Resultats de la cerca
Es mostren 16139 resultats
Johan Grimonprez
Art
Artista belga.
Viu i treballa a Nova York i Gant El seu treball se centra en l’anàlisi del paper dels mitjans de comunicació en la configuració de la cultura, la història i la realitat A la Documenta X del 1997 mostrà Dial H-I-S-T-O-R-Y 1995-97, una videoinstallació que recull una exhaustiva cronologia dels segrests aeris, on denunciava l’espectacle mediàtic i l’impacte de les imatges en les nostres sensacions, coneixement i memòria L’any 1998 el Centro Galego de Arte Contemporánea presentà una exposició sobre el seu treball
Editorial Ausa
Editorial
Editorial fundada el 1983 a Sabadell per Albert Estrada i Vilarrasa, que la dirigeix.
S'ha orientat, d’una banda, cap a un vessant científic basat, principalment, en la publicació de les revistes Aula Orientalis —dedicada a temes de recerca orientalista— que és distribuïda a 500 universitats de tot el món, i Ars Praestorica sobre pintura rupestre en el món D’altra banda, l’editorial manté un vessant artístic basat, sobretot, en la reedició facsímil de revistes significatives en la història de la cultura catalana Cuca Fera , Pèl & Ploma , Revista de Catalunya , etc i en la publicació de l’obra d’artistes catalans Marès, Gimeno, Casas, Nonell, etc
Worldcom
Economia
Companyia de telecomunicacions dels EUA.
Fundada el 1983 per Bernard Ebbers com a revenedora de serveis telefònics de llarga distància, comprà MCI el 1997 Amb l’esclat de la bombolla tecnològica, la situació empitjorà per a l’empresa, i el seu principal directiu i fundador, Bernie Ebbers, dimití el 2002 Poc després es descobriren fraus comptables que provocaren una de les fallides més importants de la història corporativa dels EUA El 2003, la companyia fou salvada de la liquidació i es reconvertí en MCI Ebbers i alts directius foren processats i condemnats el 2005
Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat
Museu
Conjunt museístic inaugurat l’any 2002 a les antigues mines de Bellmunt del Priorat.
L’explotació d’aquest destacat jaciment de la mineria de galena, de la qual s’obtenia plom, hagué de tancar el 1975 i el complex quedà abandonat El públic pot visitar el jaciment principal, la mina Eugènia, i una exposició museogràfica que repassa la història d’unes mines explotades des d’època prehistòrica Està integrat en el Sistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya MNACTEC El 2008 acabaren els treballs d’ampliació del recorregut de les galeries visitables i de les installacions del museu
Institut Valencià de Cinematografia Ricard Muñoz Suay
Cinematografia
Centre dedicat a la conservació, restauració, catalogació i divulgació del patrimoni i la cultura cinematogràfica, com també a les tasques de foment de la creació, producció i formació cinematogràfica i audiovisual, creat a València el 1998.
En la seva estructura integrà la Filmoteca de la Generalitat Valenciana, que nasqué el 1985 L’institut duu el nom del cineasta valencià Ricard Muñoz Suay, fundador i primer director de la Filmoteca de la Generalitat Valenciana, traspassat el 1997 Cada any es programen uns 600 títols de mitjana, entre curtmetratges i llargmetratges, amb l’objectiu de difondre la cultura cinematogràfica i divulgar la història del cinema des dels seus orígens L’arxiu cinematogràfic consta d’uns 8 800 títols de tota mena documentals, cinema comercial, cinema amateur , etc, i en tot tipus de suports
Museu Molí Paperer de Capellades

Molí paperer de Capellades emprat tradicionalment per a la fabricació de paper
© Fototeca.cat - M. Catalán
Museu
Equipament museístic de Capellades (Anoia), població amb una forta tradició paperera.
Situat a l’antic Molí de la Vila de Capellades, fou inaugurat el 1961 i actualment és una secció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Es tracta d’un museu monogràfic sobre el paper i la seva història des dels orígens fins a l’actualitat Hom hi pot conèixer el procés de fabricació del paper gràcies a la reconstrucció d’un molí paperer del segle XVIII El 1999 s’hi inauguraren els treballs de reforma, amb una profunda remodelació del seu equipament museogràfic i dels serveis interns
Johan Willem Ripperdá
Història
Aventurer d’origen holandès.
Baró i després duc de Ripperdá Arribà a Madrid com a ambaixador de les Províncies Unides 1715 i passà a servir Felip V 1718 Actuà d’ambaixador secret davant l’Imperi negociant els tractats de Viena 1724 Per poc temps 1725 acumulà totes les secretaries en la seva persona, però l’any següent en fou despullat 1726 i empresonat a Segòvia 1726, d’on aconseguí fer-se escàpol 1728, i anà a Portugal, a Anglaterra i als Països Baixos 1730 Finalment anà al Marroc 1731, on la seva història es confon amb la llegenda
Fritz-Joachim von Rintelen
Filosofia
Filòsof alemany.
Professor a Bonn, Munic i Magúncia, professà també, des del 1950, a l’Argentina, els EUA i el Japó, i elaborà una filosofia dels valors, així com de la història, procés de realització d’aquests enfront del finitisme de les filosofies contemporànies proposà, així mateix, una filosofia de l’esperit, de la persona i de la transcendència Das philosophische Wertproblem ‘El problema filosòfic dels valors’, 1932, Dämonie des Willens ‘El caràcter demoníac de la voluntat’, 1947 i Philosophie der Endlichkeit als Spiegel der Gegenwart ‘La filosofia de la finitud com a mirall del present’,…
Josep Marià Riera i Comas
Literatura catalana
Escriptor.
Carlí, fundà a Barcelona El Símbolo i fou redactor de La Regeneración de Madrid Publicà nombroses obres de caràcter pamfletari, entre altres Qué mal han hecho los jesuitas 1846, Causas secretas de las principales revoluciones del globo en favor de la libertad 1848, Historia de todos los pueblos de la tierra 1858, La religión y la filosofía moderna 3 volums, 1850-51 i la llarguíssima novella històrica, amb nombroses referències als aldarulls de Barcelona, Historias de las sectas secretas o el franc-masón proscrito 10 volums, 1847-50
Ricard de Sant Víctor
Cristianisme
Teòleg i místic escolàstic.
Succeí Hug de Sant Víctor a l’abadia homònima de París Els sis llibres del seu De Trinitate ocupen un lloc excepcional en la història de l’especulació trinitària per l’intent de derivar de l’amor comunicatiu de Déu les propietats de les persones divines Elaborà minuciosament tres arguments a posteriori de l’existència de Déu el de la temporalitat, el dels graus de perfecció i el de la possibilitat, molt apreciats per l’escolàstica posterior La mística especulativa li deu també notables aportacions, sobretot de tipus simbòlic