Resultats de la cerca

Fill del notari Guillem Roca Es doctorà en drets a la universitat mallorquina Fou oïdor de l’audiència, un dels fundadors de la Societat Econòmica d’Amics del País i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Acèrrim antilullià, escriví vers el 1762 dues epístoles amb motiu d’un sermó en elogi de Ramon Llull de Joan Àngel Noceras i el 1763 uns Comentarios al decreto de 18 de julio dado a favor del culto y doctrina de RLulio Formà part el 1767 de la comissió per expulsar els jesuïtes i embargar-los els béns i el collegi de Pollença arran de la supressió de l’orde Malvist…

L’any 1012 l’abat de Sant Quirc de Colera reclamà judicialment, i li fou reconegut, el domini del vilar “ Abiliarios” , que retenia el vescomte Dalmau Un document sense datar, del darrer quart del segle XI, parla de l’església de Sant Jaume d’Abellars i del seu vilar on el vescomte Ramon Guillem tenia terres en feu d’aquest monestir Les ruïnes del vilar d’Abellars han estat localitzades molt recentment en el paratge que conserva els topònims de “casal d’Abellars” i “Roc de la Penya de Sant Jaume” Tanmateix, entre les diferents restes d’edificació, en el seu estat actual i sense treballs d’…

El lloc fou donat a poblar el 1191 per Albert de Castellvell, senyor del terme, i el castlà Arnau de Fenollar, a Ramon de Riudoms Formà part, doncs, de la baronia de Castellvell, després dita d’Entença, dins l’extens terme de Tivissa El 1324, com tota la baronia d’Entença, Vandellòs s’integrà al comtat de Prades Bé que segurament el castell és anterior al 1300, no se’n té constància fins el 1350, que l’infant Pere, comte de Prades, deslliurà els veïns de Vandellòs de l’obligació d’ajudar a fortificar Tivissa en canvi de collaborar en les obres de fortificació del mateix castell El poble…

El lloc de Paüls apareix esmentat l’any 1064, quan el comte de Pallars Sobirà, Artau I, va cedir “ ipsas villas de Paduls ”, entre altres béns, com a penyora al comte Ramon V de Pallars Jussà La jurisdicció restà en poder del comte de Pallars Sobirà d’on passà, com a lloc del marquesat de Pallars, als Cardona i, posteriorment, als Medinaceli, encara que la jurisdicció civil, als segles XVII i XVIII, era del baró de Senaller El 1821 passà a la casa Plandolit No tenim notícies sobre la seva església fins al principi del segle XVI, en què consta que era annexa de Santa Maria de Mont-ros, dins l’…

Aquest castell i el Castelló Sobirà, conegut avui dia popularment com “castell de Sant Gervàs”, són esmentats genèricament l’any 1086, en què el comte d’Urgell Ermengol VI féu donació o venda als comtes de Pallars Jussà, Ramon V i Valença, de la vila de Llimiana amb els seus castells i les pertinences, i en particular “ ipsos castellones ” Aquest sembla que és el nom genèric amb què és coneixien els dos Castellons, el Sobirà i el Jussà, segons confirmen els falsos de Gerri del 930 i el 953, que és creu que foren redactats al final del segle XI El Castelló Jussà, avui dia totalment desaparegut…

Aquesta església era dins l’antic terme del castell de Fontanet, al lloc de Puig-redon No degué passar de capella o, com a màxim, fou sufragània de Sant Miquelde Fontanet Era propietat de la família Puig-redon Les úniques notícies antigues d’aquesta capella es troben al testament que l’any 1062 féu Goltret, el qual tenia béns a la zona, sobretot a Puig-redon, i féu diverses deixes a Sant Joan de Puig-redon una sort de vinya, unes feixes de terra, i deixà l’església de Sant Joan amb els seus sagrers al seu fill Ramon De les notícies posteriors només es comprova la dependència, el segle XVII,…

Tenim ben poques notícies d’aquesta església avui desapareguda La seva existència està documentada el 26 d’abril de 1036, data en què el bisbe Guislabert, amb el consentiment dels comtes Ramon i Ermessenda, la cedeix a l’església de la Santa Creu i de Santa Eulàlia de Barcelona, és a dir a la catedral Sabem també que l’any 1601 estava malmesa i profanada en aquesta data el bisbe Coloma n’autoritza l’enderroc i també el de l’església de Sant Sadurní, per ajudar a la construcció del pont de Sant Pere, al qual destinen les pedres resultants La situació exacta del temple s’ignora s’ha aventurat…

Aquesta església podria ser una capella eremítica pel lloc on es troba situada, al capdamunt de la serra homònima No consta que estigués vinculada al monestir de Santa Maria de Meià, ni tan sols Roig i Jalpí l’esmenta com a dependent del priorat, però l’advocació de sant Mamet és de les antigues, i se’n troba una referència de l’any 1231, quan Jaume de Cervera, senyor de Meià, i la seva muller, Miracle d’Urgell, Ramon de Cubells i altres donaren al monestir de Santa Maria de Meià la plana de Malagostar, al costat de la serra de Sant Mamet Actualment, aquesta capella no té culte i es troba…

Sant Pere d’Àger tingué drets, a més de sobre l’església de Santa Maria de la Suda, sobre una altra església balaguerina, l’origen de la qual es desconeix, situada vora el pont de la ciutat, a la riba esquerra del riu El 1202, almenys, ja existia en aquesta data, l’abat d’Àger Ramon de Rubió encomanà al capellà de la Suda el culte i la custòdia d’aquesta esglesiola situada, possiblement, on avui hi ha el convent de Sant Domènec L’església del pont estava sota la jurisdicció exclusiva d’Àger i no hi tenia cap dret el bisbe urgellenc Es desconeix l’advocació d’aquesta capella i no n’hi ha…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Fiol No degué passar de capella rural vinculada a un petit sector del terme o d’algun mas L’aparició en la documentació del terme de Fiol no es produeix fins l’any 1166, data en què en el seu testament, Pere de Queralt deixà a la seva germana Ponça, al seu fill Pere de Banyeres i a Ramon Pere el castell de Fiol L’església es documenta per primera vegada el 1294 En aquest any Berenguer Paloma, veí del terme del castell de Tous, feu el seu testament i entre les seves deixes piadoses a les esglésies dels voltants figura una a Santa…