refugiaren a Ravenna i s’endugueren el tresor reial Rosamunda emmetzinà Helmoquis, però aquest l’obligà a compartir la beguda La seva vida violenta i passional ha inspirat nombroses obres literàries i musicals, entre les quals cal destacar les tragèdies de V Alfieri 1783 i d’ACh Swinburne 1861
Gian Giorgio Trissino
Literatura italiana
Literat italià.
Protegit pels papes Lleó X i Climent XII, s’erigí en àrbitre de totes les qüestions literàries En la seva Arte Poetica 1529-62 establí amb models aristotèlics una rígida normativa per als gèneres literaris i aplicà aquests principis a tota la seva obra, com a la tragèdia Sofonisba 1524, les Rime volgari 1529, el poema èpic L’Italia liberata da’ Gotti 1527-47 i la comèdia I simillimi 1548 En qüestions lingüístiques, sostingué, contra PBembo, la creació d’una llengua italiana formada per la fusió dels diversos dialectes
João Araújo Correia
Literatura
Escriptor portuguès.
Estudià medicina i exercí com a metge rural a la seva regió, Tras-os-Montes, on se situa la seva obra i de la qual incorporà els dialectalismes Quant a la temàtica, hi recollí els elements propis del ruralisme superstició del poble, lluita per la terra, etc Contos Bárbaros 1939, Contos Durienses 1941, Terra ingrata 1946, Horas mortas 1968, Tempo revolvido 1974, Outro Mundo 1980, etc Publicà també assaigs literaris i etnogràfics Linguagem Médica Popular Usada no Alto Douro , 1936 Por amor da nossa fala , 1957 O Elemento Água na Sabedoria Popular , 1957, etc
Vincenzo Legrenzio Ciampi
Música
Compositor i clavecinista italià.
Estudià a Nàpols, on estrenà òperes com La Beatrice 1740 i Artaserse 1747 El 1748 anà a Londres, on dirigí una companyia italiana que estrenà intermezzi i òperes seves i d’altri A París 1753 donà a conèixer la seva òpera Bertoldo in corte del 1747, que exercí una gran influència en l’òpera francesa i alemanya Tornat a Venècia, fou mestre de capella a l’Ospizio degli Incurabili 1760-62 hi estrenà oratoris i òperes com Antigona 1762 Deixà obres polifòniques i unes remarcables sonates per a clavecí
clarinet
Música
Registre central del clarinet, entre el registre més greu, anomenat chalumeau, i el registre agut.
Va des del si3 fins al do5 Fou el registre més utilitzat del clarinet barroc, ja que el registre greu d’aquest instrument, tot i que possible, era més difícil d’utilitzar pels problemes d’afinació que comportava Els compositors barrocs que volien compondre en el registre greu solien fer servir un altre instrument, el chalumeau Quan, a partir de la segona meitat del segle XVIII, s’aconseguí un clarinet que ja podia compatibilitzar perfectament les afinacions dels dos registres, s’anomenà chalumeau el seu registre greu, i clarinet o clarí, el central
metacognició
Educació
Consciència que una persona té dels seus propis processos mentals que intervenen en l’aprenentatge i que li permet d’autoregular-los.
Es tracta del coneixement dels processos que tot individu utilitza per aprendre, recordar, resoldre problemes o realitzar una activitat No només és un coneixement, sinó també una capacitat de planificar les estratègies i habilitats d’estudi que li cal utilitzar en cada situació, aplicar-les, controlar el procés i avaluar-lo per confirmar-lo o bé procedir a la seva modificació És, doncs, l’anàlisi del propi funcionament intellectual El psicòleg nord-americà JH Flavell és considerat l’iniciador del primer estudi sobre processos metacognitius en els joves El terme es difongué a…
taxa legal d’humitat
Indústria tèxtil
Percentatge d’humitat d’una matèria tèxtil (referit a la matèria absolutament seca) que hom admet legalment en les transaccions comercials.
Sol coincidir amb la represa o taxa natural d’humitat i és anomenada també taxa convencional d’humitat Taxes legals d'humitat % cotó 8,5 lli 12 jute 17 llana rentada 17 llana semirentada 18 llana pentinada sense oli 18,25 llana pentinada amb oli 19 llana regenerada 17 teixits de llana sense aprest 13 seda natural 11 raió viscosa 13 raió triacetat 7 niló 6 i 6,6 continu 5,75 niló 6 i 6,6 tallat 6,25 poliester continu 3 poliester tallat 1,5 polietilè 1,5 polipropilè 2 poliuretà continu 3 poliuretà tallat 3,5
accent circumflex
Gramàtica
Accent gràfic consistent en un traç angular situat damunt una vocal amb el vèrtex dirigit cap amunt (^).
En grec prenia també la forma ´` i era aplicat a les vocals de les síllabes última o penúltima per indicar un accent melòdic descendent En francès serveix per a indicar particularitats fonètiques, etimològiques, morfològiques, o bé per a distingir determinats homònins És emprat també en serbocroat i en eslovè En català fou emprat pel menorquí Antoni Febrer i Cardona al començament del segle XIX per a indicar la vocal neutra després ha estat usat fins a ben entrat el segle XX per a indicar una contracció prô , cân , però l’ortografia catalana moderna n'ha prescindit totalment