Resultats de la cerca

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1988-90, procedent de l’Osasuna, i hi jugà 37 partits, com a suplent d’Andoni Zubizarreta Guanyà la Recopa d’Europa 1989 i la Copa del Rei 1990 Es retirà com a professional el 2003 Posteriorment s’incorporà al quadre tècnic del Barcelona com a entrenador de porters 2003-10, 2011-12 i segon entrenador de Luis Enrique 2014-17 També dirigí el Club Deportivo Numancia de Soria 2010-11 i, a primera divisió, el Celta de Vigo temporada 2017-18, on també havia estat segon entrenador de Luis Enrique 2013-14 El juny del 2019 fou nomenat…

Pioner del pitch-and-putt a Catalunya, el 1988 impulsà la construcció del primer camp de pitch-and-putt de Catalunya en una finca de Santa Cristina d’Aro Fou inaugurat al gener del 1990 amb el nom de Golf Centre Sòlius Fou l’impulsor i el primer president de l’Associació Catalana de Pitch & Putt ACPP, 1994-98, promogué les primeres competicions entre clubs catalanes i la posada en pràctica del sistema d’hàndicap català El 1997 confeccionà la primera selecció catalana i organitzà la Challenge Cup, que enfrontà Catalunya i Irlanda al Golf Centre Sòlius El 2005 fou nomenat soci…

Començà al Sant Llorenç Korfbal Club, amb el qual debutà a la màxima categoria 2006-07 Fitxà pel Club de Korfbal Vacarisses 2007-12 i guanyà quatre Lligues consecutives 2007-10 i dues Copes 2008, 2009 A més, disputà durant tres temporades seguides la Copa d’Europa de clubs 2009, 2010, 2011 i fou un dels màxims anotadors de la història de l’equip vallesà Marxà al Club Korfbal Castellbisbal 2012-13, amb el qual marcà 51 gols durant la primera temporada Amb la selecció catalana disputà més de 30 partits internacionals, participà en tres Campionats d’Europa 2006, 2010, 2014 i en dos Mundials 2007…

Competí amb l’Agrupació Ciclista El Prat fins el 1983, quan entrà com a preparador físic de la Federació Catalana de Ciclisme FCC al velòdrom de Barcelona El 1985 es llicencià per l’INEFC i un any després superà el curs estatal d’entrenadors de ciclisme i s’integrà com a preparador físic de les seleccions catalanes juvenil, amateur i femenina El 1987 fou nomenat director tècnic del velòdrom de Barcelona, on coordinà el Pla Català de Ciclisme a través dels diferents centres de tecnificació i els voluntaris durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 L’any 1993 treballà com a preparador físic de…

Segona base conegut com Braç de ferro , s’inicià amb l’equip infantil del Frente de Juventudes 1941 L’any 1947 debutà en categoria sènior al Club Bàsquet Hèrcules Les Corts, amb qui fou dues vegades campió d’Espanya 1954, 1958 A la meitat de la dècada de 1960 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, del qual fou capità i delegat, i posteriorment retornà al CB Hèrcules Les Corts, amb el qual es proclamà campió d’Europa de pool B 1979 També guanyà dotze Campionats de Catalunya i sis d’Espanya Fou internacional amb la selecció espanyola i conquerí un Campionat d’Europa 1955 i diversos podis…

Després d’iniciar-se en el Cerdanyola Club d’Hoquei, el 1941 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà fins que es retirà el 1954 Guanyà deu Campionats de Catalunya i cinc d’Espanya Disputà 61 partits amb la selecció espanyola, amb la qual guanyà dos Campionats del Món i d’Europa 1951, 1954, ambdós a Barcelona, i dues Copes de les Nacions de Montreux 1952, 1953 El 1951 fou l’autor del gol que donà la victòria a la selecció espanyola a la final contra Portugal i el primer títol de la seva història Al Mundial del 1954 tornà a marcar un gol a la final contra Portugal El 1955 fou …

Format al Reial Club de Polo de Barcelona, hi milità durant tota la seva trajectòria esportiva Amb el primer equip guanyà set Campionats de Catalunya 1972, 1974-75, 1977-79, 1981, set Copes del Rei 1970, 1974, 1976, 1979-82, sis Lligues 1970, 1977-78, 1980-82 i un subcampionat de la Copa d’Europa 1979 Fou internacional i disputà els Jocs Olímpics de Mèxic 1968, Munic 1972, Mont-real 1976 i Moscou 1980, on aconseguí la medalla d’argent El 1983 ingressà a la DGE com a cap de la secció tècnica d’equipaments esportius i el 1997 fou nomenat cap del Servei d’Equipaments Esportius El…

Membre del Club Natació Barceloneta, fou campió de Catalunya de 100 m lliure 1955, 400 m lliure 1955, 1500 m lliure 1954, 100 m esquena 1955, 1957 i, dos cops, de gran fons com a guanyador de la Travessia del Port de Barcelona 1954, 1955 També guanyà la Travessia de l’Estany de Banyoles i fou recordista amb els equips de relleus de la selecció catalana de 4 × 100 m estils 1957 i 4 × 200 m lliure 1958 En l’àmbit estatal fou campió de 4 × 200 m lliure 1958 i medalla de bronze de 100 m esquena 1957 Internacionalment, participà en els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 com a component de la…

Jugà fins a divuit anys a l’Hospitalet Es passà a l’arbitratge i el 1986 feu el salt a la màxima categoria al costat de Vicenç Bretó, amb el qual formà la millor parella d’àrbitres de la història de l’handbol català i una de les més reconegudes en l’àmbit internacional També arbitrà durant cinc anys a la Lliga Asobal al costat d’un altre collegiat català, Ramon Iniesta Dirigí partits dels Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i Pequín 2008, de tres Campionats del Món 2001, 2003, 2007 i quatre d’Europa 2002, 2004, 2006, 2008 En aquest últim campionat, arbitrà la final També dirigí sis finals de…

Els Colonna foren els caps del partit gibellí, en oposició als Orsini, que ho foren del partit güelf tots dos constituïren les famílies més poderoses de Roma Cal destacar també llurs rivalitats amb els Gaetani i contra el papa Bonifaci VIII Molts membres d’aquesta família moriren el 1347 en la desfeta de la noblesa romana per Cola di Rienzo, a la porta de San Lorenzo de Roma Vers el 1225 els Colonna adquiriren les senyories de Capranica, Zagarolo i Gallicano Línia troncal dels prínceps de Paliano Estirp provada del llinatge és Pietro I mort el 1108, senyor de la…