Resultats de la cerca
Es mostren 330816 resultats
ona radioelèctrica
Electrònica i informàtica
Ona electromagnètica emprada en radiocomunicacions.
Aquestes ones, anomenades sovint hertzianes , solen tenir una longitud d’ona compresa entre els millímetres i els quilòmetres i, segons un conveni internacional establert per la Unió Internacional de les Telecomunicacions UIT, l’interval corresponent és dividit en bandes que reben noms concrets banda 1 5 En radiodifusió són emprades les anomenades ones llargues, mitjanes i curtes per a AM, i les ultracurtes per a FM En televisió hom empra ones mètriques i decimètriques VHF i UHF, respectivament En els enllaços hertzians són emprades les microones microona Les ones radioelèctriques tenen també…
neutralització
Fonètica i fonologia
Fenomen fonològic mitjançant el qual l’oposició entre dos fonemes o més s’esvaeix en un o més contexts donats i es restaura tot just canvien les condicions contextuals del fenomen.
En català, per exemple, l’oposició que hi ha entre els fonemes nasals |m|, |n| i |n| en contexts intervocàlics cama, cana, canya desapareix en posició implosiva davant consonant campa, canta, cansa, canca , etc, puix que ací la permutació d’una nasal per una altra no és capaç de canviar el significat del mot primitiu També és molt característica, en català oriental, la neutralització dels fonemes vocàlics |ẹ|, |ę| i |a| en context àton teula téule, taula táule, amb teulada, taulada, ambdues teuláde Del resultat d’una neutralització, com ara la vocal neutra en aquest últim cas…
magistrat | magistrada
Història
A l’antiguitat clàssica, persona que ostentava un càrrec públic.
A les ciutats gregues, aquests càrrecs eren propis dels ciutadans lliures, i llur distribució era efectuada per mitjà d’elecció o de sorteig A Roma, en un principi, només els patricis pogueren ostentar magistratures, però posteriorment les assoliren altres ciutadans plebeus Hi havia els magistrats ordinaris, elegits anualment o per un període determinat, i extraordinaris, nomenats únicament en determinades circumstàncies Hom distingia també entre magistrats majors cònsols, dictadors, pretors, magistri equitum , que tenien dret als feixos feix, i magistrats menors edils curuls,…
Edmund Wilson
Literatura anglesa
Escriptor i periodista nord-americà.
Collaborà en diverses publicacions, sobretot com a crític literari Tanmateix, la seva obra crítica, que seguí en bona part l’estètica marxista, versà també sobre altres camps, com la política, la història, etc Cal destacar-ne els volums d’assaigs Axel’s Castle 1931, The Scrolls from the Dead Sea 1955 i Patriotic Gore Studies in the Literature of the American Civil War 1962, entre molts d’altres, la novella I Thought of Daisy 1929 i Memoirs of Hecate County 1946, recull de narracions Conreà també la poesia i el teatre, i deixà també una obra autobiogràfica A Prelude 1967
Antonie Wiertz
Pintura
Pintor belga.
Residí un quant temps a París, tornà a Bèlgica i s’installà a Brusselles, on aconseguí que el govern li pagués un taller, que esdevingué després Musée Wiertz Les seves obres de la primera època 1830-45 són generalment paisatges — Longchamps, Villa Borghese 1835—, i també altres temes, com la vanitas , que és las seva obra més famosa, La bella Rosina 1843 Musée Wiertz Entre el 1853 i el 1864 la seva producció, molt literària però tècnicament pobra, el féu un avançat al simbolisme i al surrealisme Fam, follia i crim, Pensaments i visions d’un cap tallat, Napoleó a l’infern
mossarabisme
Lingüística i sociolingüística
Mot mossàrab emprat en una altra llengua.
El lèxic català, molt especialment el del País Valencià, conté diversos apellatius que són mossarabismes, car s’ajusten a les lleis de fonètica històrica del mossàrab i no pas a les del català, com ara brullo 'brossat’, càrritx 'senill’, carxata 'llindar’, clotxa 'clotet’, clotxina 'copinya’, colombaire 'colomista’, corbo 'cistell’, cuquello 'cucut’, fardatxo 'llangardaix’, foia 'clotada’, fondello 'entrecuix’, fondó 'comellar’, gaiata 'crossa’, gamba 'cama’, gambaire 'vagabund’, mucegello 'ratapinyada’, mundar 'esporgar’, orandella 'oreneta’, orxata 'beguda d’ordi’, pando '…
messalianisme
Cristianisme
Moviment i doctrina pietistes cristians.
Originari de Mesopotàmia, es difongué vers mitjan s IV per Síria, l’Àsia Menor i Egipte Doctrinalment ensenyà que pel pecat d’Adam cada home duu un dimoni unit a l’ànima, el qual no és expulsat pel baptisme, sinó per la pregària contínua i la mortificació La importància que donà a la pregària féu que els seus seguidors fossin coneguts en el món grec com a euquites εὐχῖται, mot equivalent al siríac měṣallīn ‘els qui preguen’ Combatut per Amfiloqui d’Iconi, Flavià d’Antioquia i Epifani i condemnat pel concili d’Efes 431, el messalianisme subsistí fins al s VII
Aérospatiale
Aeronàutica
Societat aeronàutica estatal francesa, creada, per fusió d’altres, el 1970.
Les seves activitats comprenen quatre sectors construcció d’avions participació en collaboracions internacionals com el Concorde o l' Airbus , construcció d’helicòpters, sistemes balístics i espacials satèllits i el coet Ariane i míssils El 1999 féu efectives dues operacions de fusió amb la companyia aeronàutica francesa Matra i Daimler-Chrysler Aerospace DASA, la filial aeroespacial del grup alemany, i es convertí en el tercer grup mundial en el sector aeronàutic L’any 1999 s'integrà a l’empresa European Aeronautic Defense and Space Company EADS, integrada pel grup francès…
Onda Cero
Cadena radiofònica.
Pertany al grup Antena 3 El 2008 fou la segona emissora espanyola més escoltada, amb una mitjana de 2 091 000 oients 94 000 més que l’any anterior i, per tant, amb una quota d’audiència del 16% Els programes més seguits són Herrera en la onda , amb Carlos Herrera, Julia en la onda , amb Júlia Otero, i La Brújula , amb Carlos Alsina L’emissora musical del grup, Europa FM, amb gairebé un milió d’oients el 2008, incrementà aquell any la seva audiència en 97 000 oients, l’11% més que l’any anterior
Eduardo Blanco Amor
Literatura
Poeta i narrador gallec.
Emigrà molt jove a l’Argentina, on es distingí com a periodista i narrador en castellà Poeta imaginista i avantguardista, publicà Romances galegos 1928, Poema en catro tempos 1931 i Cancioneiro 1956 La seva prosa, d’un llenguatge fluid i popular, ha representat una renovació en la novellística gallega contemporània Cal destacar-ne les novelles A esmorga 1959, Os biosbardos 1963 i Xente ao Lonxe 1970 i els reculls de peces teatrals Farsas pra títeres 1973 i Teatro pra xente 1974 En castellà ha publicat, entre d’altres, La catedral y el niño 1956 i Los miedos 1963